Horizontes

Bé, com us havia dit, la secció del llibre que conté la tardor és curta ja que el vaig començar a escriure a finals de desembre. D'aquesta manera, farem una paradeta de ... vora el mar fins que quedin pocs dies per l'ocàs d'hivern i així deixar que tot flueixi al seu ritme. Ho faig d'aquesta manera perquè sinó els poemes perden la gràcia i el sentit metafòric de joc entre les estacions i les transcicions d'aquestes!

Tot i així no deixaré de penjar cosetes, poemes que no tinc en cap llibre, escrits, alguna que altra presentació dels altres llibres, propaganda d'altres coses que realitzo i tot plegat. Aquí va la primera; petits escrits d'autoajuda o  autodesfogament.

Aquí en ve un:

Horizontes

Sueños, carreteras, líneas continuas que se pierden en la dispersión de los sentidos. El aire que corre por mis anhelos se retuerce entre los retales que sangran por culpa de unos cristales rotos; una vida resquebrajada por culpa de los golpes y el curso del tiempo. El reloj de arena consume los gramos que pesa el alma, los granos se escurren entre mis manos sin dar paso a un destino incierto, conduciendo mi vida a un horizonte que, aunque parezca distante y lo cubra la niebla, no es más que una línea lejana que se ve al final del camino.