Avui una entrada una mica més crítica! És de fa uns anyets també, així que també era més xic i deia més disvarats! Tot i així, el que recordo és que parlava dels qui manaven aleshores, l'església, els militars... Era una mica l'època en què els bancs eren els llàdres per exel·lència del segle XXI però encara treballaven d'incògnit i davant una crisi, les esglésies demanaven que les votéssim amb insisténcia a l'hora de fer la declaració de la renta! No oblidem que aquests darrers han estat els majors lladres de la història. En fi... no us atabalo més, jo no l'he llegit, forma part del meu passat i per tant de mi; així que quan ho faci segurament estaré d'acord amb les idees però me'n riuré de la manera d'expressar-les! us el deixo aquí, que ja fa 3 anys d'això!!! Fins dijous!
El joc dels daus:
" Sembla mentida que portem tants anys evolucionant, dia rere dia donem més mostres de que la nostra mentalitat es redueix a les guerres, la destrucció del medi-ambient i ignorar i envejar a la resta de persones que ens rodeja. La societat ens ha educat així.
Fa gràcia un article que parlava sobre un curset sobre el sexe i de com provocar-te plaer amb les mans que es realitzava a Extremadura. El president del PP d'allà es queixava de si tenien prou responsabilitat sobre el tema i esmentava que eren <el hazmerreír> d'un país que anomenem "Espanya". No sé com ho veu ell, suposo que tot són punts de vista i jo diré el meu, per algun motiu estem en un país democràtic, per opinar sobre el que vulguem sense faltar el respecte a ningú.
Trobo absurd que digui que això és motiu de sàtira pel país i no ho digui quan a la tele s'escolta que estem en números vermells i que som un dels més mal situats d'Europa econòmicament.
També em fa riure encendre la caixa tonta i, poques vegades que l'encenc, veig coses que afavoreixen a les estàncies militars i a les esglésies. Segons la primera, sincerament, prefereixo que la gent utilitzi les mans en pelar-se-la fins que es mori de plaer que no a que les utilitzin en sostenir una arma de foc o qualsevol estri que pugui treure la vida a una persona, ja sigui innocent o no.
En canvi la segona... també és greu. l'església està fent barbaritats en la campanya per evitar que s'aprovi una llei que està molt avançada i que ja hauria de fer anys que estigues establerta: l’avortament.
L'avortament és un tema que, l'única persona que té pes en opinar sobre si vol o no, és la portadora del xiquet. A vegades les situacions, economicolaborals, d'habitatge, de convivència i limitacions, et fa decaure en l'opció d'avortar. Has de saber bé quan vols tenir-lo quan no. Si no estàs preparat no el busquis. Necessites tenir una vida assegurada perquè tampoc està la cosa per anar a viure fill, mare i pare amb els pares d'uns o dels altres. A vegades no es busca conscientment, a vegades el que passa és que per coses de la vida, imprudències, una dona pot quedar prenyada i aleshores depèn la situació tenir un fill o no. Ja em diràs una nena entre (14-20 anys) que collons ha d'anar a buscar un nadó, si no pot tenir una vida mitjanament solucionada a no ser que sigui de bona família o de família amb càrrecs representatius en l'estat del país. Per altra banda, sense divergir gaire, els preservatius serveixen per evitar aquestes situacions en què, segons l'església, juguem a ser déu traient la vida a una persona innocent; aleshores, perquè collons va el papa a Sud-Africa, on hi ha la màxima taxa de SIDA en el món i diu que el preservatiu no s'ha d'utilitzar entre altres coses?
No ho sé, la societat hauria de pensar dues vegades el que diu. Potser jo també, potser ara estic encès i necessitaria refredar-me, però m'ha acabat de cremar sentir que no baixa la taxa de dones maltractades, dones mortes per actes de violència domèstica i què, en la majoria dels casos, són dones que encara no tenen els 30 anys. Això no és jugar a ser Déu? A treure una vida, a amargar per sempre una vida? No hi ha res més en aquest món millor que la felicitat en un mateix i veure com l'expressen amb somriures, que no ho mereixen aquestes dones? o es que quan comencen a refer la seva vida deixen en llibertat al cabrón que les ha estat apunt de matar?
Einstein ja ho deia, "Déu no juga als daus" Però, sincerament i et respecto molt, Einstein, Déu no para de jugar els daus en la societat, potser en la física no, però si en la vida quotidiana; juga amb un dau de dues cares en la que sempre sembla que surti la probabilitat de que les coses es facin bé per part dels que manen o, ja simplement, de les persones que vivim, sense excloure a ningú i incloent-hi a tothom; és pràcticament escassa."
" Sembla mentida que portem tants anys evolucionant, dia rere dia donem més mostres de que la nostra mentalitat es redueix a les guerres, la destrucció del medi-ambient i ignorar i envejar a la resta de persones que ens rodeja. La societat ens ha educat així.
Fa gràcia un article que parlava sobre un curset sobre el sexe i de com provocar-te plaer amb les mans que es realitzava a Extremadura. El president del PP d'allà es queixava de si tenien prou responsabilitat sobre el tema i esmentava que eren <el hazmerreír> d'un país que anomenem "Espanya". No sé com ho veu ell, suposo que tot són punts de vista i jo diré el meu, per algun motiu estem en un país democràtic, per opinar sobre el que vulguem sense faltar el respecte a ningú.
Trobo absurd que digui que això és motiu de sàtira pel país i no ho digui quan a la tele s'escolta que estem en números vermells i que som un dels més mal situats d'Europa econòmicament.
També em fa riure encendre la caixa tonta i, poques vegades que l'encenc, veig coses que afavoreixen a les estàncies militars i a les esglésies. Segons la primera, sincerament, prefereixo que la gent utilitzi les mans en pelar-se-la fins que es mori de plaer que no a que les utilitzin en sostenir una arma de foc o qualsevol estri que pugui treure la vida a una persona, ja sigui innocent o no.
En canvi la segona... també és greu. l'església està fent barbaritats en la campanya per evitar que s'aprovi una llei que està molt avançada i que ja hauria de fer anys que estigues establerta: l’avortament.
L'avortament és un tema que, l'única persona que té pes en opinar sobre si vol o no, és la portadora del xiquet. A vegades les situacions, economicolaborals, d'habitatge, de convivència i limitacions, et fa decaure en l'opció d'avortar. Has de saber bé quan vols tenir-lo quan no. Si no estàs preparat no el busquis. Necessites tenir una vida assegurada perquè tampoc està la cosa per anar a viure fill, mare i pare amb els pares d'uns o dels altres. A vegades no es busca conscientment, a vegades el que passa és que per coses de la vida, imprudències, una dona pot quedar prenyada i aleshores depèn la situació tenir un fill o no. Ja em diràs una nena entre (14-20 anys) que collons ha d'anar a buscar un nadó, si no pot tenir una vida mitjanament solucionada a no ser que sigui de bona família o de família amb càrrecs representatius en l'estat del país. Per altra banda, sense divergir gaire, els preservatius serveixen per evitar aquestes situacions en què, segons l'església, juguem a ser déu traient la vida a una persona innocent; aleshores, perquè collons va el papa a Sud-Africa, on hi ha la màxima taxa de SIDA en el món i diu que el preservatiu no s'ha d'utilitzar entre altres coses?
No ho sé, la societat hauria de pensar dues vegades el que diu. Potser jo també, potser ara estic encès i necessitaria refredar-me, però m'ha acabat de cremar sentir que no baixa la taxa de dones maltractades, dones mortes per actes de violència domèstica i què, en la majoria dels casos, són dones que encara no tenen els 30 anys. Això no és jugar a ser Déu? A treure una vida, a amargar per sempre una vida? No hi ha res més en aquest món millor que la felicitat en un mateix i veure com l'expressen amb somriures, que no ho mereixen aquestes dones? o es que quan comencen a refer la seva vida deixen en llibertat al cabrón que les ha estat apunt de matar?
Einstein ja ho deia, "Déu no juga als daus" Però, sincerament i et respecto molt, Einstein, Déu no para de jugar els daus en la societat, potser en la física no, però si en la vida quotidiana; juga amb un dau de dues cares en la que sempre sembla que surti la probabilitat de que les coses es facin bé per part dels que manen o, ja simplement, de les persones que vivim, sense excloure a ningú i incloent-hi a tothom; és pràcticament escassa."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada