La patum de Berga

La Patum de Berga

L'infern és ple de flames,
calor eterna de l'estiu proper.
T'endinses sobre camins d'un poble,
ple de gent per tots carrers.

Les fonts abunden contra les flames,
lluita insignificant contra el poder dels dracs,
aquests anomenats Guites amb els seus acompanyants;
empaiten als vilatans, siguin xics o siguin grans.

I els tambors marquen la pauta,
del purgatori català.
Instruments de vent marquen la pausa,
per tornar-nos a endinsar.

Però ja voreja l'alba,
en el cel de la capital del Berguedà.
Un passeig amb els àngels,
esperant que els plens tornin a començar,

flama de calor latent,
en el cor de tots els catalans.

Les Enramades d'Arbúcies

Les Enramades d'Arbúcies

S'escolten velles llegendes

d'un bell castell.

Situat en un petit turonet,

el Montsoriu en el Montseny.

Crits de festa, exclamació perversa,

tots en una plaça fent acte de presència

i la gent cridant, sonant tambors,

acaba l'acte de presentació, s'inicia la passada.

Aquesta si que és llegenda,

la nit és massa eterna com per realitzar,

la pujada al castell que marca la tradició.

Doncs és plena d'alcohol i festa,

de gent i de converses,

de moments inoblidables sota la mirada del Montsoriu.

Turó de l'home

Turó de l'home

El cim més alt de tot el montseny,

no és altre que aquell que fa ombra a tot

visitant que trepitja les agudes,

observant la seva vall, observant l'eternitat.

Doncs de la casa de fusta s'hi veuen

les torres artificials, mà d'obra humana

en l'endemig de tanta natura,

vermell i blanc sobre un ecosistema verd.

I des d'aquest, el cim etern,

s'observa l'antic castell, on s'hi recorden totes les batalles,

es pot apreciar els petits poblets que neixen a la vall,

a la falda d'aquest paisatge tant rural.

Però res sobreviu sense aigua,

no és el nostre cas l'excepció.

Un llac a mitja muntanya fa de l'expedició

un viatge agradable i un grapat de bons records.

Dansa de les estrelles (unificacions astrals)

Avui tornem a enganxar ja amb el final de la secció de primavera del llibre de poesia ... vora el mar. En unes publicacions més endavant, farem un repàs, abans de passar a la secció d'estiu, de tots els poemes que van formant les diferents estacions de l'any en el llibre.

Dansa de les estrelles (unificacions astrals)

Tal com va aparèixer, s'esfumà.

El mes de maig resolia els conflictes

que estacions rere estacions s'havien originat

i no s'aconseguia solucionar.

Unificant les idees que quedaven

borroses en les nits de tardor.

Mesclant la boira amb l'aire

deixant un caire clar i ple de colors.

Tardor, hivern, primavera i la calor,

esdevenia ara l'estiu flamejant,

el sol empenyia amb forces

deixant caure les primeres gotes de suor.

Es fa difícil pensar sota aquesta intensitat.

Segles i segles buscant la unificació,

en tots els aspectes, en tots els sentits,

una relació única i precisa que esdevingui la perfecció.

Malgrat els intents, aquí tenim a maig.

Maig no pertany a la primavera,

maig pertany al món, a una explicació global,

a una simplificació dels esdeveniments temporals anuals.

S'apropa la calor,

aquesta ens mostra el camí a seguir entre l'equinocci i el solstici,

un camí sobre catifes de sorra cap a una calor d'infart;

un estiu ple d'aventures i d'intensa calor.

Els camps florals,

emeten l'essència principal d'una primavera plena de sorpreses,

d'incerteses i de perfeccions gairebé completes;

una estació plena de flors i harmonia animal.

Una petita relació,

xocant, impactant, però ens dóna la clau per solucionar l'equació.

Boles blanques surant en el cel, no són fredes però semblen neu;

es confonen per les esferes blanquinoses que tenyeixen el cel d'hivern.

Aquestes, però,

repten a Newton en la teoria de la gravetat,

pujant i baixen i, s'expandeixen en un ecosistema

de calor, cel blau i clar.

El pol·len ens fa perdre el seny

si creiem que es tracta de neu en plena primavera,

no seria la primera vegada que es crea un miratge

ple de bellesa i de contradiccions.

I ara el cel és clar,

la lluna aquesta nit és plena.

Possiblement la relació més entrellaçada

està en la tardor i la primavera.

No calen explicacions.

Alça la vista, el cel és ple d'estrelles

que sovint, amb el cel net,

faran una tímida dansa que ens recordarà

a les fulles de novembre precipitant suaument

per la fina capa de sostre astral.

L'assassí de la rosa (capítol 6)

Us deixo amb el capítol 6 del llibre! Divendres tornare efímerament per penjar-vos alguna coseta!!

• Preparem un cafè Pep?- em va dir la Sandra mentrestant

jo estava passant l'interrogatori que havíem fet a la família Mareny al matí a l'ordinador.

• Sí, si us plau. -vaig afirmar.- Aquest seran d'aquells que

sentiran bé ja que ahir no vaig poder cloure ull i em sento un xic fatigat. Tinc el pressentiment que aquest cas se'ns pot escapar de les mans, és molt més complicat i complexe que el que vaig resoldre a Càrdova o el que vam resoldre plegats al poble...

• Aquells els vam tirar endavant, no serem menys amb

aquest.- va interrompre'm.

• Ja ho veurem... sembla com si volgués completar una

obra mestre... -vaig agafar aire.- Hem d'evitar-ho com sigui.

• Per cert! - es va il·luminar i ho va dir tot exclamant.- Has trucat a casa del meu pare?
• Sí, ho he fet aquest migdia després de dinar, mentre has

anat al gimnàs.

• I com es trobava en David? Se li ha passat la mica de

refredat que tenia?

• Si, ja es troba molt millor. -vaig dir-li agafant-la de les

mans.- Un dia d'aquests el podríem anar a veure, però ja saps que si estem en el cas capficats no vull que el nostre fill prengui mal.-vaig dir-li abans de donar-li un petó suau al front.

• Tens raó. Quan puguem hi anem.-em va dir somrient i

ja més despreocupada.

En David és el nostre fill de tres anys, un noiet espavilat, intel·ligent i trapella a més no poder, però que sempre que ens capficàvem en un cas el portàvem a casa els sogres per evitar cap mena de conflicte ni risc que pogués patir el petit.

Jo, com habitualment feia; anava abans a casa que la Sandra, això si no hi havia cap mena de crim o investigació oberta amb força. Si que la del degenerat que va assassinar a la Mireia estava en plena investigació i apuntava dura i amb força; però la nit anterior no vaig poder cloure els ulls ni un minut i el cos em demanava descans. La Sandra em va agafar, em va cardar una puntada de peu al cul, m'abraçà, em va donar un suau, però intens petó a la boca i em digué – Ves a dormir que sinó demà jo no vull pas haver de remolcar-te. Compte al tornar a casa i descansa.- Em va dir amb la seva veu sempre força semblant en entonació.

• Si puc t'espero despert, sinó desperta'm quan arribis

hagis o no trobat alguna resposta envers al cas. Fins després carinyo. - vaig acomiadar-me i vaig seguir carrer amunt caminant amb una última cigarreta, la de bona nit mirant el cel, rumiant, sospitant, intrigat, fascinat i, perquè no acceptar-ho... espantat.

Hoy va de recortes y de retales que emergen de los meses de vida del blog

Com els artícles científics no eren de gaire interès, intentaré fer un petit resum de tot el que he anat penjant durant aquesta setmana. Avui ho dedicarem a petits escrits, relats o petites columnes periodístiques, juntament amb alguna narració de reflexió que he anat penjant en aquest blog. En principi la setmana vinent continuarem amb el procés de primavera de ... vora el mar per introduir-nos a la secció de tardor! Aquí us deixo els títols i els links, així podreu escollir el títol que us sembli més atractiu!:

Horizontes: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/horizontes.html



Recuerdos: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/recuerdos.html

Espera: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/espera.html

Partida perdida: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/partida-perdida.html

Llamadas en el último bar: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/llamadas-en-el-ultimo-bar.html

Esperanzas: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/esperanzas.html

Relatos: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/relatos.html

Renaixement: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/renaixement-131112.html

Alborada de invierno: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/alborada-de-invierno.html

Nostalgia: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/nostalgia.html

Fotografías: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/fotografias.html

Penumbra: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/penumbra.html

Estació 2.0: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/estacio-20-291212.html

Pensamientos negativos: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/pensamientos-negativos.html

Sexe sense... compromís? (Albert Pla) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/sexe-sense-compromis.html

Medios de comunicación (el espejo) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/medios-de-comunicacion-el-espejo.html

Sin rayos, sin truenos y sin centellas: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/sin-rayos-sin-truenos-y-sin-centellas.html

I don't like Mondays: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/i-dont-like-mondays.html

¿Qué título le ponemos?: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/que-titulo-le-ponemos.html

Esas cosas insignificantes llamadas esencias (Parte 1): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/esas-cosas-insignificantes-llamadas.html

Esas cosas insignificantes llamadas esencias (Parte 2): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/esas-cosas-insignificantes-llamadas_7.html

Mientras tú llegas, esperar: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/mientras-tu-llegas-esperar.html

Canciones prohibidas: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/canciones-prohibidas.html

La simplicidad de la mente humana: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/la-simplicidad-de-la-mente-humana.html

Trayectorias: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/trayectorias.html

El miedo: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/el-miedo.html



Espero que en la variedad encontréis la que más os guste! Un abrazo

Medio interestelar (Polvo interestelar)

2. Polvo interestelar

Cronológicamente hablando, las primeras evidencias de polvo interestelar alrededor de los años treinta. Sin la existencia de estos medios interestelares, la luz se propagaría por el vacío sin límites, indefinidamente y sin extinción.

Si se estudia las distribuciones de los grupos abiertos espaciales, observamos que la magnitud absoluta de las estrellas más brillantes (M) pueden aproximarse en la base de su tipo espectral. Si la distancia entre estos grupos abiertos se considera r, se puede observar las magnitudes aparentes de las estrellas más brillantes utilizando la fórmula siguiente:

(1)

Mediante la fórmula (1) obtenemos que la distancia de los grupos es mayor con respecto a las ondas más próximas, por lo que se intuye que el medio no es completamente vacío sino que existe un medio material en el espacio en el cual disminuye la brillantez de la luz. Consecuentemente, la ecuación (1) viene modificada por un factor sumante A, con A ≥ 0; que hace referencia a las pérdidas en magnitudes debido a este medio.

Gracias a este valor A, podemos definir la opacidad, un valor idéntico para todas las distancias y direcciones: A = a·r; donde la constante a tiene un valor aproximado en el plano galáctico de:

.

Las partículas que se encuentran en el medio interestelar se extinguen mediante dos procesos.

El primero de ellos es por la absorción de la energía radiante que se transforma en calor y cuando vuelve a irradiar las ondas infrarrojas corresponden a la temperatura del polvo.

La segunda, en la dirección de scattering, la propagación de la luz cambia e empieza a disminuir la intensidad de propagación.

Si queremos formular una ecuación de esta extinción, tenemos que considerar un elemento de volumen, habitualmente cilíndrico, en el espacio en el cual las partículas atraviesen dicha superficie 

 

y definiendo un factor eficaz de extincióncon: Qext; con: Qext = Qabs  + Qscat . Juntando las dos ecuaciones obtenemos:

(2)

Otro aspecto a comentar sobre el polvo estelar es la caída al rojo de la luz de una estrella. Esto es debido a la extinción, que va de las ondas largas a las cortas, por lo tanto, corresponden del rojo al ultravioleta. Por esa razón, la luz de una estrella distante la consideramos roja cuando la suponemos que en la base de su clase espectral, ya que éstas no les afecta la extinción a nuestros ojos.

1. Temperatura del polvo

Haciendo referencia al scattering, el polvo estelar también absorbe radiación. La energía absorvida se vuelve a irradiar por el polvo con ondas infrarrojas que corresponde a su temperatura, situada en un intervalo de 10-20 K. Aunque este intervalo de las temperaturas puede verse modificado por su situación espacial, ya que si se encuentra cerca de una estrella muy caliente el valor de la temperatura del polvo oscilaría entre 100-600 K.

La emisión térmica que provoca el polvo interestelar, es una de las más importantes en la astronomía en el estudio de radiación infrarroja.

2. Composición y origen del polvo

Hemos hablado de su temperatura y de como se descubrió, juntamente con su extinción, entonces nos falta conocer como se originan y de qué está compuesto este polvo interestelar.

En los máximos de la curva de extinción, podemos afirmar que el polvo interestelar contiene agua helada, silicatos y probablemente grafito. Se puede deducir por sus propiedades en el scattering.

Estos granitos de polvo se forman en las atmósferas de las estrellas de tipo espectral K y M.

Los granitos son expulsados al espacio interestelar por la presión de radiación con lo que éstos pueden tener conexión con la formación de estrellas y directamente con los átomos y moléculas de nubes interestelares.