La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

divendres, 29 de març del 2013

Pluja d'estrelles (Montsoriu)

No heu anat mai al mirador de Fogueres de Montsoriu? Sempre és un bon lloc per anar a reflexionar...


Pluja d'estrelles (Montsoriu)
Aquí tornem a estar,
tu i jo, contemplant el món;
però aquest cop les llums ens envolten
i ens perdem observant el cel astral.
Deixem les teories físiques
i a una banda la psicologia,
que s'endinsa a poc a poc
fent caure la nit als nostres ulls.
I els nostres dits indiquen en el paisatge,
els llocs coneguts i els misteriosos;
les experiències viscudes i les que esdevindran
i ara suaument ens agafem de la mà.
Breda, Blanes, Hostalric i Riells;
Maçanet, Fogars i molts altres als nostres peus.
Allà de fons neix el mar, s'estén trencant horitzons;
perdent-nos amunt en l'eix ordenat, camí infinit de l'univers.
I just davant, un castell.
Ple de llegendes, ple d'història;
observant-los amb deteniment,
xiuxiuejant paraules a cau d'orella.
I de fons plora el cel,
molt llunyà bellesa eterna.
Estels perduts en un cel clar,
amb la lluna blanca mig somrient.
Tenca els ulls i pensa amb calma,
recorda els somni ben presents,
que aquesta nit de març calmada,
els teus desitjos es faran realitat.
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 27 de març del 2013

La balada de la flor i la papallona

"... si no girau los vostres ulls, que em vullen dir que ja no us plau que io per vós haja a morir".

Poema que fa referència, d'una altra manera, al poema de Joan Roís de Corella: la balada de la garsa i l'esmerla. Va que el més agradable d'aquests dies és l'olor a terra mullada!


La balada de la flor i la papallona
Les flors es senten intimidades,
el sol les observa amb deteniment
sota l'amenaça d'uns núvols de fons
que destacaven sobre el cel blau i clar.
La garsa i l'esmerla tornaven a formar una balada,
què en feia temps que no se'ls veia enamorats!
Sobre teixits de camps de colors
expandien les seves precioses ales per vorejar-lo.
De lluny una papallona sent enveja
pel sentiment mostrat pels dos subjectes;
els observa com abans el sol ho feia amb la flor,
que a poc a poc començava a destacar entre la resta.
La seva bellesa era incomparable amb les altres,
durant la tardor, la mateixa provocà la conjunció entre les aus,
gràcies a ella s'enviaren postals d'amor i,
al cap i a la fi, es retrobaren.
Però un petit paral·lelisme evitava a la papallona
d'envejar-se per la garsa i l'esmerla, que,
des de feia segles, ambdues entrellaçaven destins
a començaments de la primavera.
L'insecte que havia estat un capoll,
havia trencat l'embolcall de seda que el retenia
de veure allò que els seus ulls no haguessin vist mai abans,
d'allò que era aliment i ara necessitat d'amor.
Es sentia atret per aquella bellesa en brut,
de fascinants trets i de bon veure;
sabia que aquella mateixa havia estat l'última
abans la tardor no és glacés amb l'abraçada de l'hivern.
Tots dos havien estat abatuts pel fred,
tots dos havien estat menys perfectes que ara,
ambdós havien començat des del terra
fins a enlairar-se fins el mateix sol.
I començà una simfonia de sexe latent,
totes les llavors de la flor s'endinsaven per la papallona,
una donava la vida a una altra que la transportava,
a una altra que només volia emplenar el món de la seva estimada,
de la mateixa que d'aquí uns mesos tornarà per tornar a crear
la meravellosa balada entre la garsa i l'esmerla.

Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 25 de març del 2013

Març ventós (final de trajecte)

Març ventós (final de trajecte)
El vent de març obre la porta al canvi,
l'aire transmet un caire càlid
i emet una empenta molt suau.
Camines dins un tren,
amb destí: final de trajecte;
no t'importa la parada ni la gent
només busques un lloc per seure.
I d'aquí surt el text,
aconsegueixes seure empresonat,
per culpa de les mirades que et segueixen;
judici impotent guiat per la superficialitat.
El dia és trist amb vent marcat,
els núvols amenacen pluja
i el sol és tímid a sortir
en els primers instants d'aquesta estació
Però forces adverses fan
que no pugui centrar-me en l'escrit,
que em perdi amb el xiuxiueig de la gent
i de la seva mirada observadora.
Estan impregnades de crítiques,
plenes d'odi, estrés i agonia.
Cada dia els persegueix
la maleïda rutina del dia a dia.
I avui es centren amb mi.
Sóc força despenjat?
És estrany escriure poesies
sobre un paper d'ones electromagnètiques?
No m'agrada sentir-me observat
ni tan sols ser un egocèntric,
però crec que si miren per les finestres
contemplaran, sense ser superficials,
que el món és més bonic del que s'imaginen,
que el cel quan està trist amaga la bellesa
que en dies de vent com aquest
transporta satisfacció fins a l'última parada.


Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 23 de març del 2013

El ball de la pluja i les fulles

  Us enrecordeu de l'harmonia de tristesa i penombra que dibuixaven les danses de les fulles a la secció de tardor? Si no la recordeu, podeu llegir-la mitjançant l'entrada de nota informativa hivern-primavera ja que allà teniu tots els links dels poemes de ... vora el mar que he publicat. Si és que la recordeu, us deixo el seu reflexe en aquests dies de primavera:


El ball de la pluja i les fulles
Cauen, cauen les gotes d'aigua,
una barreja de calor i fred m'apodera,
sento com aquestes regalimen suaument per la cara
i la combinació de totes em fa sentir bé.
Aquestes precipiten suaument per la meva cara,
descendint pels meus cabells i amb disjuncions pel nas,
tornant-se a ajuntar a la boca;
fent d'aquesta manera un conjunt de lligams invisibles.
Ara la tempesta cedia;
els arbres que començaven a vestir-se
agraïen aquesta pausa
per no interrompre la seva intimitat.
I un remor de fulles em recordava aquella tardor.
A diferència d'aquells temps avui les fulles són fortes,
s'agafen amb ímpetu per no deixar-se anar
i ballen la seva dansa dins la pista en què s'agafen.
No volen caure al terra, es senten vives de nou,
la pluja les refresca i les purifica,
troben energia de qualsevol lloc per continuar creixent
i no tenen por a res, ni del vent quan bufen furiosament.
Aquestes avui s'agafen a la vida
i observen la tempesta de primavera,
acullen sense remordiments a les gotes
que s'endinsaven i recorrien les seves pells.
I jo, des de baix ho contemplo tot amb calma.
El cant dels ocells, el sol sortint pel fons,
un arc de Sant Martí el so de les gotes de pluja
xocant contra el terra, el vent que s'apaga
... i aquesta meravellosa olor a terra mullada.
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 21 de març del 2013

Entre reixes (pluges de primavera)

Entre reixes (pluges de primavera)
Entre reixes contemplo el món,
presoner dels meus somnis, presoner de la vida,
observant a la natura i com l'home la destrueix,
observant el sol roig, escapant-se d'un fred hivern.
S'apropa un ocell, fugint de la pluja furiosa,
trobant refugi allà on jo volia escapar,
on passava els dies, mesos i anys
i desitjava estar al lloc d'aquella au.
I m'observava, o eterna natura,
que l'aigua feia sentir el meu cos
com un cubell d'aigua entre aquestes quatre parets
i quatre barres com les que em feien delinqüent.
I torno a mirar enfora, l'ocell mira endins,
qui pogués volar, ser lliure,
parlar i defensar els teus drets,
en una realitat corrupte i de diners.
I aquella fàbrica del fons,
s'hi veuen pocs treballadors,
la crisi els ha fet mal com a molta gent humil,
però no deixa de foradar la nostra capa protectora.
Els seus gasos s'enlairen, com voldria fer-ho jo,
enlairar-me ben alt i amunt, però sense tant contaminant.
Com feia ara aquell animaló, amb les ales ben obertes,
desafiant la forta precipitació, desafiant la gravetat.
I m'emplena el cos d'impotència,
saber que els polítics no paren d'embutxacar-se,
que la crisi és mundial i aquí ningú es preocupa per la classe baixa,
que el món està apunt de rebentar ecològicament i no parem de gastar.
I, entre altres, tinc companys de passadís
que han matat a dones, que han violat a nenes
i jo, pobre innocent, defensant els meus drets d'estudiant,
defensant els meus drets de país, sóc aquí presoner per quatre barres,
per escriure quatre barres en unes parets,
per lluitar contra un pla amb llibres,
ara t'escric poemes d'amor a tu i a la terra,
en aquestes quatre parets, humides, fredes,
... en aquesta plujosa tarda de primavera.


Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 20 de març del 2013

Nota informativa (hivern-primavera)

Avui ve la sessió o nota informativa com és habitual a final de cada estació, demà comencem amb la secció de l'equinocci de primavera i per tant, us deixo aquí els links pels qui els vulguin llegir dels poemes que consten a la secció de tardor i d'hivern. Fins demà!

Secció de tardor:




Secció d'hivern:

Sobre caminets de sorra (ocàs d'hivern):

Entre els teus braços en nits d'hivern:















Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 19 de març del 2013

Canvis de colors

Be, avui acabarem la secció d'hivern del llibre ... vora el mar. Espero que gaudiu dels últims dies d'aquest hivern!


Canvis de colors
Feixos de llum entrevessen una superfície fosca
transformant els dies freds i foscos en agradables i clars,
penetren dins les gotes de pluja per sagnar en colors
sobre el cel blau com arc de sant Martí.
I observo la sangria sota aquesta pluja de canvis,
s'olora a llibertat de pensament.
T'embaladeix aquell ocell que mou amb calma les ales
i que segueix un destí marcat sense restriccions.
Celebren que s'acaba l'època de cacera,
celebren que les flors ompliran el camp de colors,
tan bonics com els colors del cel,
tan encantador com el cant d'aquestes aus.
I la pluja que cau lentament i esbossa les coloraines
fon la neu de les muntanyes,
que les despulla per rebre la calor i, lentament,
comença el procés de manufactura dels teixits dels arbres.
Les flors somriuen, els arbres agraeixen el canvi,
la calor comença a sentir-se sobre el cos
i la pluja que cau lentament esborra les petjades que
hi havien als caminets de sorra, sense desfer els lligams
que uneixen el destí d'un hivern de canvis
a una primavera de llibertat.

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)