"... si no girau los vostres ulls, que em vullen dir que ja
no us plau que io per vós haja a morir".
Poema que fa referència, d'una altra manera, al poema de Joan
Roís de Corella: la balada de la garsa i l'esmerla. Va que el més agradable d'aquests dies és l'olor a terra mullada!
La balada de la flor i la
papallona
Les
flors es senten intimidades,
el
sol les observa amb deteniment
sota
l'amenaça d'uns núvols de fons
que
destacaven sobre el cel blau i clar.
La
garsa i l'esmerla tornaven a formar una balada,
què
en feia temps que no se'ls veia enamorats!
Sobre
teixits de camps de colors
expandien
les seves precioses ales per vorejar-lo.
De
lluny una papallona sent enveja
pel
sentiment mostrat pels dos subjectes;
els
observa com abans el sol ho feia amb la flor,
que
a poc a poc començava a destacar entre la resta.
La
seva bellesa era incomparable amb les altres,
durant
la tardor, la mateixa provocà la conjunció entre les aus,
gràcies
a ella s'enviaren postals d'amor i,
al
cap i a la fi, es retrobaren.
Però
un petit paral·lelisme evitava a la papallona
d'envejar-se
per la garsa i l'esmerla, que,
des
de feia segles, ambdues entrellaçaven destins
a
començaments de la primavera.
L'insecte
que havia estat un capoll,
havia
trencat l'embolcall de seda que el retenia
de
veure allò que els seus ulls no haguessin vist mai abans,
d'allò
que era aliment i ara necessitat d'amor.
Es
sentia atret per aquella bellesa en brut,
de
fascinants trets i de bon veure;
sabia
que aquella mateixa havia estat l'última
abans
la tardor no és glacés amb l'abraçada de l'hivern.
Tots
dos havien estat abatuts pel fred,
tots
dos havien estat menys perfectes que ara,
ambdós
havien començat des del terra
fins
a enlairar-se fins el mateix sol.
I
començà una simfonia de sexe latent,
totes
les llavors de la flor s'endinsaven per la papallona,
una
donava la vida a una altra que la transportava,
a
una altra que només volia emplenar el món de la seva estimada,
de
la mateixa que d'aquí uns mesos tornarà per tornar a crear
la
meravellosa balada entre la garsa i l'esmerla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada