Una nit d'estiu (a Orio)
Avui la lluna brilla amb poqueta intensitat,
el seu reflexe és practicament nu sobre el mar Cantàbric,
asseguts davant la platja tu i jo,
sense impactar-nos per res la foscor de la nit.
Allà a la vora s'alça una muntanyeta,
pujem escales amunt per veure el paisatge;
les onades treuen el protagonisme a la sorra
igual que les llums als carrers d'Orio.
I la calma en aquest indret és impactant,
tot el que ens rodeja és harmonia,
i no ens importa res més que les nostres mirades.
Aquí, vora el mar però a dalt d'un turonet,
ens sentim més units l'un amb l'altre,
ens sentim que estem tu i jo davant del món.
dimecres, 15 d’abril del 2020
dimarts, 14 d’abril del 2020
Heliocentrisme floral
Heliocentrisme floral
Models heliocèntrics,
l'atenta mirada dels emperadors difunts
contemplen la catifa groga
que tenen als seus peus.
Envoltant l'univers ínfim de Breda,
per tots els racons amagats del voltant;
Copèrnic troba la resposta dels enigmes
que antigament l'esglèsia li havia proposat.
Sistema heliocèntric,
Hèlios gran deu grec del Sol,
observa el gran cosmos de bellesa
i de vitalitat que ens dóna cada pètal.
Giren les flors al voltant del Sol
o és l'astre que gira al voltant del seu jardí?
Totes elles el miren de cara sense vergonya,
sense pors, sense dubtes.
L'envolten durant l'hora diürna,
agafant cada petit espai del buit,
aprofitant cada porció d'espectre electromagnètic
que la gran bola de foc els dóna per respirar.
Perquè no hi ha res més en aquest món
que ompleni més que contemplar un camp de girasols,
radiants, grocs i plens de vida;
a la teva terra en una tarda estiuenca.
Models heliocèntrics,
l'atenta mirada dels emperadors difunts
contemplen la catifa groga
que tenen als seus peus.
Envoltant l'univers ínfim de Breda,
per tots els racons amagats del voltant;
Copèrnic troba la resposta dels enigmes
que antigament l'esglèsia li havia proposat.
Sistema heliocèntric,
Hèlios gran deu grec del Sol,
observa el gran cosmos de bellesa
i de vitalitat que ens dóna cada pètal.
Giren les flors al voltant del Sol
o és l'astre que gira al voltant del seu jardí?
Totes elles el miren de cara sense vergonya,
sense pors, sense dubtes.
L'envolten durant l'hora diürna,
agafant cada petit espai del buit,
aprofitant cada porció d'espectre electromagnètic
que la gran bola de foc els dóna per respirar.
Perquè no hi ha res més en aquest món
que ompleni més que contemplar un camp de girasols,
radiants, grocs i plens de vida;
a la teva terra en una tarda estiuenca.
dilluns, 13 d’abril del 2020
Petjades eternes (El far del fangar)
Petjades eternes (El far del fangar)
Que lluny ens queden
aquells dies de tranquilitat, comoditat,
indepèndència, convivència, intimitat,
companyia i perfecció.
Sembla que les petjades que deixàvem enrere
per arribar al nostre destí, guiats per un far,
que ens cridava amb la llum del sol;
les borrava aquella brisa d'estiu mesclada
de petits fragments de pols del desert del fangar,
amb una barreja de caire humit provinent per la proximitat del mar.
Aquell paissatje ens envadelia al capvespre,
observant com el sol anava a dormir lentament,
les onades que anàven i venien, anàven i venien...
i les cames esgotades de tant caminar.
Els peus mullats passejant per la platja,
buscant cloïsses precioses que després miràvem amb deteniment,
observant la distància correguda i la que ens quedava per fer;
sense importar-nos els segons, sense tenir en comte les hores,
les onades, la calor, el cansament,
el sol i la lluna a la vegada.
El verd dels camps a l'altra banda del desert,
els ocells que ens miràven fixament,
les patjades que fèiem mentre caminàvem,
els cops d'aire i de mar que les esborraven.
Sense tenir en comte res del que ens envoltava,
només tu i jo, els teus ulls, el teu somriure, el teu...
tu...
Que lluny ens queden
aquells dies de tranquilitat, comoditat,
indepèndència, convivència, intimitat,
companyia i perfecció.
Sembla que les petjades que deixàvem enrere
per arribar al nostre destí, guiats per un far,
que ens cridava amb la llum del sol;
les borrava aquella brisa d'estiu mesclada
de petits fragments de pols del desert del fangar,
amb una barreja de caire humit provinent per la proximitat del mar.
Aquell paissatje ens envadelia al capvespre,
observant com el sol anava a dormir lentament,
les onades que anàven i venien, anàven i venien...
i les cames esgotades de tant caminar.
Els peus mullats passejant per la platja,
buscant cloïsses precioses que després miràvem amb deteniment,
observant la distància correguda i la que ens quedava per fer;
sense importar-nos els segons, sense tenir en comte les hores,
les onades, la calor, el cansament,
el sol i la lluna a la vegada.
El verd dels camps a l'altra banda del desert,
els ocells que ens miràven fixament,
les patjades que fèiem mentre caminàvem,
els cops d'aire i de mar que les esborraven.
Sense tenir en comte res del que ens envoltava,
només tu i jo, els teus ulls, el teu somriure, el teu...
tu...
diumenge, 12 d’abril del 2020
Meravella artesanal (Les festes del Renaixement)
Meravella artesanal (Les festes del Renaixement)
Records de fa un any
venen avui a la meva memòria.
Malgrat les circunstàncies de l'època actual,
sembla que els records es situïn segles enrere.
No per la sensació de llunyania,
sinó més per l'ambient a respirar.
Els carrers plens de paradetes
i totes aquestes fetes de fustes i teixits.
Productes artesanals,
vestits, menjars, estris i decoració;
tot serveix per gaudir de la festa
de la darrera setmana de juliol.
En aquesta terra tortosina,
on l'Ebre separa la ciutat en dos,
el poble ho viu amb una intensitat
que et trasllada a l'època medieval.
Renaixement, o així em vaig sentir jo;
allà, amb fantàstica companyia,
observant els focs de cloenda
sobre les muralles del castell de la Suda.
Records de fa un any
venen avui a la meva memòria.
Malgrat les circunstàncies de l'època actual,
sembla que els records es situïn segles enrere.
No per la sensació de llunyania,
sinó més per l'ambient a respirar.
Els carrers plens de paradetes
i totes aquestes fetes de fustes i teixits.
Productes artesanals,
vestits, menjars, estris i decoració;
tot serveix per gaudir de la festa
de la darrera setmana de juliol.
En aquesta terra tortosina,
on l'Ebre separa la ciutat en dos,
el poble ho viu amb una intensitat
que et trasllada a l'època medieval.
Renaixement, o així em vaig sentir jo;
allà, amb fantàstica companyia,
observant els focs de cloenda
sobre les muralles del castell de la Suda.
dissabte, 11 d’abril del 2020
Y A Destiempo vivo yo pasando las horas...
Bon dia! Com esteu? Doncs mireu, al llarg d'aquests 7 anys d'absència he viscut molts moments, he conegut persones meravelloses, n'he perdut de molt importants,... Moltes coses, massa coses.
Però sabeu què? Ja fa temps us vaig parlar del projecte A Destiempo i avui us en torno a parlar.
Portem dos cd's, el primer: "Punto de partida" (2013) i "Las piedras del camino" (2019), els quals us podeu descarregar entrant a la nostra pàgina web:
Però sabeu què? Ja fa temps us vaig parlar del projecte A Destiempo i avui us en torno a parlar.
Portem dos cd's, el primer: "Punto de partida" (2013) i "Las piedras del camino" (2019), els quals us podeu descarregar entrant a la nostra pàgina web:
A més a més, aquesta pàgina web us portarà a altres plataformes on podreu descobrir cosetes de la banda: Spotify, Youtube, Instagram, Facebook,... i ens podeu seguir per saber tot el que fem!
Per desgràcia, la presentació del segon cd s'ha vist truncada pel maleït virus que està rondant aquests dies, que, juntament amb la dificultat de trobar concerts amb un estil de música com el Rock, costa molt fer una presentació decent en quant a concerts si no tens el nom guanyat.
Però tot i que ara mateix no podem pensar en concerts, el que més em fot és no assajar, no veure a aquells 3 dròpuls, passar una estona, tocar, experimentar, construir temes nous, fer una cervesa, ...
I la veritat, formen part de la meva família.
Espero que estigueu fantàsticament bé en el confinament, i que us agafi a destemps perquè tot passi molt més ràpid!
Salut!
divendres, 10 d’abril del 2020
Els focs de Blanes
Per no perdre la costum, seguirem amb els versos del llibre de "...vora el mar". Reprendrem la lectura tal i com la vam deixar, a la secció d'estiu.
Els focs de Blanes
S'enlluerna el cel,
l'ambient és carregat de pòlvora;
olors fresques de la mar
i entre els dits dels peus la sorra de la platja.
Semblen tempestes de llamps,
el so atronador fa esclatar el cel;
llums creades per l'home fa que la lluna
sigui una altra més observant l'espectacle.
Els dies d'estiu ja corren
però ens han donat aquest regal;
tots dos estirats a la platja,
agafats sense deixar-nos anar.
I els nostres ulls s'alcen,
el cel es torna a cremar,
aquesta vegada amb molta força
i de colors vermells i clars.
La mar Mediterrània hi té enveja,
doncs només hi capta el reflexe de l'encant;
però aquesta es veu recompensada,
quan hi surten fonts de foc daurat.
Sobre les catifes de sorra de Sa Palomera,
mirem el final de l'actuació;
la pirotècnia més reconeguda del nostre país
ha tornat a captar totes les nostres mirades,
ha tornat a enamorar a tots aquells qui ho dessitjaven.
Els focs de Blanes
S'enlluerna el cel,
l'ambient és carregat de pòlvora;
olors fresques de la mar
i entre els dits dels peus la sorra de la platja.
Semblen tempestes de llamps,
el so atronador fa esclatar el cel;
llums creades per l'home fa que la lluna
sigui una altra més observant l'espectacle.
Els dies d'estiu ja corren
però ens han donat aquest regal;
tots dos estirats a la platja,
agafats sense deixar-nos anar.
I els nostres ulls s'alcen,
el cel es torna a cremar,
aquesta vegada amb molta força
i de colors vermells i clars.
La mar Mediterrània hi té enveja,
doncs només hi capta el reflexe de l'encant;
però aquesta es veu recompensada,
quan hi surten fonts de foc daurat.
Sobre les catifes de sorra de Sa Palomera,
mirem el final de l'actuació;
la pirotècnia més reconeguda del nostre país
ha tornat a captar totes les nostres mirades,
ha tornat a enamorar a tots aquells qui ho dessitjaven.
La primavera en cuarentena ya llegó...
Benvolgudes i benvolguts,
Han hagut de passar moltes primaveres abans de tornar aquí. No ha estat fins a la primera en captivitat que m'ha tornat a aquestes terres.
No recordo ben bé per què ho vaig abandonar, tampoc el perquè he tornat fins aquí, però tinc ganes d'explicar-vos coses, de tornar a capturar les vostres ments encara que només sigui un petit instant, ja que aquests són els que realment importen, els efímers.
Així doncs, entre les teranyines d'aquest lloc, mentre els primers raigs de llum del dia s'intensifiquen per dissipar-se a l'horitzó infinit, us dono la benvinguda a un nou onatge dels versos, escrits i / o bogeries vàries que tinc a el rebost.
I no oblideu,
Todo es ley de vida
Como un día me dijo el Poeta Halley
Si las palabras se atraen
Que se unan entre ellas
¡Y a brillar
Que son dos sílabas!
Han hagut de passar moltes primaveres abans de tornar aquí. No ha estat fins a la primera en captivitat que m'ha tornat a aquestes terres.
No recordo ben bé per què ho vaig abandonar, tampoc el perquè he tornat fins aquí, però tinc ganes d'explicar-vos coses, de tornar a capturar les vostres ments encara que només sigui un petit instant, ja que aquests són els que realment importen, els efímers.
Així doncs, entre les teranyines d'aquest lloc, mentre els primers raigs de llum del dia s'intensifiquen per dissipar-se a l'horitzó infinit, us dono la benvinguda a un nou onatge dels versos, escrits i / o bogeries vàries que tinc a el rebost.
I no oblideu,
Todo es ley de vida
Como un día me dijo el Poeta Halley
Si las palabras se atraen
Que se unan entre ellas
¡Y a brillar
Que son dos sílabas!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)