Una vida sense tu (2009)

Bon dia a tothom! Com estem? Avui m'he llevat amb ganes de penjar-vos una cançó de collita pròpia! Aviat faré més èmfasi del grup que tenim, els A Destiempo que, encara que aquest blog sigui per a poesia o escrits, intentem que les nostres cançons siguin també d'aquesta manera! Així que, avui us penjo un video d'una cançó meva amb la guitarra en un directe del 2009 a Hostalric. Era la primera vegada que la tocava en públic i no només aquesta circumstància és la que incideix en l'actuació de la cançó. Per mi una cançó molt personal que us deixo aquí amb la lletra! Feliç dimecres!

Crec que hi ha un problema per pujar, així que us deixo el link!

http://www.myspace.com/risisk/videos/una-vida-sense-tu/101355502


Una vida sense tu

" Passejo pels carrers de Breda,

tot em sembla trist.

El cel és buit d'estrelles i no trobo el camí,

que em du de volta, allà, on ets tu.

Sobre la roba impregnat de fum,

tot s'esfuma en un suspir.

De l'alé surt cervesa que fins feia res,

em recordava de tu vora el bar 33.

La nit se'm feia eterna,

els carrers infinits.

Sento pases que venen darrera correns,

m'imagino que als braços te'm llençaràs.

Que els teus ulls tornaran,

a dir-me totes les veritats.

Que res de nosaltres haurà canviat,

que estarem junts aquest vespre, esperant que surti el sol.

I la nit es feia llarga,

només dessitjava despertar,

d'aquest malson, aquest desastre,

d'una vida sense tu.

I desperto a la llum de l'alba,

en el parc del camp de futbol.

Intento recordar que feia estirat,

després d'una nit, intens l'oblit,

que em torna a recordar, que estic sense tu.

Camino amb calma a casa,

a les sis del matí no queda ningú.

Estic sol pels carrers de casa,

això no em pasava quan estava amb tu.

El cap, em feia voltes,

he perdut el número d'ahir a la nit.

Van ser vora de deu cerveses

i una ampolla martini sense sentit.

Però no vull, acceptar,

que lo nostre s'ha acabat,

m'agradaria que em diguessis que no m'estimes,

mirant-me, als ulls, per últim cop.

Que t'agafessis de les meves mans,

fredes, les tornesis a escalfar.

Que tot pot tornar a ser com abans,

només cal que em donis l'aire que em falta per respirar.

I la nit es feia llarga,

només dessitjava despertar,

d'aquest malson, aquest desastre,

d'una vida sense tu.

I desperto a la llum de l'alba,

en el parc del camp de futbol.

Intento recordar que feia estirat,

després d'una nit, intens l'oblit,

que em torna a recordar, que estic sense tu."