Es(s)encial X

X

Negativitat, un pensament que sens endinsa en el cos

quan dins la nostra ment hi tenim persones estimades.

El nostre subconscient està preparat per malinterpretar

qualsevol informació i focalitzar-la amb pensaments negatius.

Notícies, informació, gairebé tota la informació que rebem,

la interpretem com nosaltres com a possibles protagonistes o afectats.

Sou conscients que som pessimistes?

Però amb la facilitat que tenim per encarar-ho tot així,

som capaços d'acceptar i enfrontar-nos un cop el pensament

es transforma en fet?

Es(s)encial IX

IX

Us heu adonat que en aquest llibre

no presento els poemes amb els seu títol?

Perquè escollir una paraula o frase

resumint el que vull transmetre quan el què realment vull

és que es personalitzen amb vosaltres?

Vull que això transmeti, que us sentiu identificats,

que reflexioneu i us endinseu en la meva ment;

que analitzeu un i cadascun dels paràmetres que us presento

en tots els meus poemes,

és un diari a la meva persona i,

si un de vosaltres ha pensat en algun moment

que parlava d'ell o d'ella,

que hem compartit un petit instant de camí

que jo l'anomeno vida.

Es(s)encial VIII

VIII

La gente vive abducida por las nuevas tecnologías,

ya no saben leer en formato papel

y desvaloran todo lo que no es digital.

No quiero parecer materialista ni pesado al recalcar

que hemos perdido el sentido de lo esencial.

No aprecian el observar a los ojos a las personas

ni a perderse por unos instantes en las cercanías tomando un café.

Las primeras citas se conceden mediante aparatos electrónicos,

sin dejar lugar a los detalles más importantes

como primera impresión o carácter mezclado con factor sorpresa.

Cada vez y cada vez significa que a menudo malgastamos el tiempo;

se pierde la noción de que a la primavera quedan más flores para abrirse

y más capullos por florecer.

Es(s)encial VII

VII

Passeges sol pel camí de la bogeria,

dins el teu cap sols hi han paisatges de seny

perduts en tant de caos;

entre records i històries que no et deixen viure.

Passes per la vida com un rèptil,

esquivant les mirades i a les persones amb la sang calenta,

cercant una persona que camini pel mateix camí de lluita,

combatre tots els fantasmes i ombres del passat;

per forjar noves metes de felicitat.

Es(s)encial VI

VI

Oscilamos tan levemente por la vida,

que nuestras energías se disipan con el día a día.

Vamos de aquí para allá sin darnos cuenta,

 de que son indiferentes nuestros actos.

El proceso de existencia no es importante;

¿Qué peso tiene que sea o no reversible

si todos tenemos el mismo estado final en el camino?

El trabajo, la política, los accidentes, la rutina;

todo influye en estos senderos de traición,

aglomerados en los segundos agónicos que a veces hay que pasar,

aleaciones que se producen con el segundero de un reloj

cuando nos damos cuenta que nosotros no matamos el tiempo,

sino éste a nosotros.

Es(s)encial V

V

Las calles son dunas desérticas de un infierno gris,

donde la gente pasea cabizbaja sumergida por sus propios pensamientos.

Sé que muchas veces he hablado

de este oasis pesimista que se viste de tristeza;

pero me consume la jerarquía cosmopolita que se ha creado

con los pasos solitarios de cada individuo.

Todo son prisas y cafés de medio minuto sin disfrutar,

cigarros a medio fumar y acciones insignificantes

que solo se valoran personalmente como algo positivo

sin aportarnos, finalmente, nada.

No damos importancia a un segundo para nosotros y tener libertad;

simplemente caminamos por senderos esquivos de la sociedad.

Es(s)encial IV

IV

És difícil escriure un poema sense les essències que et descriuen.

Inevitablement sorgeixen sentiments d'amor i d'estimació

tan forts, que fan que les paraules s'enredin amb els teus cabells.

Dels cinc sentits, la vista és el que menys força té.

Relaciona imatges amb petits fragments que la llum ens deixa veure,

construint així instants d'una història que mai vols que acabi.

És fàcil reconèixer les ones que des dels teus llavis emets,

semblants als sons que paisatges en harmonia presenten

i que s'entrellacen amb silenci.

I aquests sons, són els que intentes silenciar,

mossegant cada molècula d'aire que transmets

dels teus llavis per segellar-los amb els meus.

La teva olor, tan atractiva en tots els intervals de temps

que puc percebre, arriba a un estat d'equilibri

que es calma amb la sincronització de les dues respiracions.

M'enamora tanta conjunció expressada en un ínfim de temps,

que tu i jo hem marcat com a data de caducitat, la vida,

la nostra vida relacionada amb tan poc temps.

Parlem d'anys, molts anys; amb els què en cada carícia, en cada

contacte,

intentaré fer-me possessor de cada petit fragment estructural de la teva

pell,

i així, poder reproduir al final dels meus dies, la teva imatge amb els

meus dits.