Pluja d'estrelles (Montsoriu)

No heu anat mai al mirador de Fogueres de Montsoriu? Sempre és un bon lloc per anar a reflexionar...

Pluja d'estrelles (Montsoriu)

Aquí tornem a estar,

tu i jo, contemplant el món;

però aquest cop les llums ens envolten

i ens perdem observant el cel astral.

Deixem les teories físiques

i a una banda la psicologia,

que s'endinsa a poc a poc

fent caure la nit als nostres ulls.

I els nostres dits indiquen en el paisatge,

els llocs coneguts i els misteriosos;

les experiències viscudes i les que esdevindran

i ara suaument ens agafem de la mà.

Breda, Blanes, Hostalric i Riells;

Maçanet, Fogars i molts altres als nostres peus.

Allà de fons neix el mar, s'estén trencant horitzons;

perdent-nos amunt en l'eix ordenat, camí infinit de l'univers.

I just davant, un castell.

Ple de llegendes, ple d'història;

observant-los amb deteniment,

xiuxiuejant paraules a cau d'orella.

I de fons plora el cel,

molt llunyà bellesa eterna.

Estels perduts en un cel clar,

amb la lluna blanca mig somrient.

Tenca els ulls i pensa amb calma,

recorda els somni ben presents,

que aquesta nit de març calmada,

els teus desitjos es faran realitat.

La balada de la flor i la papallona

"... si no girau los vostres ulls, que em vullen dir que ja no us plau que io per vós haja a morir".

Poema que fa referència, d'una altra manera, al poema de Joan Roís de Corella: la balada de la garsa i l'esmerla. Va que el més agradable d'aquests dies és l'olor a terra mullada!

La balada de la flor i la papallona

Les flors es senten intimidades,

el sol les observa amb deteniment

sota l'amenaça d'uns núvols de fons

que destacaven sobre el cel blau i clar.

La garsa i l'esmerla tornaven a formar una balada,

què en feia temps que no se'ls veia enamorats!

Sobre teixits de camps de colors

expandien les seves precioses ales per vorejar-lo.

De lluny una papallona sent enveja

pel sentiment mostrat pels dos subjectes;

els observa com abans el sol ho feia amb la flor,

que a poc a poc començava a destacar entre la resta.

La seva bellesa era incomparable amb les altres,

durant la tardor, la mateixa provocà la conjunció entre les aus,

gràcies a ella s'enviaren postals d'amor i,

al cap i a la fi, es retrobaren.

Però un petit paral·lelisme evitava a la papallona

d'envejar-se per la garsa i l'esmerla, que,

des de feia segles, ambdues entrellaçaven destins

a començaments de la primavera.

L'insecte que havia estat un capoll,

havia trencat l'embolcall de seda que el retenia

de veure allò que els seus ulls no haguessin vist mai abans,

d'allò que era aliment i ara necessitat d'amor.

Es sentia atret per aquella bellesa en brut,

de fascinants trets i de bon veure;

sabia que aquella mateixa havia estat l'última

abans la tardor no és glacés amb l'abraçada de l'hivern.

Tots dos havien estat abatuts pel fred,

tots dos havien estat menys perfectes que ara,

ambdós havien començat des del terra

fins a enlairar-se fins el mateix sol.

I començà una simfonia de sexe latent,

totes les llavors de la flor s'endinsaven per la papallona,

una donava la vida a una altra que la transportava,

a una altra que només volia emplenar el món de la seva estimada,

de la mateixa que d'aquí uns mesos tornarà per tornar a crear

la meravellosa balada entre la garsa i l'esmerla.

Març ventós (final de trajecte)

Març ventós (final de trajecte)

El vent de març obre la porta al canvi,

l'aire transmet un caire càlid

i emet una empenta molt suau.

Camines dins un tren,

amb destí: final de trajecte;

no t'importa la parada ni la gent

només busques un lloc per seure.

I d'aquí surt el text,

aconsegueixes seure empresonat,

per culpa de les mirades que et segueixen;

judici impotent guiat per la superficialitat.

El dia és trist amb vent marcat,

els núvols amenacen pluja

i el sol és tímid a sortir

en els primers instants d'aquesta estació

Però forces adverses fan

que no pugui centrar-me en l'escrit,

que em perdi amb el xiuxiueig de la gent

i de la seva mirada observadora.

Estan impregnades de crítiques,

plenes d'odi, estrés i agonia.

Cada dia els persegueix

la maleïda rutina del dia a dia.

I avui es centren amb mi.

Sóc força despenjat?

És estrany escriure poesies

sobre un paper d'ones electromagnètiques?

No m'agrada sentir-me observat

ni tan sols ser un egocèntric,

però crec que si miren per les finestres

contemplaran, sense ser superficials,

que el món és més bonic del que s'imaginen,

que el cel quan està trist amaga la bellesa

que en dies de vent com aquest

transporta satisfacció fins a l'última parada.

El ball de la pluja i les fulles

  Us enrecordeu de l'harmonia de tristesa i penombra que dibuixaven les danses de les fulles a la secció de tardor? Si no la recordeu, podeu llegir-la mitjançant l'entrada de nota informativa hivern-primavera ja que allà teniu tots els links dels poemes de ... vora el mar que he publicat. Si és que la recordeu, us deixo el seu reflexe en aquests dies de primavera:

El ball de la pluja i les fulles

Cauen, cauen les gotes d'aigua,

una barreja de calor i fred m'apodera,

sento com aquestes regalimen suaument per la cara

i la combinació de totes em fa sentir bé.

Aquestes precipiten suaument per la meva cara,

descendint pels meus cabells i amb disjuncions pel nas,

tornant-se a ajuntar a la boca;

fent d'aquesta manera un conjunt de lligams invisibles.

Ara la tempesta cedia;

els arbres que començaven a vestir-se

agraïen aquesta pausa

per no interrompre la seva intimitat.

I un remor de fulles em recordava aquella tardor.

A diferència d'aquells temps avui les fulles són fortes,

s'agafen amb ímpetu per no deixar-se anar

i ballen la seva dansa dins la pista en què s'agafen.

No volen caure al terra, es senten vives de nou,

la pluja les refresca i les purifica,

troben energia de qualsevol lloc per continuar creixent

i no tenen por a res, ni del vent quan bufen furiosament.

Aquestes avui s'agafen a la vida

i observen la tempesta de primavera,

acullen sense remordiments a les gotes

que s'endinsaven i recorrien les seves pells.

I jo, des de baix ho contemplo tot amb calma.

El cant dels ocells, el sol sortint pel fons,

un arc de Sant Martí el so de les gotes de pluja

xocant contra el terra, el vent que s'apaga

... i aquesta meravellosa olor a terra mullada.

Entre reixes (pluges de primavera)

Entre reixes (pluges de primavera)

Entre reixes contemplo el món,

presoner dels meus somnis, presoner de la vida,

observant a la natura i com l'home la destrueix,

observant el sol roig, escapant-se d'un fred hivern.

S'apropa un ocell, fugint de la pluja furiosa,

trobant refugi allà on jo volia escapar,

on passava els dies, mesos i anys

i desitjava estar al lloc d'aquella au.

I m'observava, o eterna natura,

que l'aigua feia sentir el meu cos

com un cubell d'aigua entre aquestes quatre parets

i quatre barres com les que em feien delinqüent.

I torno a mirar enfora, l'ocell mira endins,

qui pogués volar, ser lliure,

parlar i defensar els teus drets,

en una realitat corrupte i de diners.

I aquella fàbrica del fons,

s'hi veuen pocs treballadors,

la crisi els ha fet mal com a molta gent humil,

però no deixa de foradar la nostra capa protectora.

Els seus gasos s'enlairen, com voldria fer-ho jo,

enlairar-me ben alt i amunt, però sense tant contaminant.

Com feia ara aquell animaló, amb les ales ben obertes,

desafiant la forta precipitació, desafiant la gravetat.

I m'emplena el cos d'impotència,

saber que els polítics no paren d'embutxacar-se,

que la crisi és mundial i aquí ningú es preocupa per la classe baixa,

que el món està apunt de rebentar ecològicament i no parem de gastar.

I, entre altres, tinc companys de passadís

que han matat a dones, que han violat a nenes

i jo, pobre innocent, defensant els meus drets d'estudiant,

defensant els meus drets de país, sóc aquí presoner per quatre barres,

per escriure quatre barres en unes parets,

per lluitar contra un pla amb llibres,

ara t'escric poemes d'amor a tu i a la terra,

en aquestes quatre parets, humides, fredes,

... en aquesta plujosa tarda de primavera.

Nota informativa (hivern-primavera)

Avui ve la sessió o nota informativa com és habitual a final de cada estació, demà comencem amb la secció de l'equinocci de primavera i per tant, us deixo aquí els links pels qui els vulguin llegir dels poemes que consten a la secció de tardor i d'hivern. Fins demà!

Secció de tardor:

http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/nota-informativa.html

Aquesta nit: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/vespres-de-desembre.html

Postal d'amor (flor): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/postal-damor-flor.html

Secció d'hivern:

Sobre caminets de sorra (ocàs d'hivern):

http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/sobre-caminets-de-sorra-ocas-dhivern.html

Entre els teus braços en nits d'hivern:

http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/entre-els-teus-bracos-en-nits-dhivern.html

Nadal: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/nadal.html

Per emplenar (el teu amor): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/per-emplenar-el-teu-amor.html

Capvespre boreal: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/capvespre-boreal.html

La bassa: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/la-bassa.html

Cau la nit: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/cau-la-nit.html

Sant Andreu de Palomar: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/sant-andreu-de-palomar.html

Versos instantanis: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/versos-instantanis.html

Records destruïts per l'home: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/records-destruits-per-lhome.html

Un do perdut entre lletres: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/un-do-perdut-entre-lletres.html

Enderrocs i bocins: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/enderrocs-i-bocins.html

Amb peu esquerra: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/amb-peu-esquerra.html

Dissabte mercat: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/dissabte-mercat.html

Mandarina: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/mandarina.html

Tibidabo: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/tibidabo.html

Dóna'm paper i boli (per animar-te): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/donam-paper-i-boli-per-animar-te.html

“Carnaval”: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/carnaval.html

Canvis de colors: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013_03_01_archive.html

Canvis de colors

Be, avui acabarem la secció d'hivern del llibre ... vora el mar. Espero que gaudiu dels últims dies d'aquest hivern!

Canvis de colors

Feixos de llum entrevessen una superfície fosca

transformant els dies freds i foscos en agradables i clars,

penetren dins les gotes de pluja per sagnar en colors

sobre el cel blau com arc de sant Martí.

I observo la sangria sota aquesta pluja de canvis,

s'olora a llibertat de pensament.

T'embaladeix aquell ocell que mou amb calma les ales

i que segueix un destí marcat sense restriccions.

Celebren que s'acaba l'època de cacera,

celebren que les flors ompliran el camp de colors,

tan bonics com els colors del cel,

tan encantador com el cant d'aquestes aus.

I la pluja que cau lentament i esbossa les coloraines

fon la neu de les muntanyes,

que les despulla per rebre la calor i, lentament,

comença el procés de manufactura dels teixits dels arbres.

Les flors somriuen, els arbres agraeixen el canvi,

la calor comença a sentir-se sobre el cos

i la pluja que cau lentament esborra les petjades que

hi havien als caminets de sorra, sense desfer els lligams

que uneixen el destí d'un hivern de canvis

a una primavera de llibertat.

Mientras tu llegas, esperar

“Mientras tu llegas, esperar”

Cansat, cansat de tantes coses menys de viure, de gaudir de cada pas i de cada objectiu, continuo pensant amb tu. S'acaba l'hivern i mica en mica tot tornarà a emplenar-se de colors, les fulles, les plantes, les flors, el cel, el mar, les muntanyes... però el fred encara abraça la llarga solitud. Realment no importa, em sento còmode amb aquesta sensació de solidificació de sentiments, sensacions, batecs i essències, res importa, res excepte tot.

Els camins de la vida ens ensenyen a caminar cada vegada amb més seny, sense por de trepitjar cada vegada més fort per deixar les empremtes a cada pas. Possiblement, com ja havia esmentat en algun que altre text que he penjat, el vent acaba erosionant aquestes marques per poder tornar enrere en cas de rectificar, tal i com ho fa amb les muntanyes. Poden passar segles abans no acabin d'ensorrar-les, però te una força inimaginable i incomparable envers al temps que resta de la nostra existència.

El problema d'aquest vent és l'aire tímid que a vegades provoca. Aquella sensació de parar-se per poder agafar aire i tornar a la caminada, a vegades és massa llarga i, sense adonar-nos-en, sospirem a batzegades llargues quan ens transporta l'aroma en petits bocins de flors, aigua, sorra i terra mullada. Els sospirs es transformen en petits vidres que es van clavant en el nostre cos, suaument, com una carícia que manca d'un tacte ferotge i que d'una manera semblant a uns impulsos constants amb pics deduïbles, em van recordant a tu.

Ara mateix em trobo en aquest descans, respirant com si després d'una gran carrera es tractés i jo hagués arribat al final de la primera etapa. He après a caminar sol, he après a agafar-m'ho amb calma, he après a aprendre dels meus errors i a intentar rectificar-los sense la necessitat de saber per quins camins he passat des de que vaig començar la meva pròpia batalla, la meva vida; però sobretot, he après a prescindir de la teva presència constant a la meva ment.

Ja no necessitaré amb urgència la teva companyia en aquest camí, simplement l'esperaré.

Il·lusions òptiques

Be, que millor que la setmana que presenten a un altre lladre al poder, en aquest cas al vaticà que regalen falses creences i contradictoris pensaments amb el missatge que volen transmetre, però que us haig de dir jo? A lo que anava que l'oració ha deixat de tenir sentit amb sintaxis, avui, com tota la setmana porto fent, presentaré un petit article científic ja que el vaticà i la ciència són tan amics.

La veritat que no sé de que parlar-ne. Crec que us comentaré quatre cosetes sobre il·lusions i fenòmens òptics o d'interacció amb les ones de llum.

Miratges:

Vinga va, el primer, per començar amb algun, parlaré breument dels miratges.

Els miratges que es produeixen en dies calorosos d'estiu quan anem conduint per la carretera i veiem petits bassals a davant nostre d'aigua; venen donats quan la llum solar incideix en un medi més dens que l'aire, l'aire proper a l'asfalt. Al incidir en aquest medi la llum rebota amb menys força (ja que una part de l'energia resta al segon medi) i “trasllada” la imatge a la superfície de la carretera, en el nostre cas. Aquest rebot de les imatges s'anomena refracció i és per aquest fenomen que veiem els miratges a la carretera a l'estiu o quan passegem pel desert.

Sales d'interrogatori:

Les sales d'interrogatori de les pelis (i no tan pelis) de crims i tal, també juguen amb característiques i propietats físiques de la llum. Entre elles la refracció, reflexió i dispersió de l'ona de llum. Intentaré explicar-vos-ho més senzill perquè entengueu el mecanisme:

A les sales aquestes normalment l'individu que interroga al criminal, es troba a una habitació molt il·luminada, mentre que els observadors psicoanalistes o vet a saber que hi ha com a observadors, es troben a una sala totalment fosca, com a molt amb una petita espelma il·luminant tènuement la sala. Amb això provoquen que la llum reboti o es refracti gairebé al 100% mostrant així una habitació fosca al costat en la què probablement, no hi ha ningú.

Aquest fenomen, també el podem trobar al tren, tant si viatgem de dia com de nit. És important escollir un sistema de referència i agafar-nos a ell per explicar-ho. No entraré en els detalls següents, però definir adequadament els sistemes de referència de cada un dels sistemes involucrats a l'experiment, teòric o pràctic, és essencial a la majoria de casos, sobretot en la relativitat d'Einstein. A lo que anàvem! En el tren lo de la sala de d’interrogatori es pot veure clar quan, per exemple, de dia, al haver-hi més llum fora al carrer que al tren, tu veus millor a fora però els de l'estació no et veuen amb nitidesa. En canvi quan entrem a un túnel, poques vegades veiem la paret d'aquest, ja sigui perquè a fora hi ha molta menys llum que dins o perquè l'únic que veiem és el nostre reflexa per poder-nos pentinar.

Crec que per avui ja estarà, m'hagués agradat presentar-vos el cas de perquè la sorra quan es mulla és més fosca, de perquè el cel és blau o fins i tot una pregunta tan absurda de formular com perquè veiem les estrelles. M'hagués agradat explicar-les, però també m'agrada no fer-me pesat, així que per un altre dia!

Ara diumenge ja anirem encarant el tema per tornar a presentar els poemes de la secció de primavera de … vora el mar