Poesies
recordades II (La font d'en Mingo)
De
les aigües més fresques del Montseny,
del petit riu de la pintoresca,
ben bé al centre del poble,
la font d'aigua, la més freda.
No és cap altra que la font d'en Mingo,
encarada als pics més alts de la nostra muntanya
i unes vistes maques cap als camps,
distreu la bella imatge que ens ofereix sa estructura.
Ho deia mossèn Pere,
que l'aigua era fresca i pura,
doncs de la mateixa muntanya que ens envolta
i neix l'aigua congelada que hi perdura.
Ja sigui hivern o tardor,
malgrat la calor de primavera i estiu;
la font del nostre orgull es manté fresca
sota l'atenta mirada del monestir de Breda.
del petit riu de la pintoresca,
ben bé al centre del poble,
la font d'aigua, la més freda.
No és cap altra que la font d'en Mingo,
encarada als pics més alts de la nostra muntanya
i unes vistes maques cap als camps,
distreu la bella imatge que ens ofereix sa estructura.
Ho deia mossèn Pere,
que l'aigua era fresca i pura,
doncs de la mateixa muntanya que ens envolta
i neix l'aigua congelada que hi perdura.
Ja sigui hivern o tardor,
malgrat la calor de primavera i estiu;
la font del nostre orgull es manté fresca
sota l'atenta mirada del monestir de Breda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada