Pètals/Pétalos

Pètals

Malaguanyat amb les paraules,
quan miro al cel ple de tempesta.
Que de la primavera tot sorgeix
sota els paranys que la lluna amaga.

La nit és massa llarga com per dedicar-la als estels,
malgrat no em cansaria mai de mirar-los.
Sé que tot això ens passa per ser uns desastres inconscients,
però la majoria de vegades em dedico a veure el temps passar.

Malgastar-lo, desaprofitar-lo, m'assec i te'n vas.
No sé pas si tot això arribarà a bon port;
entendràs perquè sóc tan tímid i les meves pors,
que t'hagi de donar això sense voler veure la teva reacció.

M'agrada la poesia, m'agrada escriure
i per mi escriure envers el que sento és el més fàcil.
No cal rima, no cal mètrica, perquè?
El que es tracta és expressar, fer sentir.

Només tu tindràs el poder de decidir
si contestar o que tot segueixi com ara.
Podem ignorar els sentiments, però no enganyar-los,
per això crec convenient que no te'ls amagui.

Desitjaria emplenar-te la casa de roses,
però no tinc suficient sang com per donar-te'n.
Prefereixo restar-la al cos deixant al marge l'espasa
i dedicar-me a conquistar el teu amor.

Per això despullaré la rosa dels pètals un a un,
per deixar-los tots dins la teva bústia.
Abans, però, jugaré amb les disjuncions;
provocades pels si o no del verb estimar.



Pétalos

Malogrado con las palabras ,
cuando miro al cielo lleno de tormenta .
Que de la primavera todo surge
bajo las trampas que la luna esconde.

La noche es demasiado larga como para dedicarla a las estrellas,
aunque no me cansaría nunca de mirarlas.
Sé que todo esto nos pasa por ser unos desastres inconscientes ,
pero la mayoría de veces me dedico a ver el tiempo pasar .

Malgastarlo , desaprovecharlo , me siento y te vas.
No sé si todo esto llegará a buen puerto;
entenderás porque soy tan tímido y mis miedos ,
que te tenga que dar esto sin querer ver tu reacción.

Sólo tú tendrás el poder de decidir
si contestar o que todo siga como ahora.
Podemos ignorar los sentimientos , pero no engañarlos,
por eso creo conveniente que no te los esconda .

Desearía rellenarte la casa de rosas,
pero no tengo suficiente sangre como para darte .
Prefiero permanecer al cuerpo dejando al margen la espada
y dedicarme a conquistar tu amor .

Por eso desnudaré la rosa de los pétalos uno a uno ,
para dejarlos todos en tu buzón.
Antes, jugaré con las disyunciones ;
provocadas por si o no del verbo amar.

Me gusta la poesía , me gusta escribir
y para mí escribir hacia lo que siento es lo más fácil .
No hay rima , no hay métrica , porqué ?
Lo que se trata es expresar , hacer sentir .