Morfismes
ofegats
Plou sobre mullat,
aquest equinocci està sent inestable,
provoca canvis de sentiments
i una alteració considerable dels sentits.
Et sents sensible,
qualsevol cosa és evident,
excusa per destacar un cert grau neuròtic,
és doncs quan comencen les gotes.
Quina desesperació que es transmet pels arbres,
el vent arrossega les esferes líquides,
amb un fort desig d'exhaurir l'essència
ni el tímid sol aconsegueix apagar-les.
Plou i aquestes tímides gotes,
ara blanques, un xic salades,
llisquen sobre una superfície vertical,
sense cap més fregament que la capa donada.
Sense desafiar la llei de la gravetat,
sense tenir por de caure al terra,
tot allò quan creies que simplement estaves xop
ara es transforma en ofegat.
Quina ironia de morfisme,
quan s'escriu en paper mullat,
no per les gotes que cauen en el paisatge,
sinó per les que escriuen aquests vers.
Plou sobre mullat,
aquest equinocci està sent inestable,
provoca canvis de sentiments
i una alteració considerable dels sentits.
Et sents sensible,
qualsevol cosa és evident,
excusa per destacar un cert grau neuròtic,
és doncs quan comencen les gotes.
Quina desesperació que es transmet pels arbres,
el vent arrossega les esferes líquides,
amb un fort desig d'exhaurir l'essència
ni el tímid sol aconsegueix apagar-les.
Plou i aquestes tímides gotes,
ara blanques, un xic salades,
llisquen sobre una superfície vertical,
sense cap més fregament que la capa donada.
Sense desafiar la llei de la gravetat,
sense tenir por de caure al terra,
tot allò quan creies que simplement estaves xop
ara es transforma en ofegat.
Quina ironia de morfisme,
quan s'escriu en paper mullat,
no per les gotes que cauen en el paisatge,
sinó per les que escriuen aquests vers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada