Llum de l'esperança, opac resistit

Des de dijous he tingut uns dies mogudets, m'alegro la veritat, però no he pogut renovar per res el blog. Així que avui, després d'un merescut descans, continuem:

Llum de l'esperança, opac resistit

Ja ho van dir a l'orient en el seu moment,

tota persona en el món

té una part bona i una de dolenta i

que en diferents proporcions es compensen.

És tan fàcil com creure que dins el bé

pot habitar el mal i viceversa.

Perquè dins la foscor sempre existeix la llum de l'esperança,

perquè dins la claror sempre existeix l'opac resistit.

I quin símbol més apreciat per expressar-ho tot

sinó tots els antagonistes principals?

Ens endinsem dins la religió? El ying i el yang;

o dins la cromologia? El negre i el blanc.

Tan és ara el sistema de referència,

no canviarà pas mai el punt de vista.

Aquests dos resten permanents sobre els teus teixits

sempre latents i eixerits.

T'observo i tu ho fas amb deteniment.

Animal d'ulls verds i tendres,

que la teva fixa mirada transmet

nerviosisme, seguretat, recolzament o qualsevol mena de sentiment.

Sé que com el món necessites l'aigua,

és essencial i necessari per subsistir.

Doncs bé, no saps llegir, amb prou feines escoltar;

però el teu ronroneig és suficient

per saber que per mi, ets molt important