Poesies
recordades I (Lo pi de les tres
branques)
Somiava,
somiava i somiava
sota
les tres branques; petita ombra dibuixada
ja
esmentava Jacint Verdaguer,
on
hi restava descansada.
Eren
tres terres d'un país i,
allà
sota, hi descansava Jaume I,
el
més gran dels grans,
el
símbol d'una terra forjada amb sang.
“Aquesta
sang no fos pas altra
que
la que Guifré portà al seu escut daurat,
símbol
de color i amor,
quatre
barres d'orgull i sentiment.”
Els
ocells canten.
Segles
rere segles Jaume I hi va romandre
allà,
assegut, dormint, somiant;
les
negres tempestes del '39 van impedir el seu salt.
Va
restar-hi altra volta, dormint,
esperant
el seu moment de glòria;
desitjant
llevar-se, lluitar i proclamar
el
país en què viu, la terra que el fa bategar.
Els
ulls closos, tornem a somiar.
“L'harmonia
es respirava en l'aire
però
la lluita encara no ha acabat,
tot
just s'apropa l'inici que ens farà triomfar.
Ja
no canten sols els ocells,
també
xics, xiques i persones que
al
seu temps les van fer callar
i
van estar exiliades.
La fauna de Berga,
l'aire
fresc que baixa dels Pirineus,
a
la vista el Montserrat;
ben
bé al cor dels catalans.
El riu de la nostra terra, l'Ebre;
els
cultius del paladar,
trasbalsaments
per fer-lo perdre;
iniciatives
de cementiri nuclear.
Erosió dels ecosistemes,
clara
crisi d'identitat;
Catalunya
la perjudicada
en
la guerra del benestar.”
ja
no és ple com abans;
els
anys li han passat factura
i
una branca va minvant.
Avui
catalans i catalanes
han
fet presència del pi, el nostre pi
de
les tres províncies que el formen,
el
gran conjunt dels països catalans.
I
és avui, divuit de juliol
que
fa vuit dies no cantaven només els ocells.
Vam
cantar milions de persones a crit de
llibertat,
independència i nació.
I
es que ja ho deia un savi,
la
vida és un somni i, els somnis, somnis són.
Doncs
de l'ombra del nostre pi Jaume despertarà,
junt
amb el crit de guerra de tots els catalans,
Esperant d'ençà aquesta
revolta,
la
proclama de fer els seus somnis realitat,
ara
és hora d'estar alerta, ara
és horad'una Catalunya, rica i plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada