Cinc sentits
Idees abstractes fan que tot sigui simple,
que tot es pugui observar amb els sentits.
Amb aquests aconseguia mantindre el contacte amb la realitat
i, en canvi, a vegades desitjo prescindir d'ells;
per estar present en cada acte de raonament exterior,
però tot això em sembla inevitable.
Amb tots cinc aconseguia el cos i l'ànima
desitjaven a cada albada.
Amb els ulls veia la teva figura,
els teus ulls, els teus llavis...
tot el que de tu volia i
que es fa impossible el meu abast.
Amb l'olfacte percebia el teu aroma
a metres de tu i aconseguia apropar-me,
mentalment, però, al teu costat,
on vull estar més que altre lloc.
Amb l'oïda escoltava els xiuxiueig
que regalaves a l'aire i que el vent me'ls robava,
amb petites ones impulsores
fins a portar-los cap a mi.
Amb el gust, dolça delícia
que mai més podré provar,
la dels teus llavis i, fins i tot,
la de les teves galtes.
Amb el tacte, el que més mal proporciona,
el voler i no poder agafar-te de les mans,
acariciar el teu rostre, lliscar les meves mans
pel teu cabell de seda o fondre'm amb una abraçada.
I de tots aquest vull prescindir,
tancar els ulls i no veure res, emmudir tots els sons
per no escoltar res, tapar les foses nassals
per no percebre cap aroma, anul·lar les cèl·lules gustatives
per no trobar sabor als teus fruits,
a no sentir el contacte per no notar res
i prescindir d'aquest res que es resumeix amb el teu nom,
a prescindir de tu, que acapares els cinc sentits
i, així, en el fons, oblidar-te.
dilluns, 29 de juny del 2020
dissabte, 27 de juny del 2020
Ni fred ni calor (vull despertar i et necessito)
Ni fred ni calor (vull despertar i et necessito)
Et necessito,
com els molins necessiten el vent per caminar.
I si, la veritat he lluitat perquè això sigui cert,
però al cap i a la fi, et necessito.
No obstant la necessitat,
tinc claríssim que lluito a les palpentes,
doncs sóc conscient que aquesta batalla
la vaig perdre abans de començar-la.
Queda lluny, tan lluny que sembla irreal,
el record s'esfuma com la boira en un matí de tardor,
lentament i suaument va lliscant pel meu cos,
realitzant un calfred per l'interior,
sense que es distingeixi el fred o la calor.
I és aleshores, quan noto que la teva presència
és quelcom necessari per la meva rutina
i, que sense ella, em sento trasbalsat,
rendit, abatut... i et necessito.
Necessito el teu aire per respirar
i em vaig adonant que si no puc oblidar-te,
tinc tots els papers per ofegar-me
i vull despertar, obrir els ulls i no veure't,
no veure't ni al tancar-los,
treure't de la meva ment i no pensar amb tu
i malgrat tot... t'estimo tant...
Et necessito,
com els molins necessiten el vent per caminar.
I si, la veritat he lluitat perquè això sigui cert,
però al cap i a la fi, et necessito.
No obstant la necessitat,
tinc claríssim que lluito a les palpentes,
doncs sóc conscient que aquesta batalla
la vaig perdre abans de començar-la.
Queda lluny, tan lluny que sembla irreal,
el record s'esfuma com la boira en un matí de tardor,
lentament i suaument va lliscant pel meu cos,
realitzant un calfred per l'interior,
sense que es distingeixi el fred o la calor.
I és aleshores, quan noto que la teva presència
és quelcom necessari per la meva rutina
i, que sense ella, em sento trasbalsat,
rendit, abatut... i et necessito.
Necessito el teu aire per respirar
i em vaig adonant que si no puc oblidar-te,
tinc tots els papers per ofegar-me
i vull despertar, obrir els ulls i no veure't,
no veure't ni al tancar-los,
treure't de la meva ment i no pensar amb tu
i malgrat tot... t'estimo tant...
dijous, 25 de juny del 2020
Miserables línies amb els ulls tancats
Miserables línies amb els ulls tancats
Sé que algun dia llegiràs aquestes miserables línies,
que ja puc escriure't mil poemes, cantar-te cent cançons,
regalar-te el meu present...
que el regal de la meva vida ja mai l'acceptaràs;
que per molt que desitgi la teva companyia,
que per molt que et desitgi és quelcom que vam decidir els dos.
Però això, abans d'avui, ja ho sabia,
era l'avantatge amb què jugava aquest humil cor.
No obstant això, no puc negar que
el teu record no em satisfarà;
però si emplenaran molts buits
amb somriures, els bons moments;
les conversacions i les dissimulacions
que feia quan els meus ulls s'adormien amb els teus.
Maleïdes siguin les hores que passo viatjant
perquè, fins i tot, tancant els ulls et veig.
Sé que algun dia llegiràs aquestes miserables línies,
que ja puc escriure't mil poemes, cantar-te cent cançons,
regalar-te el meu present...
que el regal de la meva vida ja mai l'acceptaràs;
que per molt que desitgi la teva companyia,
que per molt que et desitgi és quelcom que vam decidir els dos.
Però això, abans d'avui, ja ho sabia,
era l'avantatge amb què jugava aquest humil cor.
No obstant això, no puc negar que
el teu record no em satisfarà;
però si emplenaran molts buits
amb somriures, els bons moments;
les conversacions i les dissimulacions
que feia quan els meus ulls s'adormien amb els teus.
Maleïdes siguin les hores que passo viatjant
perquè, fins i tot, tancant els ulls et veig.
dimarts, 23 de juny del 2020
Cor de pedra
Ara si que ho veig clar,
ja no hi ha marxa enrere.
Per molt que clami contra les muntanyes,
les ones sonores fan eco contra mi.
I en els errors del passat
m'hi enfronto amb valentia i força.
Doncs són reflexa en els miralls de la consciència;
inconsciència...
Vull trencar tots els vidres òptics,
els còncaus i els convexes,
vull una vena els ulls i guiar-me pel so,
pels crits i per la desesperació.
Vull avançar a les palpentes,
direcció a les muntanyes,
aïllar-me en elles i si no me n'adono,
impactar contra la seva escorça i empedrar-me,
perquè des de la teva absència,
el meu cor s'ha transformat en pedra.
Ara si que ho veig clar,
ja no hi ha marxa enrere.
Per molt que clami contra les muntanyes,
les ones sonores fan eco contra mi.
I en els errors del passat
m'hi enfronto amb valentia i força.
Doncs són reflexa en els miralls de la consciència;
inconsciència...
Vull trencar tots els vidres òptics,
els còncaus i els convexes,
vull una vena els ulls i guiar-me pel so,
pels crits i per la desesperació.
Vull avançar a les palpentes,
direcció a les muntanyes,
aïllar-me en elles i si no me n'adono,
impactar contra la seva escorça i empedrar-me,
perquè des de la teva absència,
el meu cor s'ha transformat en pedra.
diumenge, 21 de juny del 2020
Malaltia terminal
Malaltia terminal
Sellejats els teus llavis,
que dels meus mai més seran esclaus.
Ara sóc jo l'esclau de mi mateix,
de mi, de la tristesa i la soledat.
I ja puc cridar pel desert,
que en aquests indrets ningú m'escoltarà;
ànima en pena que el vent esborra el pas,
sentiments tancats en aigua salada.
Fredes les nits, una altra nit,
ja m'agradaria que tot fos com pluja en primavera;
oblidar-te sense esment ni prejudicis
i que el vent s'emportés el record que has deixat en mi.
Em falta l'aire per expulsar el verí
que has deixat en el batec del meu cor,
que em sentència a cadena perpètua
en un oblit sense fi.
Cicatrius mal tancades que esquinça l'ànima,
mancances de solucions d'aigua i sal;
si el teu fibló m'ha infectat per tot el cos
i el remei ja no funciona treballant amb fang.
Esculpint la teva imatge dins el cap,
febre accelerada de bons records;
ja només queden les fotografies
i una malaltia impossible de curar.
Sellejats els teus llavis,
que dels meus mai més seran esclaus.
Ara sóc jo l'esclau de mi mateix,
de mi, de la tristesa i la soledat.
I ja puc cridar pel desert,
que en aquests indrets ningú m'escoltarà;
ànima en pena que el vent esborra el pas,
sentiments tancats en aigua salada.
Fredes les nits, una altra nit,
ja m'agradaria que tot fos com pluja en primavera;
oblidar-te sense esment ni prejudicis
i que el vent s'emportés el record que has deixat en mi.
Em falta l'aire per expulsar el verí
que has deixat en el batec del meu cor,
que em sentència a cadena perpètua
en un oblit sense fi.
Cicatrius mal tancades que esquinça l'ànima,
mancances de solucions d'aigua i sal;
si el teu fibló m'ha infectat per tot el cos
i el remei ja no funciona treballant amb fang.
Esculpint la teva imatge dins el cap,
febre accelerada de bons records;
ja només queden les fotografies
i una malaltia impossible de curar.
divendres, 19 de juny del 2020
Vull arrancar el cel...
Vull arrancar el cel...
El temps,
trencaclosques d'emocions;
tant si fa sol com si plou,
en el cel només hi han núvols negres.
Perspectives negatives?
Potser realistes observant el món;
girant i girant sense parar
i, malgrat tot, desitges que s'aturi.
Enfilar-te pels núvols i arribar al cim,
acompanyar a la lluna i a les estrelles;
fer plorar el cel aquesta nit
per fer companyia a aquestes llàgrimes.
Vull arrancar el cel...
El temps,
trencaclosques d'emocions;
tant si fa sol com si plou,
en el cel només hi han núvols negres.
Perspectives negatives?
Potser realistes observant el món;
girant i girant sense parar
i, malgrat tot, desitges que s'aturi.
Enfilar-te pels núvols i arribar al cim,
acompanyar a la lluna i a les estrelles;
fer plorar el cel aquesta nit
per fer companyia a aquestes llàgrimes.
Vull arrancar el cel...
dimecres, 17 de juny del 2020
L'estereotip de l'heroi (Definició)
Bon dia!
Avui és un d'aquells dies que em ve de gust de trencar amb el ritme! Us deixo amb la segona part del treball l'estereotip de l'heroi.
2. Definició i concepte d'heroi
El mot que fem servir per designar heroi prové del llatí, hērōs, hērōis, i aquest, del grec ŋ(ωs ŋ(ωos, que ja tenia el significat d’“heroi” o “semidéu”.
També com a adjectiu, amb el sentit d’heroic, excels, noble, generós (de naixement, sentiments, fets, etc.)
A la tradició grega, l’heroi és un genius loci, està vinculat a un lloc precís. Perviu en la memòria com un ésser divinitzat i allunyat. És creador de ciutats i colònies; és protector, defensor custodi. El seu culte està lligat a la vida de la polis.
L’heroi és una mena de baula entre l’humà i el diví. Té una relació de connexió entre les persones i els déus i està vinculat a la protecció dels esdeveniments adversos.
Tot i que de vegades se’ls esmenti com a equivalents o semblants, hi ha una principal diferència entre els déus i els herois; i és que en el cor dels herois apareix el dilema. El dilema és degut a la seva indeterminació o ambigüitat, no són ni una cosa ni l’altra, tenen privilegis, però també una gran responsabilitat. Malgrat l’instint de conservació, que li és propi, oscil·la sempre entre la vida i l’aniquilació.
A la tradició clàssica, l’educació dels herois està donada pel centaure Quiró. Un centaure té el cos zoomòrfic, és a dir, meitat animal, meitat humà; en aquest cas, l’animal és un cavall. Els seus territoris són salvatges i sense moviments humans. Els herois entren a l’educació de Quiró quan parteixen de la seva terra paterna, amb una curta edat i amb aptituds i entren a la natura. El nou espai salvatge els endureix, adquireixen força i autonomia i aprenen a ser independents. En resum els ensenya la vida simple, autosuficient, lliure i independent; l’ús de les armes, l’art de la cinegètica, el coneixement de les herbes,...
Un heroi és complet quan té contacte amb el numen, que és la relació directa amb la divinitat. El numen denota la seva força, el seu poder, la seva voluntat, la seva autoritat i la seva sobirania. Perquè el numen es compleixi i hi hagi una relació coherent entre els déus i l’heroi ha d’existir un daimon, una veu interior de l’heroi, normalment enviada pels déus, que li comenta com ha d’actuar o que ha de dir per tal d’afavorir el bé.
Si mirem a la tradició nòrdica, tot funciona més o menys igual, l’heroi porta a terme aventures guerreres extraordinàries, el seu naixement, les seves gestes i la seva mort són destacats en cicles mitològics i èpics. De fet, són indiferents les característiques principals d’un heroi, sigui d’on sigui la seva ubicació. Tenint la consciència que un heroi és caracteritzat principalment pels seus poders sobrenaturals o divins, com hem esmentat abans: la seva força física, bellesa, joventut, destresa, intel·ligència, coratge, astúcia i valor. També cal esmentar que segueix un codi de normes i de valors ideals o morals. També tenim la consciència que l’heroi es destaca per posar-se del costat del bé i per actuar per benefici de la humanitat, en general o en particular, en accions que protegeixen, ajuden, salven, eviten desastres, busquen un millor futur, rescaten, consolen, etc. Mai, però, busca el benefici personal.
D’altra banda, l’heroi simbolitza l’impuls evolutiu (un desig essencial), una situació conflictiva de la psique humana per combatre els monstres de la perversió. Se’l decora amb atributs com el sol o la llum, que vencen la foscor, les tenebres i el fred de la mort. Està situat en el cor de la moral oberta i és el pla espiritual de l’evolució creadora. A causa de tot això observem que un heroi té una gran potència espiritual, per la qual cosa la seva primera victòria és la que obté sobre si mateix (JÜNGER 2006: 189-195).
Un heroi també pot ser una persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud amb el sofriment, un personatge que després de fer grans gestes construeix ciutats, guanya grans combats i després de la mort se’l recorda com a un heroi Per tant, un personatge pot entrar en l’esquema d’heroisme i creix el seu nom a mesura que passa el temps, per a tota la humanitat en general o per una comunitat concreta. D’aquest aspecte, ens interessaria destacar el fet que, de vegades, els herois, com que parteixen de la idea del genius loci, ho són per a un grup humà, però representen el contrari (la maldat, la destrucció, la mort, la injustícia) per al grup humà oposat. Mirem, per exemple, el cas d’Odisseu pel que fa als troians, o Tirant lo Blanc pel que fa als turcs.
Dit tot això, passem a analitzar i contrastar les característiques de l’heroi al llarg de les obres que hem llegit.
Avui és un d'aquells dies que em ve de gust de trencar amb el ritme! Us deixo amb la segona part del treball l'estereotip de l'heroi.
2. Definició i concepte d'heroi
El mot que fem servir per designar heroi prové del llatí, hērōs, hērōis, i aquest, del grec ŋ(ωs ŋ(ωos, que ja tenia el significat d’“heroi” o “semidéu”.
També com a adjectiu, amb el sentit d’heroic, excels, noble, generós (de naixement, sentiments, fets, etc.)
A la tradició grega, l’heroi és un genius loci, està vinculat a un lloc precís. Perviu en la memòria com un ésser divinitzat i allunyat. És creador de ciutats i colònies; és protector, defensor custodi. El seu culte està lligat a la vida de la polis.
L’heroi és una mena de baula entre l’humà i el diví. Té una relació de connexió entre les persones i els déus i està vinculat a la protecció dels esdeveniments adversos.
Tot i que de vegades se’ls esmenti com a equivalents o semblants, hi ha una principal diferència entre els déus i els herois; i és que en el cor dels herois apareix el dilema. El dilema és degut a la seva indeterminació o ambigüitat, no són ni una cosa ni l’altra, tenen privilegis, però també una gran responsabilitat. Malgrat l’instint de conservació, que li és propi, oscil·la sempre entre la vida i l’aniquilació.
A la tradició clàssica, l’educació dels herois està donada pel centaure Quiró. Un centaure té el cos zoomòrfic, és a dir, meitat animal, meitat humà; en aquest cas, l’animal és un cavall. Els seus territoris són salvatges i sense moviments humans. Els herois entren a l’educació de Quiró quan parteixen de la seva terra paterna, amb una curta edat i amb aptituds i entren a la natura. El nou espai salvatge els endureix, adquireixen força i autonomia i aprenen a ser independents. En resum els ensenya la vida simple, autosuficient, lliure i independent; l’ús de les armes, l’art de la cinegètica, el coneixement de les herbes,...
Un heroi és complet quan té contacte amb el numen, que és la relació directa amb la divinitat. El numen denota la seva força, el seu poder, la seva voluntat, la seva autoritat i la seva sobirania. Perquè el numen es compleixi i hi hagi una relació coherent entre els déus i l’heroi ha d’existir un daimon, una veu interior de l’heroi, normalment enviada pels déus, que li comenta com ha d’actuar o que ha de dir per tal d’afavorir el bé.
Si mirem a la tradició nòrdica, tot funciona més o menys igual, l’heroi porta a terme aventures guerreres extraordinàries, el seu naixement, les seves gestes i la seva mort són destacats en cicles mitològics i èpics. De fet, són indiferents les característiques principals d’un heroi, sigui d’on sigui la seva ubicació. Tenint la consciència que un heroi és caracteritzat principalment pels seus poders sobrenaturals o divins, com hem esmentat abans: la seva força física, bellesa, joventut, destresa, intel·ligència, coratge, astúcia i valor. També cal esmentar que segueix un codi de normes i de valors ideals o morals. També tenim la consciència que l’heroi es destaca per posar-se del costat del bé i per actuar per benefici de la humanitat, en general o en particular, en accions que protegeixen, ajuden, salven, eviten desastres, busquen un millor futur, rescaten, consolen, etc. Mai, però, busca el benefici personal.
D’altra banda, l’heroi simbolitza l’impuls evolutiu (un desig essencial), una situació conflictiva de la psique humana per combatre els monstres de la perversió. Se’l decora amb atributs com el sol o la llum, que vencen la foscor, les tenebres i el fred de la mort. Està situat en el cor de la moral oberta i és el pla espiritual de l’evolució creadora. A causa de tot això observem que un heroi té una gran potència espiritual, per la qual cosa la seva primera victòria és la que obté sobre si mateix (JÜNGER 2006: 189-195).
Un heroi també pot ser una persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud amb el sofriment, un personatge que després de fer grans gestes construeix ciutats, guanya grans combats i després de la mort se’l recorda com a un heroi Per tant, un personatge pot entrar en l’esquema d’heroisme i creix el seu nom a mesura que passa el temps, per a tota la humanitat en general o per una comunitat concreta. D’aquest aspecte, ens interessaria destacar el fet que, de vegades, els herois, com que parteixen de la idea del genius loci, ho són per a un grup humà, però representen el contrari (la maldat, la destrucció, la mort, la injustícia) per al grup humà oposat. Mirem, per exemple, el cas d’Odisseu pel que fa als troians, o Tirant lo Blanc pel que fa als turcs.
Dit tot això, passem a analitzar i contrastar les característiques de l’heroi al llarg de les obres que hem llegit.
dilluns, 15 de juny del 2020
Quatre parets
Quatre parets
Quatre parets,
estic tancat entre quatre parets
i no puc escapar-me d'aquí;
cada una d'elles de diferents colors.
Davant tinc una que hi han imatges enganxades.
Realitat? Ja no sé què pensar...
només trobo fotografies del passat,
que anul·len els esforços que estic fent per oblidar-te.
A la dreta n'hi ha una sense res.
Negre atzabeja, fosc infinit,
és com si del meu cap projectés
tot allò que tinc a dins.
A l'esquerra paret blanca, llisa.
Hi rellisquen les promeses que vam dir,
junts per sempre, aquí per tot...
i ara tots dos sols i separats, davant la paret del destí.
A l'esquena paret de punxes.
El teu records que em turmenten...
pètals de roses que sagnen en primavera,
recordant que cada rosa té la seva espina.
I, sí, tu has estat aquesta punxa que em fa sagnar,
perdo el nord i la veracitat entre aquests murs.
I ara em sento atrapat entre el sostre i el terra;
sostre de tempestes, plataforma de sorramolls.
Quatre parets,
estic tancat entre quatre parets
i no puc escapar-me d'aquí;
cada una d'elles de diferents colors.
Davant tinc una que hi han imatges enganxades.
Realitat? Ja no sé què pensar...
només trobo fotografies del passat,
que anul·len els esforços que estic fent per oblidar-te.
A la dreta n'hi ha una sense res.
Negre atzabeja, fosc infinit,
és com si del meu cap projectés
tot allò que tinc a dins.
A l'esquerra paret blanca, llisa.
Hi rellisquen les promeses que vam dir,
junts per sempre, aquí per tot...
i ara tots dos sols i separats, davant la paret del destí.
A l'esquena paret de punxes.
El teu records que em turmenten...
pètals de roses que sagnen en primavera,
recordant que cada rosa té la seva espina.
I, sí, tu has estat aquesta punxa que em fa sagnar,
perdo el nord i la veracitat entre aquests murs.
I ara em sento atrapat entre el sostre i el terra;
sostre de tempestes, plataforma de sorramolls.
dissabte, 13 de juny del 2020
No em deixen oblidar-te
No em deixen oblidar-te
Necessito esborrar les petjades del camí,
haig d'esborrar fragments del meu passat,
però els bons records no em deixen assolir l'objectiu;
les situacions de felicitat no em deixen oblidar-te.
I es que d'aquestes n'he viscut moltes al teu costat,
agafar una goma i començar a esborrar és difícil;
perquè al teu costat molts moments eren perfectes,
perquè a la teva vora tot ha estat inoblidable.
Aleshores, per extreure't del meu cap, que faig?
Eliminar tots els llocs en què hem compartit els llavis?
Exhaurir cada segon en què interaccionaven les mirades?
O m'haig de dedicar la resta de l'existència en preguntar com oblidar-te?
Necessito viatjar, a cada lloc i crear un món nou.
Necessito anar a Orio i trencar aquell record,
necessito anar a l'Ebre, a Barcelona i a Banyoles;
necessito desplaçar tots els racons, del meu cervell a l'infinit...
Necessito tantes coses que ja no sé el que vull...
Necessito esborrar les petjades del camí,
haig d'esborrar fragments del meu passat,
però els bons records no em deixen assolir l'objectiu;
les situacions de felicitat no em deixen oblidar-te.
I es que d'aquestes n'he viscut moltes al teu costat,
agafar una goma i començar a esborrar és difícil;
perquè al teu costat molts moments eren perfectes,
perquè a la teva vora tot ha estat inoblidable.
Aleshores, per extreure't del meu cap, que faig?
Eliminar tots els llocs en què hem compartit els llavis?
Exhaurir cada segon en què interaccionaven les mirades?
O m'haig de dedicar la resta de l'existència en preguntar com oblidar-te?
Necessito viatjar, a cada lloc i crear un món nou.
