L'assassí de la rosa (4t Capítol-2a part)

“- Ai detectiu Puig, detectiu Puig... tan jove i tan innocent... . El primer cas important que agafes per mà, tantes històries que m'havien explicat i havia escoltat de la teva capacitat deductiva i reputació i caus a les meves mans! - em deia mentre reia exageradament. - Segur que quan compartíem carrera a la universitat no t'haguessis mai imaginat que aquell marginat del qui tothom reia i deixava de banda engegaria a la merda tot allò pel que has treballat i t'humiliaria d'aquesta manera davant de tots aquells que confiaven amb tu... Jo seré qui et farà fracassar, qui matarà davant dels teus ulls mentre et torces de dolor a la filla de l'alcalde i després et matarà a la teva persona lentament!” - Continuava amb aquell somriure de malèvol fill de puta. Ell anava xerrant per descosits i jo anava preparant l'estratagema per enxampar-lo. Em feia el ferit, aquella bala no havia travessat cap nervi ni res important, però ell creia que jo estava en condicions extremes com per actuar. En el moment en què es decidí a disparar a la Cristina, apuntat-la al cap amb la nou mil·límetres vaig saltar recolzant-me amb el braç esquerra a terra i amb l'ímpetu de les dues cames per colpejar amb el cap al braç amb el què sostenia la pistola, vaig agafar-li el braç, li vaig retòrcer i recollí l'altre braç a l'esquena. El vaig emmanillar amb les esposes que vaig expropiar de la policia local i vaig donar-li un cop sec a la nuca per deixar-lo inconscient. Amb els walkie-talkies vaig informar de la meva posició als agents i a un cos mèdic per atendre a la jove pubilla de la ciutat i fer-li un anàlisi físic i psicològic dels fets.

Després d'aquesta anecdòtica investigació, les agències de detectius privats del país se'm rifaven per contractar-me; però no m'interessava cobrar un mínim establert per quatre individus que només els interessa els beneficis econòmics i vaig continuar per lliure, amb uns preus a l'abast de tothom i treballant per la gent, que era el que m'agradava.