La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

dissabte, 8 de juny del 2013

Dansa de les estrelles (unificacions astrals)

Avui tornem a enganxar ja amb el final de la secció de primavera del llibre de poesia ... vora el mar. En unes publicacions més endavant, farem un repàs, abans de passar a la secció d'estiu, de tots els poemes que van formant les diferents estacions de l'any en el llibre.


Dansa de les estrelles (unificacions astrals)

Tal com va aparèixer, s'esfumà.
El mes de maig resolia els conflictes
que estacions rere estacions s'havien originat
i no s'aconseguia solucionar.

Unificant les idees que quedaven
borroses en les nits de tardor.
Mesclant la boira amb l'aire
deixant un caire clar i ple de colors.

Tardor, hivern, primavera i la calor,
esdevenia ara l'estiu flamejant,
el sol empenyia amb forces
deixant caure les primeres gotes de suor.

Es fa difícil pensar sota aquesta intensitat.
Segles i segles buscant la unificació,
en tots els aspectes, en tots els sentits,
una relació única i precisa que esdevingui la perfecció.

Malgrat els intents, aquí tenim a maig.
Maig no pertany a la primavera,
maig pertany al món, a una explicació global,
a una simplificació dels esdeveniments temporals anuals.

S'apropa la calor,
aquesta ens mostra el camí a seguir entre l'equinocci i el solstici,
un camí sobre catifes de sorra cap a una calor d'infart;
un estiu ple d'aventures i d'intensa calor.

Els camps florals,
emeten l'essència principal d'una primavera plena de sorpreses,
d'incerteses i de perfeccions gairebé completes;
una estació plena de flors i harmonia animal.

Una petita relació,
xocant, impactant, però ens dóna la clau per solucionar l'equació.
Boles blanques surant en el cel, no són fredes però semblen neu;
es confonen per les esferes blanquinoses que tenyeixen el cel d'hivern.

Aquestes, però,
repten a Newton en la teoria de la gravetat,
pujant i baixen i, s'expandeixen en un ecosistema
de calor, cel blau i clar.

El pol·len ens fa perdre el seny
si creiem que es tracta de neu en plena primavera,
no seria la primera vegada que es crea un miratge
ple de bellesa i de contradiccions.

I ara el cel és clar,
la lluna aquesta nit és plena.

Possiblement la relació més entrellaçada
està en la tardor i la primavera.
No calen explicacions.
Alça la vista, el cel és ple d'estrelles

que sovint, amb el cel net,
faran una tímida dansa que ens recordarà
a les fulles de novembre precipitant suaument
per la fina capa de sostre astral.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada