Tu
Analitzo
la situació,
veig
fronteres que em sobrepassen,
barreres
a l’horitzó;
sento
que les hores passen.
Observo
les onades del mar,
com
ballen al compàs de la lluna,
veig
el reflexa clar,
de
la nit negra sobre les llises ones brunes.
Més
a baix es reflecteixen les estrelles,
en
llum de desigs i escalfor,
en
el mar les més belles,
de
marró i atzabeja és el seu color.
Dedueixo
la lluna creixent,
y
plena d’alegria,
s’agraeix
el somrient,
dels
seus llavis cada dia.
Cloc
els ulls i els torno a obrir,
sembla
que no interessi el que dic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada