La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

dissabte, 6 d’abril del 2013

Perdut en disjuncions

Qui diu que aquest temps és una merda? El problema que tenim és que ja no ens enrecordavem ni de com era la primavera! Va que d'aquí res tenim dies de sol i platja barrejats amb aigua i vent!



Perdut en disjuncions
Desafies el temps,
et fons amb ell i no passen els segons;
les distàncies es fan negligibles
davant l'aturada temporal.

La mirada està perduda,
no tens el cap enlloc,
cos i ànima en disjunció,
cor i cap en discussió.

Les idees són clares,
les marca el dia bonic que fa;
perdut dins la teva mirada,
perdut dins els records.

Sóc de tot arreu i,
al mateix temps, no en sóc de cap;
crisi d'identitat davant els teus ulls,
excés de sensibilitat respecte la situació.

Les plantes floreixen,
els ocells canten amb força
en veure il·luminar al sol amb potència;
però no trobo l'energia enlloc.

Primavera, primavera,
on s'amaga la teva esplendor?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada