Be, que millor que la setmana que
presenten a un altre lladre al poder, en aquest cas al vaticà que regalen
falses creences i contradictoris pensaments amb el missatge que volen
transmetre, però que us haig de dir jo? A lo que anava que l'oració ha deixat de
tenir sentit amb sintaxis, avui, com tota la setmana porto fent, presentaré un
petit article científic ja que el vaticà i la ciència són tan amics.
La veritat que no sé de que parlar-ne. Crec que us
comentaré quatre cosetes sobre il·lusions i fenòmens òptics o d'interacció amb
les ones de llum.
Miratges:
Vinga va, el primer, per començar amb algun,
parlaré breument dels miratges.
Els miratges que es produeixen en dies calorosos
d'estiu quan anem conduint per la carretera i veiem petits bassals a davant
nostre d'aigua; venen donats quan la llum solar incideix en un medi més dens
que l'aire, l'aire proper a l'asfalt. Al incidir en aquest medi la llum rebota
amb menys força (ja que una part de l'energia resta al segon medi) i
“trasllada” la imatge a la superfície de la carretera, en el nostre cas. Aquest
rebot de les imatges s'anomena refracció i és per aquest fenomen que veiem els
miratges a la carretera a l'estiu o quan passegem pel desert.
Sales d'interrogatori:
Les sales d'interrogatori de les pelis (i no tan
pelis) de crims i tal, també juguen amb característiques i propietats físiques
de la llum. Entre elles la refracció, reflexió i dispersió de l'ona de llum.
Intentaré explicar-vos-ho més senzill perquè entengueu el mecanisme:
A les sales aquestes normalment l'individu que
interroga al criminal, es troba a una habitació molt il·luminada, mentre que
els observadors psicoanalistes o vet a saber que hi ha com a observadors, es
troben a una sala totalment fosca, com a molt amb una petita espelma
il·luminant tènuement la sala. Amb això provoquen que la llum reboti o es
refracti gairebé al 100% mostrant així una habitació fosca al costat en la què
probablement, no hi ha ningú.
Aquest fenomen, també el podem trobar al tren,
tant si viatgem de dia com de nit. És important escollir un sistema de
referència i agafar-nos a ell per explicar-ho. No entraré en els detalls
següents, però definir adequadament els sistemes de referència de cada un dels
sistemes involucrats a l'experiment, teòric o pràctic, és essencial a la
majoria de casos, sobretot en la relativitat d'Einstein. A lo que anàvem! En el
tren lo de la sala de d’interrogatori es pot veure clar quan, per exemple, de
dia, al haver-hi més llum fora al carrer que al tren, tu veus millor a fora
però els de l'estació no et veuen amb nitidesa. En canvi quan entrem a un
túnel, poques vegades veiem la paret d'aquest, ja sigui perquè a fora hi ha
molta menys llum que dins o perquè l'únic que veiem és el nostre reflexa per
poder-nos pentinar.
Crec que per avui ja estarà, m'hagués agradat
presentar-vos el cas de perquè la sorra quan es mulla és més fosca, de perquè
el cel és blau o fins i tot una pregunta tan absurda de formular com perquè
veiem les estrelles. M'hagués agradat explicar-les, però també m'agrada no
fer-me pesat, així que per un altre dia!
Ara diumenge ja anirem encarant el tema per tornar
a presentar els poemes de la secció de primavera de … vora el mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada