La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

divendres, 26 d’octubre del 2012

Tu

Vet aquí! Avui m'agradaria acompanyar-vos en aquesta tarda de divendres, amb un dels primers poemes que vaig escriure i que es pot trobar dins el llibre de Històries passades. Aquí us el deixo! Bon divendres!!


Tu

Analitzo la situació,
veig fronteres que em sobrepassen,
barreres a l’horitzó;
sento que les hores passen.

Observo les onades del mar,
com ballen al compàs de la lluna,
veig el reflexa clar,
de la nit negra sobre les llises ones brunes.

Més a baix es reflecteixen les estrelles,
en llum de desigs i escalfor,
en el mar les més belles,
de marró i atzabeja és el seu color.

Dedueixo la lluna creixent,
y plena d’alegria,
s’agraeix el somrient,
dels seus llavis cada dia.

Cloc els ulls i els torno a obrir,
sembla que no interessi el que dic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada