Alcem la veu al Sant Anna (Diada de Catalunya, 11 de setembre)
La nit és força clara,
pujant per camins rocosos
on les cames no tenen la força
que després tindria la veu.
Es puja al turó de Sant Anna,
petit turonet a l'entrada de Breda.
Ja ben bé des de la carretera,
s'hi veuen les quatre barres onejades per l'aire.
Senyera, cor de tots els catalans.
El nostre sentiment s'hi palpa a mitjanit,
la sang sobre daurat dels nostres avantpassats,
es renova aquesta nit, últimes d'estiu.
Renovem la veu, com ho fem amb la bandera;
tenim un himne que a tot arreu s'escolta
i amb la força del nostre amor
aconseguirem que s'escolti per tots els cels catalans.
dimecres, 22 d’abril del 2020
dimarts, 21 d’abril del 2020
Lluna trista, lluna buida (28 d'Agost del 2010)
Lluna trista, lluna buida (28 d'Agost del 2010)
El silenci de la nit m'apodera,
quanta calma, quanta desolació...
els núvols vesteixen la tímida lluna rodona
i completament contradictòria a mi...
... nit de lluna plena.
La flama que cremava el teu cor,
s'ha apagat, s'ha fos...
de res servien els suspirs
que es perdien pels engranatges oxidats...
... i que mai més tornarien a grinyolar.
Buit; immens espai per un cos tan petit,
no puc cloure els ulls sense veure l'imatge
dels teus cabells grisos a la vora del foc.
Mai més veuré aquesta imatge,
mai més en situació present;
només queda el record i la nostàlgia...
... i un t'estimo amb ple de sentiment.
El silenci de la nit m'apodera,
quanta calma, quanta desolació...
els núvols vesteixen la tímida lluna rodona
i completament contradictòria a mi...
... nit de lluna plena.
La flama que cremava el teu cor,
s'ha apagat, s'ha fos...
de res servien els suspirs
que es perdien pels engranatges oxidats...
... i que mai més tornarien a grinyolar.
Buit; immens espai per un cos tan petit,
no puc cloure els ulls sense veure l'imatge
dels teus cabells grisos a la vora del foc.
Mai més veuré aquesta imatge,
mai més en situació present;
només queda el record i la nostàlgia...
... i un t'estimo amb ple de sentiment.
dilluns, 20 d’abril del 2020
20 de abril del '90...
Ya llevamos 30 años de ese 20 de abril del '90... Y no fue hasta el año pasado que sacaron el videoclip.
Para muchas personas, es un himno, para otras, una canción más. No obstante, creo que es una canción que todo el mundo conoce y a nadie le deja indiferente!
Os dejo por aquí el videoclip de la canción. Disfrutadla!
Para muchas personas, es un himno, para otras, una canción más. No obstante, creo que es una canción que todo el mundo conoce y a nadie le deja indiferente!
Os dejo por aquí el videoclip de la canción. Disfrutadla!
diumenge, 19 d’abril del 2020
La utopia dels noms
La utopia dels noms
Escric amb els dits
perquè una persona els va anomenar així;
igual que en diem idees a allò que ens surt del cap.
Un sabi va dir que
hem de rumiar el que diem abans que les paraules
ballin amb els llavis i s'escapin;
però, quin sentit té dir noms sense saber el què diem?
Perquè allò blanc del cel es diu lluna
i el que brilla al voltant estrelles?
Molts no sabem el perquè i dic sabem perquè jo,
perdut en la disjunció del mar de lletres i el de ciències; m'ofego en la resposta.
La vida és tan metafòrica
com volguem fer-la;
doncs la vida és una poesia
plena de quimeres de noms.
Escric amb els dits
perquè una persona els va anomenar així;
igual que en diem idees a allò que ens surt del cap.
Un sabi va dir que
hem de rumiar el que diem abans que les paraules
ballin amb els llavis i s'escapin;
però, quin sentit té dir noms sense saber el què diem?
Perquè allò blanc del cel es diu lluna
i el que brilla al voltant estrelles?
Molts no sabem el perquè i dic sabem perquè jo,
perdut en la disjunció del mar de lletres i el de ciències; m'ofego en la resposta.
La vida és tan metafòrica
com volguem fer-la;
doncs la vida és una poesia
plena de quimeres de noms.
dissabte, 18 d’abril del 2020
Demana un desig (Les llàgrimes de Sant Llorenç)
Demana un desig (Les llàgrimes de Sant Llorenç)
Demana un desig,
mira el cel i demana un desig;
que avui el cel és net i clar,
que avui la nit és plena d'estrelles.
Tanca els ulls i respira fons,
agafa'm de la mà i apreta amb força;
saps que aquesta nit és especial
saps que tots els somnis es faran realitat.
I si no em creus mira al cel,
totes les llàgrimes que precipiten
són motiu per desitjar.
Pensa que el meu somni s'ha fet realitat,
només m'ha calgut la teva mà
per poder-me enlairar.
Demana un desig,
mira el cel i demana un desig;
que avui el cel és net i clar,
que avui la nit és plena d'estrelles.
Tanca els ulls i respira fons,
agafa'm de la mà i apreta amb força;
saps que aquesta nit és especial
saps que tots els somnis es faran realitat.
I si no em creus mira al cel,
totes les llàgrimes que precipiten
són motiu per desitjar.
Pensa que el meu somni s'ha fet realitat,
només m'ha calgut la teva mà
per poder-me enlairar.
divendres, 17 d’abril del 2020
Fum i cendres
Fum i cendres
Camins plens de pols,
sorra fina que s'escapa entre els dits.
Tenca els ulls aquest 10 d'agost
i imagina't que estàs a l'infern.
Crea una imatge pirotecnica dins el cap,
imagina un joc de colors vius,
grocs, vermells intensos
sobreposant-se als verds i blaus.
El cel, purgatori astral nucturn,
la lluna s'amagava rere els núvuls de fum.
Tot el bosc crida i plora de dolor,
en el riu s'hi reflexa la sang de les ferides.
Els ulls s'alcen, fa calor.
Aquest dia d'estiu està sent dur,
malgrat això, recordem el desastre;
a la pintoresca avui s'hi està de dol.
Torna a cloure els ulls,
això encara no ha acabat.
Els pobles quedaven buits,
la catàstrofe destrossava els habitatges.
Breda, Gualba, Sant Celoni, Riells i Fogars;
no eren més que un conjunt de viles fantasmes.
Cinc dies, cinc nits cremava la flama.
La calor de l'estiu castigava una flora,
maltractava una fauna i un cel clar
amb un foc immens i columnes de fum.
Un ecosistema preciòs, maltractat.
L'evasió, el caos, la desolació,
després de cinc llunes d'espera
per plantar-me davant del riu de la pintoresca.
El verd i el blau eren inexistents,
la tristesa del bosc la feien l'escala de grisos.
M'ajupo, amb les mans recullo la pols;
Obro els ulls, la nostalgia s'apodera,
cendra fina que s'escapa entre els dits.
En memòria de l'incendi del '94 a les zones del Baix Montseny
Camins plens de pols,
sorra fina que s'escapa entre els dits.
Tenca els ulls aquest 10 d'agost
i imagina't que estàs a l'infern.
Crea una imatge pirotecnica dins el cap,
imagina un joc de colors vius,
grocs, vermells intensos
sobreposant-se als verds i blaus.
El cel, purgatori astral nucturn,
la lluna s'amagava rere els núvuls de fum.
Tot el bosc crida i plora de dolor,
en el riu s'hi reflexa la sang de les ferides.
Els ulls s'alcen, fa calor.
Aquest dia d'estiu està sent dur,
malgrat això, recordem el desastre;
a la pintoresca avui s'hi està de dol.
Torna a cloure els ulls,
això encara no ha acabat.
Els pobles quedaven buits,
la catàstrofe destrossava els habitatges.
Breda, Gualba, Sant Celoni, Riells i Fogars;
no eren més que un conjunt de viles fantasmes.
Cinc dies, cinc nits cremava la flama.
La calor de l'estiu castigava una flora,
maltractava una fauna i un cel clar
amb un foc immens i columnes de fum.
Un ecosistema preciòs, maltractat.
L'evasió, el caos, la desolació,
després de cinc llunes d'espera
per plantar-me davant del riu de la pintoresca.
El verd i el blau eren inexistents,
la tristesa del bosc la feien l'escala de grisos.
M'ajupo, amb les mans recullo la pols;
Obro els ulls, la nostalgia s'apodera,
cendra fina que s'escapa entre els dits.
En memòria de l'incendi del '94 a les zones del Baix Montseny
dijous, 16 d’abril del 2020
Emmarcant records
Emmarcant records
Immortalitzem els records,
no deixem que en aquesta bonica costa
el mar s'endugui els bons moments
ni esborri les petjades sobre la sorra.
Tres vegades trenca l'aigua amb la platja,
tres pintes s'ho miren des d'un extrem;
del pic més alt de l'Urgull l'estatua blanca,
es mira amb firmesa el gran mont Igueldo.
Tot és bell, tot ens eclipsa,
tot allò que ens envolta és natura i aire pur,
tota la costa ens voreja, tot és etern i infinit.
Però ara ens introduïm dins el cor,
la gran ria segueix el camí que ens porta
per les artèries més reconegudes de la terra,
pels òrgans principals i més vitals.
Massa cosa en tan poc temps.
Realment massa fotografies d'instants
que no vam poder retratar i que, aquests,
viuran sempre en el nostre record i memòria.
Com ho fa el quadre de Picasso,
donant vida a una tragèdia històrica
que feia reconeguda una petita vila de Vizcaya.
Però els dies ja han passat,
ara som de tornada a la nostra terra,
de retorn a Catalunya.
No obstant això, les imatges segueixen sent fermes,
deixem enrere una segona casa que es reflexa ara,
entre els Mayos de Riglos i el pantà de Yesa.
Immortalitzem els records,
no deixem que en aquesta bonica costa
el mar s'endugui els bons moments
ni esborri les petjades sobre la sorra.
Tres vegades trenca l'aigua amb la platja,
tres pintes s'ho miren des d'un extrem;
del pic més alt de l'Urgull l'estatua blanca,
es mira amb firmesa el gran mont Igueldo.
Tot és bell, tot ens eclipsa,
tot allò que ens envolta és natura i aire pur,
tota la costa ens voreja, tot és etern i infinit.
Però ara ens introduïm dins el cor,
la gran ria segueix el camí que ens porta
per les artèries més reconegudes de la terra,
pels òrgans principals i més vitals.
Massa cosa en tan poc temps.
Realment massa fotografies d'instants
que no vam poder retratar i que, aquests,
viuran sempre en el nostre record i memòria.
Com ho fa el quadre de Picasso,
donant vida a una tragèdia històrica
que feia reconeguda una petita vila de Vizcaya.
Però els dies ja han passat,
ara som de tornada a la nostra terra,
de retorn a Catalunya.
No obstant això, les imatges segueixen sent fermes,
deixem enrere una segona casa que es reflexa ara,
entre els Mayos de Riglos i el pantà de Yesa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)