Temporal primaveral (gotes de
pluja)
El
dia s'entristeix,
l'estació
ens regala instants de rebuig
que
contraresta amb tots els aspectes
de
la bellesa del mes d'abril.
El
cel és negre,
tan
negre com l'atzabeja en què els núvols
si
reflecteixen deixant enrere els rajos
d'aquell
sol que amenaçava calor.
Recorda
aquells dies de vent de març,
però
amb certs tocs del fred d'hivern.
Ambdues
arrossegaven les gotes furioses
que
atacaven a una indefensa edelweiss.
T'entristeix
la situació,
tanta
bellesa destruïda pel que també era bell,
però
ara la pluja insisteix en mullar els papers
on
escriu la primavera.
I
tots aquells versos que volies regalar-li,
els
més bonics, els més preciosos;
ara
responies com si li escriguessis
a
la seva antagonista, la tardor.
La
indecisió no et deixa contemplar el paisatge,
que
tot i ser encantador, en aquests moments no
poden
amb l'aire trist primaveral.
Plou
i no portes paraigües,
les rodes dels cotxes t'esquitxen el fang.
Dies tristos, llums apagades, gotes de pluja.
les rodes dels cotxes t'esquitxen el fang.
Dies tristos, llums apagades, gotes de pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada