Tu ets la nit

Be, continuem amb la publicació de cosetes externes al llibre de poemes ... vora el mar; ja que fem temps al pas de l'equinocci.

Avui però no presentarem cap escrit personal ni poema, sinó un poema espectacular de György Jánosházy, Tu ets la nit:


Dels llavis teus s’envola el vent nocturn,
el llac m’envolta amb la suau i negra,
misteriosa claror dels teus ulls;
els flocs dels teus cabells, el núvol fosc.
 
La teva falda fa remor de fulles,
el dring fervent i manyac de campànules
que es deixondeixen és la teva veu,
les aigües xiuxiuegen el teu nom.
 
Vinclant-se sobre arbustos desesmats
la lluna de tardor pren el teu rostre,
la teva ànima encén un mar d’estels:
 
ets en la nit pertot al meu voltant,
tu mateixa ets la nit, i sóc feliç
d’adormir-me en la calma dels teus braços.