El cavaller de l'armadura rovellada

Avui no tinc gaire temps! Així que com he estat fent net a l'habitació i he trobat l'escrit d'un conte que vaig fer quan tenia 14 anyets com a molt iq ue ho vam fer per a l'assignatura de llengua catalana, ambientada a l'època medieval. En fi, és una mica cutre però ja fa quasi bé 10 anys d'això! Apali!!

El cavaller de l’armadura rovellada

Fa anys, molts anys, tants anys com estrelles hi ha en el cel; en un poble va passar una historia que ha quedat marcada a la vida dels pobladors de Cambrige.

Cambrige era un poble del continent d’Ocènia, semblant a l’actual Venècia, per a tot arreu hi havia aigua. El rei d’aquest poble, era un d’especial i diferent entre els de les altres terres medievals, ja que va ser l’únic del món que va concedir el títol de cavaller a un camperol. Aquest camperol es deia Rust Armour, un cavaller d’ulls com el cel i cabell fosc com la nit. Era alt, d’uns 180 cm i fort com un roure... el cavaller perfecte.

En Rust sempre va estar enamorat d’una comtessa que es deia Iraila, era bonica, ulls verds i cabells castanys precipitant per les espatlles, alta, però no tant com ell. Per a la seva sort, la comtessa també estava enamorada d’en Rust. No obstant això, per la seva mala sort, des de ben petits els separava la diferència entre ser privilegiat i no dins la classe social. Per això, quan va ascendir a títol de cavaller, finalment van poder estar junts.

El segon dia d’haver-lo ascendit a aquest rang, el rei va ordenar-li que portés menjar als del poble veí, Lampi, que estava a uns 50 km. En Rust desconcertat de la petició, va preguntar al rei per a què calia dur-los-hi menjar amb el què aquest va respondre que la causa era l’atac d’un drac. Ja feia alguns anys que entre camperols s’explicava la llegenda d’un drac ferotge anomenat Draco que rondava les terres d’Ocènia, però ell no li va donar importància i va endinsar-se pel profund i fosc bosc de Lampi amb el seu cavall negre i blanc, l’Epíleg.

Després del llarg camí, quan va arribar al poblat, no sabia si creure’s el que veia i si ho havia fet la bèstia o no. En Rust va seguir amb el seu propòsit i va anar muntanya amunt per arribar al castell i lliurar el menjar. El castell de Lampi, era un castell preciós i gegant, però ja només quedaven bocins d’enderrocs i cendres. La tristesa es podia respirar en l’aire, de cop i volta un mal auguri va entrar dins el cos d’en Rust i va tornar com un llampec cap a Cambrige.

A mig camí entre els pobles, es va trobar amb una estranya persona, quelcom semblant al que ara anomenem mag. Aquest individu, va dir una cosa molt rara: “Només la força de salvar l’ànima estimada, pot guanyar al ferotge drac” I va desaparèixer barrejant-se amb l’aire.

Al arribar al seu poble natal, es va trobar tot l’exèrcit ferit a terra, tot estava totalment destruït. En l’últim sospir del rei, va poder facilitar unes paraules a en Rust: “Al far, la comtessa Iraila...” i va caure als braços de la mort. Juntament amb l’Epíleg, el nostre cavaller va agafar el camí que conduïa al far.

En arribar a l’indret, tot era un paisatge d’esquelets i difunts, n’hi havia tants, que s’hi podia construir el castell més gran del món. Va entrar a una cova propera on s’hi sentia l’onatge del mar xocant contra els penya-segats. En Rust no imaginava el que veia, 6 m de drac i d’un color verdós i Iraila al costat de la bèstia. Després d’una ferotge i sagnant batalla, el cavaller va caure vençut a terra, li pesava el cos, l’armadura, ja no podia fer res més per a salvar-la. El drac, en veure la indisposició del seu oponent, els seus ullals s’aproximaven amb funció d’atipar-se de les precioses carns de la comtessa, a l’instant, la ràbia va impulsar a en Rust a intentar-ho per darrer cop, agafant l’espassa i clavant-li al cor d’en Draco, regirant la fulla fins a més no poder.

Vençut pel pànic de tenir la sensació de perdre la seva estimada, es van fondre amb una abraçada i va entendre el que l’individu del bosc volia dir. Però encara no havia acabat, amb els últims esforços del drac abans de caure abatut, aquest amb la cua va empentar als dos enamorats pel precipici fins que es van fondre entre la boira del fons i les onades.

Uns dies més tard d’aquesta tragèdia, diuen que pel mar surava l’armadura del cavaller Rust, una armadura rovellada per l’aigua salina del mar on va morir amb la Iraila.

Des d’aquell mateix instant, des d’aleshores, se’l coneix com a Rust Armour, el Cavaller de l’Armadura Rovellada.