L'assassí de la rosa (Capítol 3)

Be, he tingut una setmana des de diumenge un xic mogudeta, així que de moment vaig tirant d'escrits que ja tinc fets. Com podeu veure aquests darrers dies estic penjant capítols del llibre que estic escribint. Avui us deixo el tercer capítol i, de pas, us deixo el link del primer i el tercer per qui no els hagi llegit! Disculpeu que no renovi amb la freqüència que toca! No sé quan tornaré a publicar perquè tenim concert amb el grup i... en fi, possiblement fins la setmana que ve!

Primer capítol: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/lassassi-de-la-rosa.html 

http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/lassassi-de-la-rosa-part-final-capitol-1.html

Segon capítol: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/lassassi-de-la-rosa-2n-capitol.html

Tercer capítol:

Just abans de les nou del matí ens vam plantar davant de la botiga dels pares de la víctima. En trucar el timbre de la casa, que es situava just a sobre de la botiga; s'escoltà des de dins de la casa -Queden cinc minuts per obrir, baixem en un tres i no res!- Però vaig insistir una altra vegada perquè s'adonés que era una urgència. Al obrir-nos la porta vam dir tots dos un cordial bon dia, però ell sense contestar ens digué- Detectiu Puig i Martínez – referint-se a mi i a la Sandra respectivament.- Avui mateix al mig dia volia passar-me per la comissaria per demanar la vostra ajuda. Aquesta nit la Mireia, la meva filla, no ha tornat a casa i estem força espantats per no rebre la seva tornada!- Ens explicà amb un to de preocupació i agitació. La Sandra, que era força més freda que jo i el seu tracte amb les persones sempre era més aviat distant; li digué- Senyor Mareny, passem dins perquè li hem de comentar i fer certes preguntes respecte la seva filla. L'home ens va acollir amb molt d'afecte però ple de remordiments temorosos que li feien bullir la sang de tal manera que el cos semblava una dutxa de suor. -Volen cafè o quelcom per esmorzar?- ens va preguntar. La resposta per part nostra va ser contestada amb gestos de negació i gratitud; vaig recolzar la jaqueta de cuir negra a la cadira del menjador i vam seure a les cadires. Seguidament vaig començar amb el qüestionari amb la Sandra apuntant cada aportació positiva envers al cas que ens fos d'utilitat.

- Disculpeu-me si en alguna pregunta es sent molest o creu que és massa personal per contestar-me, però li agrairia que em contestés encara que li sembli difícil.- vaig comentar-li abans no començar l'interrogatori.

- D'acord.-afirmà incòmodament.- Però digui'm senyor Puig, que en sap res de la meva filla? - va preguntar-me nerviosament.

- Miri senyor Mareny, no li negaré que estem aquí per la seva filla, però primer volem saber certes coses abans no marxem.

- Però si us plau, digui'm que no li ha passat res!

- Senyor Mareny, pel què m'ha dit, la vostra filla viu amb vostès... sap per quin motiu va sortir de casa ahir per la nit?

- Doncs senyor detectiu, ahir vam encomanar-li uns encàrrecs a la Mireia perquè anés a la peixateria del poble, a Can Ferrer a comprar-li panga i unes gambes i escamarlans frescos de cara al cap de setmana que venien uns familiars de França.

- Però a la nit? No era tancat?- vaig interrompre'l.

- Si -va afirmar- però tenim molt de tracte amb el senyor Ferrer i habitualment sempre que ens comprem alguna cosa l'un a l'altre, ens truquem al migdia i ens veiem a la nit per comprar-ho, ja que és quan li arriba el material més fresc i recent, a més a més que sempre ens arreglem els preus.

- I sobre quina hora va marxar la Mireia de casa?

- Sobre les dotze més o menys. El material li arriba vora les dotze i va ser al voltant d'aquesta hora quan li vam manar d'anar a buscar l'encàrrec. Però detectiu – va tornar a insistir- diguim on està la meva filla, si ha fet res o li ha passat res dolent.

- Un segon senyor Mareny que li acabem de fer les preguntes – va interrompre la Sandra.

- Última pregunta senyor Mareny i acabem; la seva filla esta emparellada amb algun noi o té alguna mena de compromís amb alguna persona de la ciutat o de fora?

- Doncs que jo en sàpiga no, fa molt de temps va estar emparellada amb el noi que vivia al cap damunt del carrer, però el pobre jove es va matar fa tres anys amb el cotxe... Però digui'm Josep, no em deixi més amb el neguit al cor, perquè em pregunta tot això? Què en sap de la meva filleta, que en sap de la Mireia? -va preguntar-me en Jordi desesperadament, l'home tranquil que em coneixia des de petit i que em regalava d'amagades al seu pare caramels d'eucaliptus amb plena simpatia.

- Em sap greu donar-li aquesta notícia Jordi, però volia donar-li en persona... - es va fer el silenci.

- La seva filla és morta.