La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

dijous, 4 d’abril del 2013

Contradiccions

Bogeries d'aquell temps que sempre queden en contradiccions...


Contradiccions

Fondre'm lentament amb l'aigua,
desaparèixer d'aquest món universal,
poder ser efímer i etern;
desconnectar d'aquesta bombolla que m'empresona.

No patir per escampar-me pels camps,
cada molècula del meu cos repartida
en petits bocins de substàncies aquoses,
esperant trobar destinatari anònim.

Poder decidir el moment per rebentar.
Tot s'acaba. L'inici del final és immediat
i, de sobte, sense voler rectificar,
m'agradaria tornar enrere per aturar el mal.

Sembla contradictori, no voler rectificar
i a la vegada voler tornar enrere.
No ho sembla, ho és i això m'incita a aconseguir-ho,
a lluitar per les coses que estimo.

Puc rebentar avui, com vaig poder ahir,
com podré demà.
Les forces de contenció són ínfimes,
però les forces per subsistir, infinites.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada