Entre reixes (pluges de primavera)

Entre reixes (pluges de primavera)

Entre reixes contemplo el món,

presoner dels meus somnis, presoner de la vida,

observant a la natura i com l'home la destrueix,

observant el sol roig, escapant-se d'un fred hivern.

S'apropa un ocell, fugint de la pluja furiosa,

trobant refugi allà on jo volia escapar,

on passava els dies, mesos i anys

i desitjava estar al lloc d'aquella au.

I m'observava, o eterna natura,

que l'aigua feia sentir el meu cos

com un cubell d'aigua entre aquestes quatre parets

i quatre barres com les que em feien delinqüent.

I torno a mirar enfora, l'ocell mira endins,

qui pogués volar, ser lliure,

parlar i defensar els teus drets,

en una realitat corrupte i de diners.

I aquella fàbrica del fons,

s'hi veuen pocs treballadors,

la crisi els ha fet mal com a molta gent humil,

però no deixa de foradar la nostra capa protectora.

Els seus gasos s'enlairen, com voldria fer-ho jo,

enlairar-me ben alt i amunt, però sense tant contaminant.

Com feia ara aquell animaló, amb les ales ben obertes,

desafiant la forta precipitació, desafiant la gravetat.

I m'emplena el cos d'impotència,

saber que els polítics no paren d'embutxacar-se,

que la crisi és mundial i aquí ningú es preocupa per la classe baixa,

que el món està apunt de rebentar ecològicament i no parem de gastar.

I, entre altres, tinc companys de passadís

que han matat a dones, que han violat a nenes

i jo, pobre innocent, defensant els meus drets d'estudiant,

defensant els meus drets de país, sóc aquí presoner per quatre barres,

per escriure quatre barres en unes parets,

per lluitar contra un pla amb llibres,

ara t'escric poemes d'amor a tu i a la terra,

en aquestes quatre parets, humides, fredes,

... en aquesta plujosa tarda de primavera.