Necessito anar a Orio i trencar aquell record,
necessito anar a l'Ebre, a Barcelona i a Banyoles;
necessito desplaçar tots els racons, del meu cervell a l'infinit...
Necessito tantes coses que ja no sé el que vull...
dijous, 11 de juny del 2020
L'acceptació
L'acceptació
Només demano una resposta,
què puc fer si no es compleixen les meves pregàries?
No comprenc la realitat que m'envolta;
m'empresonen les imatges dels somnis.
No he estat una pedra en el teu camí,
però no nego haver-me plantat en ell.
Què faig si ara he perdut el rastre
deixant enrere el meu present?
I en la brisa de l'aire sento el teu perfum;
en l'impacte els teus braços ofegant-me.
Maleïts records que no puc oblidar
si quan tanco els ulls veig la teva imatge.
Com rectifico aquesta condemna
si no aconsegueixo el perdó propi?
Aleshores, sóc culpable de l'afirmació
o sóc esclau de la negació?
Només trobo una solució d'unicitat,
que raona el fet que quan la nit és gris i freda,
hi manca l'escalfor de les teves paraules.
Una única explicació de perquè el cel és núvol
si a les estrelles les arrauleix l'aire.
Possiblement trobi les respostes si, finalment,
accepto que ja no hi ets, que estic amb els ulls embenats
i jo, només he tingut mala sort.
Només demano una resposta,
què puc fer si no es compleixen les meves pregàries?
No comprenc la realitat que m'envolta;
m'empresonen les imatges dels somnis.
No he estat una pedra en el teu camí,
però no nego haver-me plantat en ell.
Què faig si ara he perdut el rastre
deixant enrere el meu present?
I en la brisa de l'aire sento el teu perfum;
en l'impacte els teus braços ofegant-me.
Maleïts records que no puc oblidar
si quan tanco els ulls veig la teva imatge.
Com rectifico aquesta condemna
si no aconsegueixo el perdó propi?
Aleshores, sóc culpable de l'afirmació
o sóc esclau de la negació?
Només trobo una solució d'unicitat,
que raona el fet que quan la nit és gris i freda,
hi manca l'escalfor de les teves paraules.
Una única explicació de perquè el cel és núvol
si a les estrelles les arrauleix l'aire.
Possiblement trobi les respostes si, finalment,
accepto que ja no hi ets, que estic amb els ulls embenats
i jo, només he tingut mala sort.
dimarts, 9 de juny del 2020
Diccionari de somnis, tempestes i tristesa
Diccionari de somnis, tempestes i tristesa
El cel és negre,
núvols amenaçadors s'apropen per l'horitzó.
Intento refugiar-me dins l'ànima,
però no trobes on amagar-te en el buit.
I en l'absència de sentiments,
s'hi considera el cor a trenc d'alba,
cansat de córrer en la direcció equivocada,
cansat de no respirar suficient aire.
Les pauses per la sendera són profitoses,
lectura d'històries passades vora el mar,
milers de versos prohibits buscant el consol de l'oblit.
Diccionari de somnis, de vides imaginàries,
d'existències negligibles i de records robats.
Diccionari de somnis, tempestes i tristesa...
El cel és negre,
núvols amenaçadors s'apropen per l'horitzó.
Intento refugiar-me dins l'ànima,
però no trobes on amagar-te en el buit.
I en l'absència de sentiments,
s'hi considera el cor a trenc d'alba,
cansat de córrer en la direcció equivocada,
cansat de no respirar suficient aire.
Les pauses per la sendera són profitoses,
lectura d'històries passades vora el mar,
milers de versos prohibits buscant el consol de l'oblit.
Diccionari de somnis, de vides imaginàries,
d'existències negligibles i de records robats.
Diccionari de somnis, tempestes i tristesa...
diumenge, 7 de juny del 2020
Parets de sorra
Parets de sorra
Escric sobre plaques de sorra,
ja he perdut tota esperança.
Busco preguntes sense resposta,
entre els dits perdo el temps.
Pampallugues clandestines
quan intento dels meus llavis extreure un somriure;
ironia? Sàtira?
El què sé és que sota el nas ja no s'escapa l'aire.
De l'espera eterna,
tinc menys pèls al cap que a la cara
i els que hi romanen,
ja es tenyeixen de color blanc.
Què és absurd escriure paraules a la platja
si, com la meva vida, se les emporta el mar.
Versos perduts dins l'aigua,
fulles de sorra que queden en blanc.
Escric sobre plaques de sorra,
ja he perdut tota esperança.
Busco preguntes sense resposta,
entre els dits perdo el temps.
Pampallugues clandestines
quan intento dels meus llavis extreure un somriure;
ironia? Sàtira?
El què sé és que sota el nas ja no s'escapa l'aire.
De l'espera eterna,
tinc menys pèls al cap que a la cara
i els que hi romanen,
ja es tenyeixen de color blanc.
Què és absurd escriure paraules a la platja
si, com la meva vida, se les emporta el mar.
Versos perduts dins l'aigua,
fulles de sorra que queden en blanc.
divendres, 5 de juny del 2020
Raonament psicològic
Raonament psicològic
El fred, la calor,
la nit, la lluna;
la tristesa i la soledat,
el mal i el dolor.
L'amarg, el dolç,
el dia, el sol;
l'alegria i la companyia,
el bé i el benestar.
La força, l'empenta,
la llum, la foscor;
els pensaments i els records,
la nostàlgia i l'oblit.
L'enyorança, els sentiments, l'amor, l'odi;
l'infinit, l'etern, l'ínfim, l'efímer...
... la vida, la meva vida...
i tot, si;
és psicològic.
El fred, la calor,
la nit, la lluna;
la tristesa i la soledat,
el mal i el dolor.
L'amarg, el dolç,
el dia, el sol;
l'alegria i la companyia,
el bé i el benestar.
La força, l'empenta,
la llum, la foscor;
els pensaments i els records,
la nostàlgia i l'oblit.
L'enyorança, els sentiments, l'amor, l'odi;
l'infinit, l'etern, l'ínfim, l'efímer...
... la vida, la meva vida...
i tot, si;
és psicològic.
dimecres, 3 de juny del 2020
Amarg destí (estrella polar)
Amarg destí (estrella polar)
Segueixo el camí de la vida,
marcat per la via làctia.
No deixo engrunes de pa en el pas,
doncs el passat és un trajecte llarg per recular.
Perdut entre la sorra del mar,
m'absorbeix l'aigua de les onades,
intento avançar contracorrent;
tot i que les forces són ínfimes.
Alço la vista buscant respostes,
màrtir per poder viure i respirar.
Estrella polar que m'acompanya
en nits que el cel és fred i clar.
Núvols de boira i de tempesta,
m'empresonen la pena i la tristesa,
intento escapar d'aquest amarg destí
que la vida ha plantat davant nostre.
Estenc els braços tallant l'aire,
m'apodero de l'empenta que aquest traspassa,
mentrestant, de les petjades, guardo els bons records
i les espurnes daurades que deixa la platja.
Segueixo el camí de la vida,
marcat per la via làctia.
No deixo engrunes de pa en el pas,
doncs el passat és un trajecte llarg per recular.
Perdut entre la sorra del mar,
m'absorbeix l'aigua de les onades,
intento avançar contracorrent;
tot i que les forces són ínfimes.
Alço la vista buscant respostes,
màrtir per poder viure i respirar.
Estrella polar que m'acompanya
en nits que el cel és fred i clar.
Núvols de boira i de tempesta,
m'empresonen la pena i la tristesa,
intento escapar d'aquest amarg destí
que la vida ha plantat davant nostre.
Estenc els braços tallant l'aire,
m'apodero de l'empenta que aquest traspassa,
mentrestant, de les petjades, guardo els bons records
i les espurnes daurades que deixa la platja.
dilluns, 1 de juny del 2020
L'estereotip de l'heroi (Introducció)
Bon dia!
Heu pogut observar que en les darreres publicacions, enlloc de ser diàries, són cada dos dies. A més a més, com estem en canvi de mes i porto ja massa dies presentant versos, us aniré deixant, mica en mica, parts del meu treball de recerca, el qual parla de l'estereotip de l'heroi.
Aquest treball va ser realitzat entre 2007 i 2008 i va ser tutoritzat per Xavier Lluna Ferrer.
Espero que us agradi, us deixo la introducció! Salut!
1. Introducció
Des d’aquestes primeres línies del nostre treball us obrim les portes perquè us endinseu dintre de la nostra recerca i perquè gaudiu d’un esforç que de tot cor esperem que agradi a tots els oients i lectors.
Primer de tot us preguntareu perquè aquest tema? Doncs ben senzill, perquè des de petits tots hem volgut ser com els herois que la televisió, els còmics o els llibres mostraven als nostres sentits. Sense adonar-nos descobrim éssers tan humans com nosaltres, però sense les nostres limitacions. Veritables models d’actuació i de valors compartits.
El nostre treball de recerca es basa en un tema tan global com l’estereotip de l’heroi: com són, com actuen, quines són les seves principals habilitats i mancances, la seva doble vida, els seus antagonistes, els conflictes amb l’amor i moltes altres característiques que encara que no semblin evidents, apareixen de manera reiterada i successiva en els heroi ja sigui directament o indirectament.
Les característiques són, més o menys constants, des d’herois del s. viii aC fins a l’actualitat. I són precisament aquestes constants les que pensàvem que ens podrien acostar a una definició de l’heroi o heroïna.
El mètode i el procés d’investigació ha consistit, en primer lloc, en la tria de representants de l’heroisme, d’una o altra forma coneguts, en diferents moments històrics. Els textos pertanyen a la tradició literària, al cinema i a la novel·la gràfica, o els còmics.
En segon lloc hem practicat una lectura detallada i contrastada de cadascun d’ells, n’hem fet resums que presentem a l’annex; hem relacionat els diferents textos; hem extret les constants i les particularitats. I en darrer lloc, hem elaborat unes conclusions que sintetitzen la informació. A la fi, també presentem un quadre on els posa en relació de forma esquemàtica.
Abans d’entrar en el treball, però farem un llistat de les obres, els herois i heroïnes, l’època a la qual pertanyen i el tipus de text a través del qual hi hem accedit.
PD. Tot i que la taula no es vegi molt bé, creia que era important que hi estigués!
Heu pogut observar que en les darreres publicacions, enlloc de ser diàries, són cada dos dies. A més a més, com estem en canvi de mes i porto ja massa dies presentant versos, us aniré deixant, mica en mica, parts del meu treball de recerca, el qual parla de l'estereotip de l'heroi.
Aquest treball va ser realitzat entre 2007 i 2008 i va ser tutoritzat per Xavier Lluna Ferrer.
Espero que us agradi, us deixo la introducció! Salut!
1. Introducció
Primer de tot us preguntareu perquè aquest tema? Doncs ben senzill, perquè des de petits tots hem volgut ser com els herois que la televisió, els còmics o els llibres mostraven als nostres sentits. Sense adonar-nos descobrim éssers tan humans com nosaltres, però sense les nostres limitacions. Veritables models d’actuació i de valors compartits.
El nostre treball de recerca es basa en un tema tan global com l’estereotip de l’heroi: com són, com actuen, quines són les seves principals habilitats i mancances, la seva doble vida, els seus antagonistes, els conflictes amb l’amor i moltes altres característiques que encara que no semblin evidents, apareixen de manera reiterada i successiva en els heroi ja sigui directament o indirectament.
Les característiques són, més o menys constants, des d’herois del s. viii aC fins a l’actualitat. I són precisament aquestes constants les que pensàvem que ens podrien acostar a una definició de l’heroi o heroïna.
El mètode i el procés d’investigació ha consistit, en primer lloc, en la tria de representants de l’heroisme, d’una o altra forma coneguts, en diferents moments històrics. Els textos pertanyen a la tradició literària, al cinema i a la novel·la gràfica, o els còmics.
En segon lloc hem practicat una lectura detallada i contrastada de cadascun d’ells, n’hem fet resums que presentem a l’annex; hem relacionat els diferents textos; hem extret les constants i les particularitats. I en darrer lloc, hem elaborat unes conclusions que sintetitzen la informació. A la fi, també presentem un quadre on els posa en relació de forma esquemàtica.
Abans d’entrar en el treball, però farem un llistat de les obres, els herois i heroïnes, l’època a la qual pertanyen i el tipus de text a través del qual hi hem accedit.
OBRA
|
HEROI/HEROÏNA
|
ÈPOCA
|
TEXT
|
Mitologia grega
|
Atena
|
(sense datació)
|
Literatura
|
Èxode
|
Moisès
|
s. xiii aC
|
Literatura
|
L’Odissea
|
Odisseu
|
s. viii aC
|
Literatura
|
Poema de Gilgamesh
|
Gilgamesh
|
s. ii i i aC
|
Literatura
|
El llibre del rei Artús
|
El rei Artús
|
s. vii
|
Literatura
|
Llibre dels fets
|
Jaume i
|
s. xiii
|
Literatura
|
Tirant lo Blanc
|
Tirant lo Blanc
|
s. xv
|
Literatura
|
El regreso del caballero nocturno.
Batman forever
|
Batman
|
s. xx
|
Còmic
Cinema
|
El hombre sin miedo
|
Daredevil
|
s. xx
|
Còmic
|
V de Vendetta
|
V de Vendetta
|
s. xx
|
Còmic
|
Superman ii: la aventura continua
|
Superman
|
s. xx
|
Cinema
|
Sense perdó
|
William Munny
|
1992
|
Cinema
|
Heroi per accident
|
Bernie
|
1992
|
Cinema
|
Babe, el porquet valent
|
Babe
|
1995
|
Cinema
|
El protegit
|
(Unbreakable) David Dunn
|
2001
|
Cinema
|
PD. Tot i que la taula no es vegi molt bé, creia que era important que hi estigués!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)