La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

dissabte, 29 de juny del 2013

Poesies recordades I (Lo pi de les tres branques)

Poesies recordades I (Lo pi de les tres branques)

Somiava, somiava i somiava
sota les tres branques; petita ombra dibuixada
ja esmentava Jacint Verdaguer,
on hi restava descansada.

Eren tres terres d'un país i,
allà sota, hi descansava Jaume I,
el més gran dels grans,
el símbol d'una terra forjada amb sang.

“Aquesta sang no fos pas altra
que la que Guifré portà al seu escut daurat,
símbol de color i amor,
quatre barres d'orgull i sentiment.”

Els ocells canten.
Segles rere segles Jaume I hi va romandre
allà, assegut, dormint, somiant;
les negres tempestes del '39 van impedir el seu salt.

Va restar-hi altra volta, dormint,
esperant el seu moment de glòria;
desitjant llevar-se, lluitar i proclamar
el país en què viu, la terra que el fa bategar.

Els ulls closos, tornem a somiar.
L'harmonia es respirava en l'aire
però la lluita encara no ha acabat,
tot just s'apropa l'inici que ens farà triomfar.

Ja no canten sols els ocells,
també xics, xiques i persones que
al seu temps les van fer callar
i van estar exiliades.

La fauna de Berga,
l'aire fresc que baixa dels Pirineus,
a la vista el Montserrat;
ben bé al cor dels catalans.

El riu de la nostra terra, l'Ebre;
els cultius del paladar,
trasbalsaments per fer-lo perdre;
iniciatives de cementiri nuclear.

Erosió dels ecosistemes,
clara crisi d'identitat;
Catalunya la perjudicada
en la guerra del benestar.”

Ara el pi de les tres branques
ja no és ple com abans;
els anys li han passat factura
i una branca va minvant.

Avui catalans i catalanes
han fet presència del pi, el nostre pi
de les tres províncies que el formen,
el gran conjunt dels països catalans.

I és avui, divuit de juliol
que fa vuit dies no cantaven només els ocells.
Vam cantar milions de persones a crit de
llibertat, independència i nació.

I es que ja ho deia un savi,
la vida és un somni i, els somnis, somnis són.
Doncs de l'ombra del nostre pi Jaume despertarà,
junt amb el crit de guerra de tots els catalans,

Esperant d'ençà aquesta revolta,
la proclama de fer els seus somnis realitat,
ara és hora d'estar alerta, ara és hora
d'una Catalunya, rica i plena.


Van i venen

Van i venen

La vida segueix el seu curs,
no ho podem evitar.

Però no és com un riu que va al mar;
la vida és com el mar, amb onades.
Van i venen.
I allò que un dia et pren, t'ho retorna al cap d'un temps.

Tot és diferent.
Mai arrossega la mateixa sorra,
però tampoc sabràs si és millor o pitjor fins que no ho agafes.

dimarts, 25 de juny del 2013

Escuma

Escuma

Recorda,
els detallets insignificants marquen la diferència,
que hi ha entre la sorra i l'aigua;
barrera que separa la platja del mar.

Llindars que sobrepassen els límits,
és absurd pensar una correlació entre dos termes,
tant diferents com és l'aigua dels sòlids,
tant distant com el límit dels oceans.

I una fina capa ens tapa,
cobreix cada gota de suor del nostre cos,
cada gota de vapor d'aigua que s'arrapa
i que lleugerament se les emporta el vent.

I sobre aquesta capa líquida
s'observen allunatges a mitja tarda,
s'hi refracten els rajos i es combinen
amb romanticisme amb l'horitzó,

on el sol s'adorm amb la calma de les onades,
enclaustrant vapor i gas dins aquest sistema col·loïdal.

diumenge, 23 de juny del 2013

Màgica nit de Sant Joan

Màgica nit de Sant Joan
 
El cel és roig,
els carrers són inferns
construïts per l'home;
on el fum és l'olor ascendent.

 
Les flames de les fogueres s'enlairen,
fustes velles i grans són font d'alimentació;
petits coets que xisclen a l'aire,
cendra i bocins del petits tronadors.
 
Ja siguin els petards, les flames
o fins i tot el fum,
les causes de què el sol surti més aviat;
 
perquè la nit més curta de l'any
trasporta llegendes de bruixes i dracs
en una nit banyada de coques i champagne,
 
en la màgica nit de Sant Joan.

divendres, 21 de juny del 2013

Sobre catifes de sorra (dies d'estiu)

Comencem la temporada d'estiu!


Sobre catifes de sorra (dies d'estiu)

Sobre catifes de sorra romanc estès,
sota la teva atenta mirada, just a sota del cel blau,
contemplem de lluny l'infinit oceà agafats de la mà
i jugant tímidament amb els peus plens d'arena.

I avui és la platja qui ens acull amb calma,
ens perdem amb els ulls tancats amb el so de les onades
i les confonem fàcilment amb la remor de les fulles
dels arbres que fan ombra en aquesta bonica cala.

Més no tan bonica com els teus ulls,
que mentre els dos estem bocaterrosa els observo amb deteniment,
encara que siguin tancats, m'enamora esperar amb impaciència
el moment que et sentis observada i tornis a obrir-los.

I ara si que és bellesa destacada,
en aquests ulls on jo m'hi perdo
en els que toquen lleugerament el sol
i tornen mel el color negre.

Un somriure es dibuixa pels teus llavis,
fa un dia perfecte però aquest adjectiu se l'hi atributa
per la teva companyia, més sinó fos per aquesta,
mancarien de sentit totes les albes que em llevo pensant amb tu.

Tu ho ets tot per mi
i em fas sentir immens quan m'agafes de la mà,
quan em dónes un petó suau a la galta i a cau d'orella
em dius allò que m'encanta escoltar.

I et torno a mirar, amb una sola mirada
ens entenem i, amb aquesta; et torno tot el que m'havies donat
feia un instant; no suficient per justificar lo molt que m'importes
és doncs quan decideixo fer el mateix que havies fet.

I ara ens alcem, ens dirigim a l'aigua,
que bella que és la Cala de Sant Francesc;
allà de fons reptem l'eternitat, que ens mira amb els ulls
però no tenim por, jo veig el mateix quan et miro.

Dins els teus ulls veig l'eternitat,
doncs és amb tu amb qui la vull compartir.
Tampoc tens res a envejar a la bonica Cala,
doncs la bellesa és una de les teves qualitats.

Ara t'agafo de la mà i et miro:
“recordes com deixàvem les nostres petjades marcades
sobre la platja humida?”...

...“Tornem-les a dibuixar en aquests dies d'estiu.”



Nota informativa (Primavera-Estiu) ©

Bé, ahir vaig estar liat i no vaig poder publicar res! Així que tot seguit faig la publicació amb tota la secció de primavera i després us penjo el poema que obra la secció d'estiu! Ens veiem!!

Secció primavera

Entre reixes (pluges de primavera) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/entre-reixes-pluges-de-primavera.html



El ball de la pluja i les fulles: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/el-ball-de-la-pluja-i-les-fulles.html

Març ventós (final de trajecte) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/marc-ventos-final-de-trajecte.html



Calma inquieta: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/calma-inquieta.html

Contradiccions: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/contradiccions.html

Perdut en disjuncions: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/perdut-en-disjuncions.html

Res de res: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/res-de-res.html

Cara al vent, contra corrent: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/cara-al-vent-contra-corrent.html

Llum de l'esperança, opac resistit (Vaky) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/llum-de-lesperanca-opac-resistit.html

Abril plujós (trista primavera): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/abril-plujos-trista-primavera.html
 
Temporal primaveral (gotes de pluja): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/temporal-primaveral-gotes-de-pluja.html

Síndromes florals (pol·len): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/sindromes-florals-pollen.html

Camins de roses i gallarets (Sant Jordi): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/camins-de-roses-i-gallarets-sant-jordi.html


Trencaclosques amb sentit: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/trencaclosques-amb-sentit.html

Maig bonic i floral (sota l'ombra d'un faig): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/maig-bonic-i-floral-sota-lombra-dun-faig.html

Dansa de les estrelles (unificacions astrals): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/06/dansa-de-les-estrelles-unificacions.html

Turó de l'home: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/06/turo-de-lhome.html

Les Enremades d'Arbúcies: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/06/les-enramades-darbucies.html

La Patum de Berga: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/06/la-patum-de-berga.html



Recordeu que tots els escrits i les obres són de l'autor i per tant no es poden copiar. Tots els drets reservats. ©
 

dimecres, 19 de juny del 2013

Bocins de pètals primaverals

Aquests dies he estat una mica liat i he viscut de la vida abans no comenci l'estiu! Com be ja s'apropa, avui presento el poema que dóna lloc al canvi d'estació, demà repasarem tota la secció de primavera i divendres començarem el solstici d'estiu! Gaudiu dels dies!



Bocins de pètals primaverals

Ara cullo del terra
tots els pètals de les roses.
Cada dia més seques,
ataca amb fúria la calor latent.

Sobre l'asfalt si dorm la calma,
del gran astre avui lluent,
doncs immenses capes de vapor s'alcen,
quan del cel s'hi plora amb fam.

El món de tots colors deixa pas
a un altre ple de colors secs i vius.
Vermells, grocs i algun que altre verd,
amenacen la calor propera de l'estiu.

Doncs s'ha acabat el període de canvis,
s'ha acabat la disjunció de la temperatura,
s'ha acabat l'alteració d'un ecosistema;
s'acaba un equinocci per donar entrada a un solstici;

S'acaben les flors belles i les tempestes primaverals,
s'acaba la primavera per donar entrada un estiu “infernal”.

divendres, 14 de juny del 2013

La patum de Berga

La Patum de Berga

L'infern és ple de flames,
calor eterna de l'estiu proper.
T'endinses sobre camins d'un poble,
ple de gent per tots carrers.

Les fonts abunden contra les flames,
lluita insignificant contra el poder dels dracs,
aquests anomenats Guites amb els seus acompanyants;
empaiten als vilatans, siguin xics o siguin grans.

I els tambors marquen la pauta,
del purgatori català.
Instruments de vent marquen la pausa,
per tornar-nos a endinsar.

Però ja voreja l'alba,
en el cel de la capital del Berguedà.
Un passeig amb els àngels,
esperant que els plens tornin a començar,

flama de calor latent,
en el cor de tots els catalans.

dimecres, 12 de juny del 2013

Les Enramades d'Arbúcies

Les Enramades d'Arbúcies

S'escolten velles llegendes
d'un bell castell.
Situat en un petit turonet,
el Montsoriu en el Montseny.

Crits de festa, exclamació perversa,
tots en una plaça fent acte de presència
i la gent cridant, sonant tambors,
acaba l'acte de presentació, s'inicia la passada.

Aquesta si que és llegenda,
la nit és massa eterna com per realitzar,
la pujada al castell que marca la tradició.

Doncs és plena d'alcohol i festa,
de gent i de converses,
de moments inoblidables sota la mirada del Montsoriu.

dilluns, 10 de juny del 2013

Turó de l'home

Turó de l'home

El cim més alt de tot el montseny,
no és altre que aquell que fa ombra a tot
visitant que trepitja les agudes,
observant la seva vall, observant l'eternitat.

Doncs de la casa de fusta s'hi veuen
les torres artificials, mà d'obra humana
en l'endemig de tanta natura,
vermell i blanc sobre un ecosistema verd.

I des d'aquest, el cim etern,
s'observa l'antic castell, on s'hi recorden totes les batalles,
es pot apreciar els petits poblets que neixen a la vall,
a la falda d'aquest paisatge tant rural.

Però res sobreviu sense aigua,
no és el nostre cas l'excepció.
Un llac a mitja muntanya fa de l'expedició
un viatge agradable i un grapat de bons records.

dissabte, 8 de juny del 2013

Dansa de les estrelles (unificacions astrals)

Avui tornem a enganxar ja amb el final de la secció de primavera del llibre de poesia ... vora el mar. En unes publicacions més endavant, farem un repàs, abans de passar a la secció d'estiu, de tots els poemes que van formant les diferents estacions de l'any en el llibre.


Dansa de les estrelles (unificacions astrals)

Tal com va aparèixer, s'esfumà.
El mes de maig resolia els conflictes
que estacions rere estacions s'havien originat
i no s'aconseguia solucionar.

Unificant les idees que quedaven
borroses en les nits de tardor.
Mesclant la boira amb l'aire
deixant un caire clar i ple de colors.

Tardor, hivern, primavera i la calor,
esdevenia ara l'estiu flamejant,
el sol empenyia amb forces
deixant caure les primeres gotes de suor.

Es fa difícil pensar sota aquesta intensitat.
Segles i segles buscant la unificació,
en tots els aspectes, en tots els sentits,
una relació única i precisa que esdevingui la perfecció.

Malgrat els intents, aquí tenim a maig.
Maig no pertany a la primavera,
maig pertany al món, a una explicació global,
a una simplificació dels esdeveniments temporals anuals.

S'apropa la calor,
aquesta ens mostra el camí a seguir entre l'equinocci i el solstici,
un camí sobre catifes de sorra cap a una calor d'infart;
un estiu ple d'aventures i d'intensa calor.

Els camps florals,
emeten l'essència principal d'una primavera plena de sorpreses,
d'incerteses i de perfeccions gairebé completes;
una estació plena de flors i harmonia animal.

Una petita relació,
xocant, impactant, però ens dóna la clau per solucionar l'equació.
Boles blanques surant en el cel, no són fredes però semblen neu;
es confonen per les esferes blanquinoses que tenyeixen el cel d'hivern.

Aquestes, però,
repten a Newton en la teoria de la gravetat,
pujant i baixen i, s'expandeixen en un ecosistema
de calor, cel blau i clar.

El pol·len ens fa perdre el seny
si creiem que es tracta de neu en plena primavera,
no seria la primera vegada que es crea un miratge
ple de bellesa i de contradiccions.

I ara el cel és clar,
la lluna aquesta nit és plena.

Possiblement la relació més entrellaçada
està en la tardor i la primavera.
No calen explicacions.
Alça la vista, el cel és ple d'estrelles

que sovint, amb el cel net,
faran una tímida dansa que ens recordarà
a les fulles de novembre precipitant suaument
per la fina capa de sostre astral.


dimecres, 5 de juny del 2013

L'assassí de la rosa (capítol 6)

Us deixo amb el capítol 6 del llibre! Divendres tornare efímerament per penjar-vos alguna coseta!!




  • Preparem un cafè Pep?- em va dir la Sandra mentrestant
jo estava passant l'interrogatori que havíem fet a la família Mareny al matí a l'ordinador.
  • Sí, si us plau. -vaig afirmar.- Aquest seran d'aquells que
sentiran bé ja que ahir no vaig poder cloure ull i em sento un xic fatigat. Tinc el pressentiment que aquest cas se'ns pot escapar de les mans, és molt més complicat i complexe que el que vaig resoldre a Càrdova o el que vam resoldre plegats al poble...
  • Aquells els vam tirar endavant, no serem menys amb
aquest.- va interrompre'm.
  • Ja ho veurem... sembla com si volgués completar una
obra mestre... -vaig agafar aire.- Hem d'evitar-ho com sigui.
  • Per cert! - es va il·luminar i ho va dir tot exclamant.- Has trucat a casa del meu pare?
  • Sí, ho he fet aquest migdia després de dinar, mentre has
anat al gimnàs.
  • I com es trobava en David? Se li ha passat la mica de
refredat que tenia?
  • Si, ja es troba molt millor. -vaig dir-li agafant-la de les
mans.- Un dia d'aquests el podríem anar a veure, però ja saps que si estem en el cas capficats no vull que el nostre fill prengui mal.-vaig dir-li abans de donar-li un petó suau al front.
  • Tens raó. Quan puguem hi anem.-em va dir somrient i
ja més despreocupada.

En David és el nostre fill de tres anys, un noiet espavilat, intel·ligent i trapella a més no poder, però que sempre que ens capficàvem en un cas el portàvem a casa els sogres per evitar cap mena de conflicte ni risc que pogués patir el petit.

Jo, com habitualment feia; anava abans a casa que la Sandra, això si no hi havia cap mena de crim o investigació oberta amb força. Si que la del degenerat que va assassinar a la Mireia estava en plena investigació i apuntava dura i amb força; però la nit anterior no vaig poder cloure els ulls ni un minut i el cos em demanava descans. La Sandra em va agafar, em va cardar una puntada de peu al cul, m'abraçà, em va donar un suau, però intens petó a la boca i em digué – Ves a dormir que sinó demà jo no vull pas haver de remolcar-te. Compte al tornar a casa i descansa.- Em va dir amb la seva veu sempre força semblant en entonació.
  • Si puc t'espero despert, sinó desperta'm quan arribis
hagis o no trobat alguna resposta envers al cas. Fins després carinyo. - vaig acomiadar-me i vaig seguir carrer amunt caminant amb una última cigarreta, la de bona nit mirant el cel, rumiant, sospitant, intrigat, fascinat i, perquè no acceptar-ho... espantat.

dilluns, 3 de juny del 2013

Hoy va de recortes y de retales que emergen de los meses de vida del blog

Com els artícles científics no eren de gaire interès, intentaré fer un petit resum de tot el que he anat penjant durant aquesta setmana. Avui ho dedicarem a petits escrits, relats o petites columnes periodístiques, juntament amb alguna narració de reflexió que he anat penjant en aquest blog. En principi la setmana vinent continuarem amb el procés de primavera de ... vora el mar per introduir-nos a la secció de tardor! Aquí us deixo els títols i els links, així podreu escollir el títol que us sembli més atractiu!:

Horizontes: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/horizontes.html



Recuerdos: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/recuerdos.html

Espera: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/espera.html

Partida perdida: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/partida-perdida.html

Llamadas en el último bar: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/10/llamadas-en-el-ultimo-bar.html

Esperanzas: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/esperanzas.html

Relatos: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/relatos.html

Renaixement: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/renaixement-131112.html

Alborada de invierno: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/alborada-de-invierno.html

Nostalgia: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/nostalgia.html

Fotografías: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/11/fotografias.html

Penumbra: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2012/12/penumbra.html

Estació 2.0: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/estacio-20-291212.html

Pensamientos negativos: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/01/pensamientos-negativos.html

Sexe sense... compromís? (Albert Pla) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/sexe-sense-compromis.html

Medios de comunicación (el espejo) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/medios-de-comunicacion-el-espejo.html

Sin rayos, sin truenos y sin centellas: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/sin-rayos-sin-truenos-y-sin-centellas.html

I don't like Mondays: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/i-dont-like-mondays.html

¿Qué título le ponemos?: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/02/que-titulo-le-ponemos.html

Esas cosas insignificantes llamadas esencias (Parte 1): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/esas-cosas-insignificantes-llamadas.html

Esas cosas insignificantes llamadas esencias (Parte 2): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/esas-cosas-insignificantes-llamadas_7.html

Mientras tú llegas, esperar: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/mientras-tu-llegas-esperar.html

Canciones prohibidas: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/canciones-prohibidas.html

La simplicidad de la mente humana: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/la-simplicidad-de-la-mente-humana.html

Trayectorias: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/trayectorias.html

El miedo: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/el-miedo.html



Espero que en la variedad encontréis la que más os guste! Un abrazo

dissabte, 1 de juny del 2013

Medio interestelar (Polvo interestelar)

  1. Polvo interestelar

Cronológicamente hablando, las primeras evidencias de polvo interestelar alrededor de los años treinta. Sin la existencia de estos medios interestelares, la luz se propagaría por el vacío sin límites, indefinidamente y sin extinción.

Si se estudia las distribuciones de los grupos abiertos espaciales, observamos que la magnitud absoluta de las estrellas más brillantes (M) pueden aproximarse en la base de su tipo espectral. Si la distancia entre estos grupos abiertos se considera r, se puede observar las magnitudes aparentes de las estrellas más brillantes utilizando la fórmula siguiente:


(1)

Mediante la fórmula (1) obtenemos que la distancia de los grupos es mayor con respecto a las ondas más próximas, por lo que se intuye que el medio no es completamente vacío sino que existe un medio material en el espacio en el cual disminuye la brillantez de la luz. Consecuentemente, la ecuación (1) viene modificada por un factor sumante A, con A ≥ 0; que hace referencia a las pérdidas en magnitudes debido a este medio.

Gracias a este valor A, podemos definir la opacidad, un valor idéntico para todas las distancias y direcciones: A = a·r; donde la constante a tiene un valor aproximado en el plano galáctico de:
.

Las partículas que se encuentran en el medio interestelar se extinguen mediante dos procesos.
El primero de ellos es por la absorción de la energía radiante que se transforma en calor y cuando vuelve a irradiar las ondas infrarrojas corresponden a la temperatura del polvo.
La segunda, en la dirección de scattering, la propagación de la luz cambia e empieza a disminuir la intensidad de propagación.
Si queremos formular una ecuación de esta extinción, tenemos que considerar un elemento de volumen, habitualmente cilíndrico, en el espacio en el cual las partículas atraviesen dicha superficie 
 
y definiendo un factor eficaz de extincióncon: Qext; con: Qext = Qabs  + Qscat . Juntando las dos ecuaciones obtenemos:



(2)




Otro aspecto a comentar sobre el polvo estelar es la caída al rojo de la luz de una estrella. Esto es debido a la extinción, que va de las ondas largas a las cortas, por lo tanto, corresponden del rojo al ultravioleta. Por esa razón, la luz de una estrella distante la consideramos roja cuando la suponemos que en la base de su clase espectral, ya que éstas no les afecta la extinción a nuestros ojos.


    1. Temperatura del polvo

Haciendo referencia al scattering, el polvo estelar también absorbe radiación. La energía absorvida se vuelve a irradiar por el polvo con ondas infrarrojas que corresponde a su temperatura, situada en un intervalo de 10-20 K. Aunque este intervalo de las temperaturas puede verse modificado por su situación espacial, ya que si se encuentra cerca de una estrella muy caliente el valor de la temperatura del polvo oscilaría entre 100-600 K.

La emisión térmica que provoca el polvo interestelar, es una de las más importantes en la astronomía en el estudio de radiación infrarroja.


    1. Composición y origen del polvo

Hemos hablado de su temperatura y de como se descubrió, juntamente con su extinción, entonces nos falta conocer como se originan y de qué está compuesto este polvo interestelar.
En los máximos de la curva de extinción, podemos afirmar que el polvo interestelar contiene agua helada, silicatos y probablemente grafito. Se puede deducir por sus propiedades en el scattering.
Estos granitos de polvo se forman en las atmósferas de las estrellas de tipo espectral K y M.
Los granitos son expulsados al espacio interestelar por la presión de radiación con lo que éstos pueden tener conexión con la formación de estrellas y directamente con los átomos y moléculas de nubes interestelares.