Cara al vent, contra corrent

Avui, el següent poema de l'apartat de primavera de ... vora el mar, narra la historia d'una relació en la majoria de casos, les discrepàncies i com és millor acceptar-les. L'altre dia em va venir al cap una metàfora: "D'un gra de sorra no es fa una muntanya si no tens a una persona que et vagi donant sorra i una altra que te l'agafi".

Cara al vent, contra corrent
No dubtaré mai
sobre les disjuncions que se'm presenten,
doncs sé clarament el què és el que desitjo
i no penso parar de lluitar.

Les paraules són paraules
i un vent tranquil i calmat pot actuar,
enduent-se-les lluny dels llavis que prometen
incomplint el pensament desitjat.

Doncs quatre lletres amb significat
tenen un pes absurd i insignificant;
la força de transmetre-les poden ser gegants
però de res serveixen si se les emporta el vent.

Difonc l'aire amb l'ajuda d'una cigarreta,
ara el vent és dens, espès.
Cada calada de fum contaminat calma el meu cos,
ara la relaxació ajuda a pensar.

Cal anar de cara al vent,
Raimon va dir-ho per la lluita de quelcom estimat.
Ara faig el mateix, de cara al vent,
lluitant a contra corrent.

Només serveix actuar,
no perdre's en disjuncions ni discrepàncies,
ser valent, barallar-se per aconseguir el teu propòsit
i no apartar-me del teu costat...

... junts cercarem la felicitat.