... jugant amb els estels (format físic)

Bon dia!

Estarem uns dies desconnectades a causa de les festes de Nadal. Un cop acabat el llibre de ...jugant amb els estels, us deixo l'enllaç del format físic del mateix:

http://www.lulu.com/shop/samuel-m%C3%A1rquez-hern%C3%A1ndez/jugant-amb-els-estels/paperback/product-21848154.html

També, informar que com els altres, està en format castellà i que hi ha una recopilació de la trilogia anomenada: Del cel a l'infern i la lluna...jugant amb els estels, el qual el podeu trobar al següent enllaç:

http://www.lulu.com/shop/samuel-m%C3%A1rquez-hern%C3%A1ndez/trilogia-de-loblit-del-cel-a-linfern-i-la-lluna-jugant-amb-els-estels/paperback/product-21852634.html

Salut! Bones festes i feliç entrada de 2021! Esperem que sigui molt millor, sense estar tan atropellat, que aquest 2020.

Ens veiem el dia 2 de gener de 2021!

Testament II (Pactes amb la lluna)

Testament II (Pactes amb la lluna)

Passi molt o passi poc,
sempre restaràs en el record del meu cap.
Malgrat estiguis viva, cosa que m'alegra;
pel meu cor sempre estaràs morta.

No és arrogància, és necessitat,
creure que no hi ets, saber que tot segueix;
que allà on les línies marquen l'horitzó,
no és res més que la línia de sortida.

La sortida cap al camí adequat,
un camí fet de records però sense mirar enrere,
un camí fet per l'oblit i per asserenar les idees,
un camí, un comiat, un desert sense límits.

Per això, deixo en testament,
un escrit amb les últimes gotes de sang
que del meu cor i el nostre amor ragen.

“Deixaré a la lluna jugar amb els estels,
 i en la tomba del meu cor posaré:
 A la memòria dels teus ulls, dels teus llavis,
 dels teus cabells, de tu.”

Paranys

Paranys

Puc jugar amb els estels eternament,
o deixar que la lluna es vesteixi cada nit;
però mai deixaré de banda aquella estrella
que em va guiar del cel a l'infern.

Jugant amb els pactes establerts,
cada mes tindré dret a apoderar-me del cel,
en nits de lluna nova escriuré els versos,
que l'infern del meu cor t'ha regalat.

Perquè estic fart d'amors i desenganys,
perquè et regalaré el meu món i la meva vida,
encara que tot això sigui un parany.

Perquè els poetes vivim a la penombra en la sortida
del primer raig de sol darrera el pany
de la porta de la tristesa, nostàlgia i soledat.

Publicació número 300. Hace tiempo

Benvingudes,

Avui presentem la publicació número 300. Al ser un número rodó, he considerat trencar una mica la dinàmica de presentar els poemes del llibre ...jugant amb els estels.

Fa temps us vaig parlar de la dificultat d'escriure i la impotència de seure davant d'un paper en blanc i perdre't entre frases, lletres i paraules per quedar-te en blanc.

Dins aquest context, m'he trobat durant molts anys, tant en poesia, com en música. Amb el grup de música de A Destiempo Rock, tots aquests pensaments van precipitar a una lletra que parla d'això. Us la deixo a continuació, espero que us agradi i penseu que ja la podeu escoltar als directes!

Hace tiempo

Hace tiempo que tengo ganas de contarte,
que en tempestades gano estandarte.
Agazapado entre mis miedos se acicalan
las canciones que carecen de palabras.

Y así, sigo aquí, sin desprenderme de recuerdos que apuñalan.
Aquí, sigo así, entre tinieblas se aparecen mis entrañas,
esencias llenas de talarañas.

Y canté, hasta que se quebró mi voz,
y perdí, entre tus bragas la razón.
Y viví, encerrado entre tus labios
y mezclé el alcohol con mis fracasos.

Hace tiempo que lanzamos a la hoguera,
las canciones, segundas partes no son buenas.
Acurrucado en mis cenizas me lapidan,
que con el tiempo endurecen mi coraza.

Y así, sigo aquí, sin desprenderme de recuerdos que apuñalan.
Aquí, sigo así, entre tinieblas se aparecen mis entrañas,
esencias llenas de talarañas.

Y canté, hasta que se quebró mi voz,
y perdí, entre tus bragas la razón.
Y viví, encerrado entre tus labios
y mezclé el alcohol con mis fracasos.

Salud y rock'n'roll!

Promeses

Promeses

Queden lluny aquelles promeses que vam fer plegats,
ara l'únic que pateix la derrota és el meu cor,
que entre llàgrimes d'espera queda ofegat
desitjant la resposta d'unes paraules d'amor.

Ara aquells escrits es perden en la distància,
aquells sentiments recíprocs ja no són bijectius,
sinó que és una sensació d'esmorteïment marcat per la fragància
que com una espelma s'apaga lentament aquest estiu.

I encara que tot jo sent la necessitat d'estar amb tu,
el teu ésser no sent el mateix en relació al cor;
si més no es demostra a través dels fets.

I com una cigarreta mal apagada,
em consumeixo a poc a poc sabent que només tu
seràs la meva inspiració pels meus poemes, eternament.

Sovint em sento sol

Sovint em sento sol

Sovint em sento tan sol...
tan sol que em falten forces per lluitar.
Sento que el meu estat d'ànim és semblant
al moviment de rotació d'una sínia.

Quan ets a dalt de tot, tot és clar;
el Sol et toca directe i veus que el cel no és llunyà.
A sota, però, tot és ple d'ombres,
tot és fosc i la causa és el què t'envolta.

Aleshores penses i amb això dedueixo
que m'hauria de menysprear per miserable
o valorar-me pel què sóc?

Si no sóc res i no em sento valorat,
si crec que tot enfosqueix i mai més serà clar,
podré seguir endavant amb tot el què em queda?

Vet a saber; és sovint...
però avui també em sento sol.

La lluna amb la seva mel

La lluna amb la seva mel

Per tu arrencaria del cel els núvols,
perquè el sol brillés una mica més cada capvespre.
Per tu robaria les ones del mar,
perquè la lluna ballés només amb les estrelles.

I és llavors quan vull solcar el cel,
per poder apropiar-me la llum;
I encara que estiguis cega per veure-ho
regalar-te cada porció de la meva alè.

Un cop tingui aquesta en el meu poder,
et regalaria la lluna amb la seva mel
per endolcir totes les teves paraules.

I així d'una vegada regalar-te el meu voler
per poder unir el meu tacte amb la teva pell
i d'una vegada obrir el cel dels meus somnis.

Xisclets

Xisclets

M'imagino el teu somriure a tots costats,
és un bon motiu per escriure un relat.
Més bé amb aquest escriuré poesia
o si més no, com sempre dic, ho intento.

Perquè veure't feliç és el que més em complau,
la teva boca junt amb els teus llavis són obra d'art.
I representen molt per a mi cada xisclet,
doncs quan vam compartir uns dies, no parava d'escoltar-los.

Possiblement no segueixi la rima,
ni tan sols la mesura o la mètrica,
però t'asseguro que el que si segueix són les pulsacions.

Accelerant-se a cada instant,
impacients a cada bateg,
per a què el teu somriure torni escoltar.

La nit manca de somnis

La nit manca de somnis

La nit m'abraça i vull dormir-me als seus braços,
però els somnis no em deixen dormir,
són paranys que sé que no són realitat
i que aquests desitjos no es poden complir,

no es poden complir si tu no hi ets,
per ajustar-me a la mesura de les teves mans,
per acomodar-me sobre les espatlles i decantar,
aquell cabell de color negre recordant el cel de nit.

Lluny queden aquelles nits que compartíem somnis,
però no de les nostres memòries que encara hi són presents.
Era la calma absoluta en l'endemig d'un infern
creat pels éssers humans i no pensat per dormir,

sinó per a transportar-nos o traslladar,
però va fer la seva funció quan dormíem abraçats;
ens van fer viatjar per la brisa del mar que venia del costat,
passejar per la platja descalços i volar entre les estrelles...

queden lluny aquelles nits en què agafats l'un de l'altre,
intentàvem tornar els nostres somnis en realitat.

Pel significat

Pel significat

Com vols que pugui estirar-te
si les sensacions recíproques s'han esborrat;
destruïdes per l'aigua de primavera
i secant l'escampada tinta a ple estiu.

Pot ser que no quedi res entre nosaltres
ja que el temps i la distància ens ha marcat.
Sé que per metres i segons el cor s'amaga
en sentiments que mai del tot quedaran ocults.

Ho saps, saps que això nostre mai morirà,
per l'eternitat estarem marcats per un eclipse
què sols ell decidirà quan ens haurem d'ajuntar.

I ho saps, ho saps pel simple fet del significat;
ho saps perquè per molt que tot això ens separi,
sempre quedarà allò recíproc dins el nostre cor.

Divagant per la raó

Divagant per la raó

Sento el teu perfum en l'aire,
la calor de l'estiu evapora la suor.
L'aigua no és cap mena de solució
quan el teu record recorra la meva pell.

De les escales que em porten a l'esfera,
m'he perdut a mig camí;
allà on dormen les estrelles,
el teu cor i el meu desig.

I esperant el tren que em porta al teu costat,
he perdut la noció del temps
i entre les mans s'escapen els segons.

Mentrestant escric aquests versos,
perduts per la memòria del teu ser
quan divago entre idees abstractes de la raó.

El camí escollit

El camí escollit

Sengles senders disposa la meva ment,
però oblidar el teu record no és l'escollit.
es que la distància és la que marca els passos
d'aquest amor perdut entre quilometres.

El record del teu cabell l'acaricio entre estrelles,
per elles vaig solcant les gemmes com per la teva pell;
suavitzant en cada instant el contacte amb la lluna
i imaginant teus ulls allà a la llunyania.

És inesborrable els moments compartits,
aquests van ser pocs però intensos
i en tots sense tenir seny.

Et portaré amb mi encara que en la decisió
pesin la teva imatge i els segons
en aquest camí que em porta fins a tu.

Se'ns escapa el temps de les mans

Se'ns escapa el temps de les mans

Se'ns escapa el temps de les mans,
és impossible negligir el seu pas.
Maleïda mesura temporal relativa,
que sempre acaba per trencar amb la distància.

I si poguéssim viatjar a la velocitat de la llum,
podríem manipular els segons que ens separen;
veure la vida amb els espectres electromagnètics
que ens ofereixen una gamma amplia de colors.

Però no és així, som simples i lents,
tan abstractes que el temps ens passa factura
i ens influeix juntament amb la separació.

Perquè lluny queden ja aquelles nits,
que desitjàvem somiar per poder-nos veure
i en nits insomnes en la lluna veure el teu somriure.