Ulls encreuats
Aquí
estic, esperant a maig.
Feia
temps que no escrivia,
la
primavera altera les hormones
i
les idees del pensament.
Però
aquí hi torno a ser.
Aquesta
estació és massa maca
pel
meu estil d'escriure,
sempre
prefereixo les coses tristes a les alegres.
Avui
és diferent.
Desitjo
amb bogeria veure els teus ulls verds,
brillants,
radiants;
plens
de vida i enamorats.
Odio
veure'ls tristos, apagats;
amb
el sol que la primavera
ens
regala a cada instant,
amb
la mateixa passió en què et miren els meus.
I
és tan sols una mirada,
o
que els nostres ulls s'encreuin;
perquè
dins d'aquests s'hi fa la nit
en
petits instants i segons
i
la felicitat junta amb el teu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada