III
Sóc esclau de la meva pròpia llibertat
i no per això m'han d'assignar com a separatista.
Banderes, països i creences ens tenen dominats
per un món el què anomenem contemporani,
quan realment no hem avançat.
El cuc podreix la poma fent-nos creure que així la sana,
quan el què realment l'interessa, és extreure tots els nutrients.
Llibertat personal, no ho veieu que aquesta és la veritable llibertat?
Està molt bé somiar en una llibertat col·lectiva,
però abans s'ha d'aconseguir la pròpia.
Escapar de les pomeres que es van buidant de fruits
i deixar de seguir a les ovelles negres que,
encara que no es vegin,
són llops disfressats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada