Ja la última de les recuperacions d'entrades d'un blog que tenia abans! Recordo que aquesta la vaig escriure molt cabrejat tornant de la telecogresca, be, quan vaig tornar a casa! Fa molt d'això però que recordi parlava de la superficialitat i com encara estic d'acord amb que vivim abduits per aquesta merda ho penjo! Possiblement el proper dia us presentaré un regalet que encara estic treballant amb ell, però espero que cap a l'estiu ja estigui disponible! Bon inici de setmana!
PEQUEÑOS DELINQÜENTES
Les tantes de la nit, passejant pel carrer, una jaqueta tallada per les mànigues, algun que altre parxe idealista, una samarreta del meu grup de música i unes botes per caminar. De sobte un avís, un de seguretat. L'alcohol dissipava les seves paraules però l’impacta va ser quan va dir: eh! pequeño delinqüente.
No havia fet res, simplement em va dir així per les pintes que duia, ja tornem al tema de sempre... superficialitat.
I es que la superficialitat és un tema que es consumeix a la societat actual. Quants de nosaltres ha vist a una persona, amb barba i molt deixat, prim i despentinat i no ha pensat: un indigent. o quants dels que estan aquí llegint, que suposo que seran poquets, ha vist passar una noia o un noi que està boníssim/a i s'ha girat i ha pensat aquest/a me'l/me la follava? En el sexe es veu molt aquest aspecte, la gent li costa apreciar una persona pel seu encant interior, i les aprecia més per la imatge exterior. Estic d'acord en què és difícil no enamorar-se d'una persona pel seu físic, clar que influeix, a part de conèixer aquesta persona la primera impressió i el primer que sents quan creus que estàs pillat és una atracció sexual, física i sentimental a la vegada de la persona, però ja entra el físic. A mesura que el/la coneixes sudes més del tema superficial i et dóna igual com sigui aquesta persona si de caràcter, sentiment i altres aspectes interiors no canvia.
Però no ens desviem del tema, tot i ser un gran exemple de superficialitat, de sexe ja en parlarem un altre dia. Al què anàvem, la societat és molt superficialista.
Em va cridar l'atenció un programa a la tv (no la miro gaire, per 4 tonteries que fan), mentre estava a la cuina que deia: Si es tira un home al mig del carrer amb vestit i corbata tothom l'ajudarà. I si ho fa un disfressat d'indigent, també l'ajudaran? la resposta no la vaig veure en el programa, però la sé, igual que tots vosaltres la sabeu abans de que jo la digui, perquè possiblement molts dels que ara llegeixen això el mirarien amb menyspreu i continuarien el camí.
Som tots humans i tots ens mereixem els mateixos drets. No sé quina mania tan racional, tan absurda de no ajudar a gent que la vida no els hi ha facilitat gens les coses. En tot cas, que s'espavilin els de vestit i corbata, que aquests la vida sempre els hi ha anat bé, han pogut tenir una casa, una família, uns estudis i normalment una bona feina i un bon sou. En el cas dels polítics ja no el tocarem, de política en parlarem un altre dia.
Finalment, i per no donar tant la tabarra, no sé qui se'l llegirà, però un premi per no deixar-se emportar per la superficialitat i la vaguesa; el dret d'admissió.
Em rebenta que si vols entrar a algun pub, bar musical o discoteca hi hagin segurates i, que per la manera que tinguis de vestir, pentinar-te, parlar i/o actuar no et deixin entrar. A mi em va sobtar, personalment que em diguessin (després d'anar amb les condicions que demanaven) -no entres perquè avui no entres, no em dona la gana- no cal que segueixi.
No ho comprenc la veritat, som tots persones i si un va amb vestit i corbata i la vol liar allà al mig de la discoteca la liarà, jo m'hi he trobat amb ineptes d'aquests i jo quan vaig a llocs així, que són molt poques les vegades, és perquè els col·legues celebren aniversaris, festes entre amics o simplement per pillar-la una mica i fer el notes amb la música que posen, no per liar-me a hòsties.
Creieu que val la pena anar disfressat pel món, ocultant la nostra veritable manera de ser? No ho sé, però aquesta societat porta disfressada ja moltes dècades i, fins i tot, deixeu-me dir, molts segles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada