I
Els trens buits s'emplenen amb rapidesa
de gent que viatja sense destí;
les hores passen lentament en una andana
plena de cigarretes en perill d'extinció.
Ja no pensem en lo insignificants que som,
ja no contemplem l'univers com una part ínfima de la nostra existència,
ja no observem les essències que ens proporciona la vida,
només bens materials que sobrepassen els nostres objectius,
parada a parada, minut a minut,
les estacions només són petits intervals
que ens presenten el camí de màxima entropia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada