Es(s)encial X

X

Negativitat, un pensament que sens endinsa en el cos

quan dins la nostra ment hi tenim persones estimades.

El nostre subconscient està preparat per malinterpretar

qualsevol informació i focalitzar-la amb pensaments negatius.

Notícies, informació, gairebé tota la informació que rebem,

la interpretem com nosaltres com a possibles protagonistes o afectats.

Sou conscients que som pessimistes?

Però amb la facilitat que tenim per encarar-ho tot així,

som capaços d'acceptar i enfrontar-nos un cop el pensament

es transforma en fet?

Es(s)encial IX

IX

Us heu adonat que en aquest llibre

no presento els poemes amb els seu títol?

Perquè escollir una paraula o frase

resumint el que vull transmetre quan el què realment vull

és que es personalitzen amb vosaltres?

Vull que això transmeti, que us sentiu identificats,

que reflexioneu i us endinseu en la meva ment;

que analitzeu un i cadascun dels paràmetres que us presento

en tots els meus poemes,

és un diari a la meva persona i,

si un de vosaltres ha pensat en algun moment

que parlava d'ell o d'ella,

que hem compartit un petit instant de camí

que jo l'anomeno vida.

Es(s)encial VIII

VIII

La gente vive abducida por las nuevas tecnologías,

ya no saben leer en formato papel

y desvaloran todo lo que no es digital.

No quiero parecer materialista ni pesado al recalcar

que hemos perdido el sentido de lo esencial.

No aprecian el observar a los ojos a las personas

ni a perderse por unos instantes en las cercanías tomando un café.

Las primeras citas se conceden mediante aparatos electrónicos,

sin dejar lugar a los detalles más importantes

como primera impresión o carácter mezclado con factor sorpresa.

Cada vez y cada vez significa que a menudo malgastamos el tiempo;

se pierde la noción de que a la primavera quedan más flores para abrirse

y más capullos por florecer.

Es(s)encial VII

VII

Passeges sol pel camí de la bogeria,

dins el teu cap sols hi han paisatges de seny

perduts en tant de caos;

entre records i històries que no et deixen viure.

Passes per la vida com un rèptil,

esquivant les mirades i a les persones amb la sang calenta,

cercant una persona que camini pel mateix camí de lluita,

combatre tots els fantasmes i ombres del passat;

per forjar noves metes de felicitat.

Es(s)encial VI

VI

Oscilamos tan levemente por la vida,

que nuestras energías se disipan con el día a día.

Vamos de aquí para allá sin darnos cuenta,

 de que son indiferentes nuestros actos.

El proceso de existencia no es importante;

¿Qué peso tiene que sea o no reversible

si todos tenemos el mismo estado final en el camino?

El trabajo, la política, los accidentes, la rutina;

todo influye en estos senderos de traición,

aglomerados en los segundos agónicos que a veces hay que pasar,

aleaciones que se producen con el segundero de un reloj

cuando nos damos cuenta que nosotros no matamos el tiempo,

sino éste a nosotros.

Es(s)encial V

V

Las calles son dunas desérticas de un infierno gris,

donde la gente pasea cabizbaja sumergida por sus propios pensamientos.

Sé que muchas veces he hablado

de este oasis pesimista que se viste de tristeza;

pero me consume la jerarquía cosmopolita que se ha creado

con los pasos solitarios de cada individuo.

Todo son prisas y cafés de medio minuto sin disfrutar,

cigarros a medio fumar y acciones insignificantes

que solo se valoran personalmente como algo positivo

sin aportarnos, finalmente, nada.

No damos importancia a un segundo para nosotros y tener libertad;

simplemente caminamos por senderos esquivos de la sociedad.

Es(s)encial IV

IV

És difícil escriure un poema sense les essències que et descriuen.

Inevitablement sorgeixen sentiments d'amor i d'estimació

tan forts, que fan que les paraules s'enredin amb els teus cabells.

Dels cinc sentits, la vista és el que menys força té.

Relaciona imatges amb petits fragments que la llum ens deixa veure,

construint així instants d'una història que mai vols que acabi.

És fàcil reconèixer les ones que des dels teus llavis emets,

semblants als sons que paisatges en harmonia presenten

i que s'entrellacen amb silenci.

I aquests sons, són els que intentes silenciar,

mossegant cada molècula d'aire que transmets

dels teus llavis per segellar-los amb els meus.

La teva olor, tan atractiva en tots els intervals de temps

que puc percebre, arriba a un estat d'equilibri

que es calma amb la sincronització de les dues respiracions.

M'enamora tanta conjunció expressada en un ínfim de temps,

que tu i jo hem marcat com a data de caducitat, la vida,

la nostra vida relacionada amb tan poc temps.

Parlem d'anys, molts anys; amb els què en cada carícia, en cada

contacte,

intentaré fer-me possessor de cada petit fragment estructural de la teva

pell,

i així, poder reproduir al final dels meus dies, la teva imatge amb els

meus dits.

Es(s)encial III

III

Sóc esclau de la meva pròpia llibertat

i no per això m'han d'assignar com a separatista.

Banderes, països i creences ens tenen dominats

per un món el què anomenem contemporani,

quan realment no hem avançat.

El cuc podreix la poma fent-nos creure que així la sana,

quan el què realment l'interessa, és extreure tots els nutrients.

Llibertat personal, no ho veieu que aquesta és la veritable llibertat?

Està molt bé somiar en una llibertat col·lectiva,

però abans s'ha d'aconseguir la pròpia.

Escapar de les pomeres que es van buidant de fruits

i deixar de seguir a les ovelles negres que,

encara que no es vegin,

són llops disfressats.

Es(s)encial II

II

Odio el ruido de conversaciones múltiples

y el olor que desprenden los labios al escupir

veneno con aroma de ignorancia.

Las promesas se tiñen del color de la mentira

cuando los precoces instantes de tiempo

se reflejan en las palabras de la gente,

tan absurdas e insignificantes.

Sin destino aparente de respuestas sin resolver,

te afirman hipótesis alimentando así

la incompetencia y la estupidez humana.

La vida sigue, pero las acciones y las palabras,

las decisiones y las elecciones prevalecen

en la memoria de los que denegaban

de una victoria permanente.

Es(s)encial I

I

Els trens buits s'emplenen amb rapidesa

de gent que viatja sense destí;

les hores passen lentament en una andana

plena de cigarretes en perill d'extinció.

Ja no pensem en lo insignificants que som,

ja no contemplem l'univers com una part ínfima de la nostra existència,

ja no observem les essències que ens proporciona la vida,

només bens materials que sobrepassen els nostres objectius,

parada a parada, minut a minut,

les estacions només són petits intervals

que ens presenten el camí de màxima entropia.

Es(s)encial (2014)

Hola Hola!

Avui us presentaré Es(s)encial, el darrer llibre de poesia editat i publicat. Com veieu, fa temps que no escric... Tinc un projecte en marxa, però encara no el tinc finalitzat, tot i portar anys treballant-hi.

No obstant això, avui el que us presento és quelcom que s'endinsa a la meva ment. La majoria de les poesies són més abstractes i més treballades. Tot és orgànic, doncs els anys passen i la ment es va nodrint de moltes més experiències, vivències,.. tot agafa més perspectiva.

Perquè Es(s)encial? Bé, aquest llibre està escrit tant en castellà com en català, no hi han traduccions com a Renovatio, simplement, segons com bufava el vent dins la meva ment, ho escrivia en català o en castellà (és la màgia de disposar de dos idiomes tan rics).

Us enrecordeu d'aquelles entrades de Esas cosas insignificantes llamadas esencias? Us les deixo enllaçades:

Esas cosas insignificantes llamadas esencias (Parte I)

Esas cosas insignificantes llamadas esencias (Parte II)

Doncs la veritat és que la paraula esència sempre m'ha semblat fascinant! Poder decidir què és allò que considerem esencial o prescindible, és quelcom rellevant pel creixement personal.

Digueu-li fascinació o obsessió, però amb A Destiempo Rock també tenim una cançó que es diu Esencias.

No us taladro més! El dia 9 comencem i, al ser essencial, no cal posar títols a les coses, així que serà poema I, II, ...

Salut!!

Renovatio (format físic)

Bon dia!

I amb Pètals acabem el llibre de Renovatio (2012). Com és costum, us deixo l'enllaç del llibre per si ve de gust comprar-lo.

Com els altres, crec que es pot adquirir gratuïtament en descàrrega. Podeu escollir quin format us agrada més!

http://www.lulu.com/shop/samuel-m%C3%A1rquez-hern%C3%A1ndez/renovatio/paperback/product-21851301.html

Salut!!

Pètals/Pétalos

Pètals

Malaguanyat amb les paraules,
quan miro al cel ple de tempesta.
Que de la primavera tot sorgeix
sota els paranys que la lluna amaga.

La nit és massa llarga com per dedicar-la als estels,
malgrat no em cansaria mai de mirar-los.
Sé que tot això ens passa per ser uns desastres inconscients,
però la majoria de vegades em dedico a veure el temps passar.

Malgastar-lo, desaprofitar-lo, m'assec i te'n vas.
No sé pas si tot això arribarà a bon port;
entendràs perquè sóc tan tímid i les meves pors,
que t'hagi de donar això sense voler veure la teva reacció.

M'agrada la poesia, m'agrada escriure
i per mi escriure envers el que sento és el més fàcil.
No cal rima, no cal mètrica, perquè?
El que es tracta és expressar, fer sentir.

Només tu tindràs el poder de decidir
si contestar o que tot segueixi com ara.
Podem ignorar els sentiments, però no enganyar-los,
per això crec convenient que no te'ls amagui.

Desitjaria emplenar-te la casa de roses,
però no tinc suficient sang com per donar-te'n.
Prefereixo restar-la al cos deixant al marge l'espasa
i dedicar-me a conquistar el teu amor.

Per això despullaré la rosa dels pètals un a un,
per deixar-los tots dins la teva bústia.
Abans, però, jugaré amb les disjuncions;
provocades pels si o no del verb estimar.

El cadenat/ El candado

El cadenat

Aquest ha estat l'últim cadenat en obrir-se
i el primer en tancar-se
i, encara que la situació sigui precipitada;
no és gens compromesa.

Sentir-se bé amb un mateix,
és sentir-se bé amb els del voltant;
ja que la felicitat és quelcom que es comparteix,
quan veus la vida per endavant.

I encara que la soledat ajudi a a reflexionar,
necessites un zelador a la vida.
En moments de trobar una sortida,
per obrir la porta que en breu es tenca.

Per aquest motiu, no llencis mai el cadenat.