La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

dimarts, 7 de maig del 2013

L'assassí de la rosa (Part final, capítol 1)

Avui deixarem el final del primer capítol del llibre que estic escribint: L'assassí de la rosa. El proper dia us penjaré una reflexió de com la nostra ment es va empetitint de cara a la imaginació que podem tenir, d'invencions i altres a mesura que passa el temps. Us deixo el link la part 1 del primer capítol del llibre i  us penjo la continuació. Espero que us agradi.


Primera part del primer capítol: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/lassassi-de-la-rosa.html

Continuació:
 
L'equip de policia de la petita ciutat feia mitja hora escassa que havia arribat a l'indret dels fets i, jo i la Sandra que érem els detectius privats que ens encarregàvem de la investigació de crims, entre d'altres, de la comarca; acabàvem d'arribar. Malgrat sembli que us parli com un boig psicòtic, el que presenciàvem els meus ulls era una veritable obra d'art. Una punyalada precisa i freda a l'alçada dels ronyons, dessagnada en pocs instants i una mort ràpida per part de la noia. Això eren fets que m'impressionaven per l'eficàcia de l'acte; però el més espectacular era el perfum en l'aire, aquell aroma de sang impregnat per la fragància d'uns pètals de rosa que deixaven en ocult la ferida mortal que ocasionà la mort de la jove. Els bocins s'escampaven per múltiples posicions entre les basses que la sang, al fluir, es dispersava per l'amplada del carreró estret i que l'aire, malgrat la seva tímida empenta, no podia desplaçar.

En tornar la Sandra amb un parell de policies de la ciutat d'inspeccionar els voltants amb la finalitat de trobar pistes o indicis d'una senda que ens portés cap a l'autor del crim i abans de cercar alguna prova que ens encaminés a l'objectiu, em vaig girar i dirigir a ella emocionat per tot el que teníem davant i li vaig deixar anar – Espectacular! És impressionant la definició, la precisió, la freda execució i la presentació en què l'assassí ha realitzat aquest crim.- Em tremolava la veu fins i tot de l'exaltació amb la què sortien les paraules de la boca; no tenia pas temps de mesclar les paraules amb l'enteniment.
Ella em mirà, realment un xic espantada pel meu estat de transició mental i contestà – Això ho trobes magnífic? Trobes espectacular que una noia hagi perdut la vida o, més ben dit, li hagin robat l'oportunitat de viure només perquè un sonat hagi decidit fer aquesta bestialitat? -restà uns moments ínfims en silenci i seguí- vols dir que ara hi ets del tot o t'has begut l'enteniment?- Realment tenia tota la raó del món; però allò era, sense oblidar un assassinat, una obra d'art contemporani d'un sonat.
- A veure xiqueta, has d'entendre que, encara que això sigui un crim, hem de valorar la destresa en què l'executor ho ha realitzat per no menysprear-lo en cap moment.- Ella, però, va somriure tendrament, amb aquell somriure seu tan característic i que tant m'agradava i em feia desconnectar del meu voltant, va agafar-me de la mà i em digué – Ai Pep, Pep... no tindràs pas remei... som-hi!- Vaig encendrem la pipa vaig aspirar fortament per agafar una mica d'empenta, em cordà l'abric que m'arribava als peus, em posava tremolosament, encara de l'emoció, els guants i vaig endinsar-me en el cas més espectacular i difícil que possiblement he tingut mai entre mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada