Maig bonic i floral (sota l'ombra d'un faig)

Be, després de fer un dels millors mesos amb visites, espero que aquest mes de maig no us faci perdre el fil! Avui pujo un poema que intentarà canviar la visualització de que pel maig cada dia un raig.

Maig bonic i floral (sota l'ombra d'un faig)

Rajos de sol plens d'incerteses,

l'horitzó sembla una barrera en la primavera.

Ja ho diu la dita que qui riu del maig,

s'amagarà sota un faig.

I és que el sol tímid apareix de fons,

núvols vermells amenacen claredat,

no tant els negres, amb ganes de descarregar

tot allò que a l'abril els hi quedà.

I els camps ja són plens de flors i de violes,

tot són caminets de sorra fina i pedres,

on els peus descalços recorden la arena de mar

i la remor de les fulles, aquest cop ferma, recorda les onades.

Calma infinita, poderosa primavera.

Qui l'altera desespera, amb aquest cel tan blau,

amb els camps tan plens de colors,

amb el cant dels ocells vora els rius cabalosos.

I es que és inevitable perdre's un instant,

en algun d'aquests paisatges descrits anteriorment,

tan inevitable com la primavera agafa protagonisme

en una relació quàntica plena de canvis radicals.

Aigua i sol, combinació típica de maig.

Qui no enyora un maig sense pluja,

afectat pel canvi climàtic, amb fauna

i flora apunt d'extingir-se per sequedat?

Us ben garanteixo que sentir l'olor de terra mullada,

de la vegetació com creix amb l'aroma floral,

els ocells dirigint l'orquestra de la bonica primavera

i emplenant els camps de llampecs il·lustrats no té preu.

Ningú vol una primavera clara,

ningú vol un estiu avançat,

tothom somia riure's del maig

i amagar-se de la pluja sota l'ombra d'un faig.