Sobre catifes de sorra (dies
d'estiu)
Sobre
catifes de sorra romanc estès,
sota
la teva atenta mirada, just a sota del cel blau,
contemplem
de lluny l'infinit oceà agafats de la mà
i
jugant tímidament amb els peus plens d'arena.
I
avui és la platja qui ens acull amb calma,
ens
perdem amb els ulls tancats amb el so de les onades
i
les confonem fàcilment amb la remor de les fulles
dels
arbres que fan ombra en aquesta bonica cala.
Més
no tan bonica com els teus ulls,
que
mentre els dos estem bocaterrosa els observo amb deteniment,
encara
que siguin tancats, m'enamora esperar amb impaciència
el
moment que et sentis observada i tornis a obrir-los.
I
ara si que és bellesa destacada,
en
aquests ulls on jo m'hi perdo
en
els que toquen lleugerament el sol
i
tornen mel el color negre.
Un
somriure es dibuixa pels teus llavis,
fa
un dia perfecte però aquest adjectiu se l'hi atributa
per
la teva companyia, més sinó fos per aquesta,
mancarien
de sentit totes les albes que em llevo pensant amb tu.
Tu
ho ets tot per mi
i
em fas sentir immens quan m'agafes de la mà,
quan
em dónes un petó suau a la galta i a cau d'orella
em
dius allò que m'encanta escoltar.
I
et torno a mirar, amb una sola mirada
ens
entenem i, amb aquesta; et torno tot el que m'havies donat
feia
un instant; no suficient per justificar lo molt que m'importes
és
doncs quan decideixo fer el mateix que havies fet.
I
ara ens alcem, ens dirigim a l'aigua,
que
bella que és la Cala de Sant Francesc;
allà
de fons reptem l'eternitat, que ens mira amb els ulls
però
no tenim por, jo veig el mateix quan et miro.
Dins
els teus ulls veig l'eternitat,
doncs
és amb tu amb qui la vull compartir.
Tampoc
tens res a envejar a la bonica Cala,
doncs
la bellesa és una de les teves qualitats.
Ara
t'agafo de la mà i et miro:
“recordes
com deixàvem les nostres petjades marcades
sobre
la platja humida?”...
...“Tornem-les
a dibuixar en aquests dies d'estiu.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada