La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

dissabte, 29 de juny del 2013

Poesies recordades I (Lo pi de les tres branques)

Poesies recordades I (Lo pi de les tres branques)

Somiava, somiava i somiava
sota les tres branques; petita ombra dibuixada
ja esmentava Jacint Verdaguer,
on hi restava descansada.

Eren tres terres d'un país i,
allà sota, hi descansava Jaume I,
el més gran dels grans,
el símbol d'una terra forjada amb sang.

“Aquesta sang no fos pas altra
que la que Guifré portà al seu escut daurat,
símbol de color i amor,
quatre barres d'orgull i sentiment.”

Els ocells canten.
Segles rere segles Jaume I hi va romandre
allà, assegut, dormint, somiant;
les negres tempestes del '39 van impedir el seu salt.

Va restar-hi altra volta, dormint,
esperant el seu moment de glòria;
desitjant llevar-se, lluitar i proclamar
el país en què viu, la terra que el fa bategar.

Els ulls closos, tornem a somiar.
“L'harmonia es respirava en l'aire
però la lluita encara no ha acabat,
tot just s'apropa l'inici que ens farà triomfar.

Ja no canten sols els ocells,
també xics, xiques i persones que
al seu temps les van fer callar
i van estar exiliades.

La fauna de Berga,
l'aire fresc que baixa dels Pirineus,
a la vista el Montserrat;
ben bé al cor dels catalans.

El riu de la nostra terra, l'Ebre;
els cultius del paladar,
trasbalsaments per fer-lo perdre;
iniciatives de cementiri nuclear.

Erosió dels ecosistemes,
clara crisi d'identitat;
Catalunya la perjudicada
en la guerra del benestar.”

Ara el pi de les tres branques
ja no és ple com abans;
els anys li han passat factura
i una branca va minvant.

Avui catalans i catalanes
han fet presència del pi, el nostre pi
de les tres províncies que el formen,
el gran conjunt dels països catalans.

I és avui, divuit de juliol
que fa vuit dies no cantaven només els ocells.
Vam cantar milions de persones a crit de
llibertat, independència i nació.

I es que ja ho deia un savi,
la vida és un somni i, els somnis, somnis són.
Doncs de l'ombra del nostre pi Jaume despertarà,
junt amb el crit de guerra de tots els catalans,

Esperant d'ençà aquesta revolta,
la proclama de fer els seus somnis realitat,
ara és hora d'estar alerta, ara és hora
d'una Catalunya, rica i plena.


Van i venen

Van i venen

La vida segueix el seu curs,
no ho podem evitar.

Però no és com un riu que va al mar;
la vida és com el mar, amb onades.
Van i venen.
I allò que un dia et pren, t'ho retorna al cap d'un temps.

Tot és diferent.
Mai arrossega la mateixa sorra,
però tampoc sabràs si és millor o pitjor fins que no ho agafes.

dimarts, 25 de juny del 2013

Escuma

Escuma

Recorda,
els detallets insignificants marquen la diferència,
que hi ha entre la sorra i l'aigua;
barrera que separa la platja del mar.

Llindars que sobrepassen els límits,
és absurd pensar una correlació entre dos termes,
tant diferents com és l'aigua dels sòlids,
tant distant com el límit dels oceans.

I una fina capa ens tapa,
cobreix cada gota de suor del nostre cos,
cada gota de vapor d'aigua que s'arrapa
i que lleugerament se les emporta el vent.

I sobre aquesta capa líquida
s'observen allunatges a mitja tarda,
s'hi refracten els rajos i es combinen
amb romanticisme amb l'horitzó,

on el sol s'adorm amb la calma de les onades,
enclaustrant vapor i gas dins aquest sistema col·loïdal.

diumenge, 23 de juny del 2013

Màgica nit de Sant Joan

Màgica nit de Sant Joan
 
El cel és roig,
els carrers són inferns
construïts per l'home;
on el fum és l'olor ascendent.

 
Les flames de les fogueres s'enlairen,
fustes velles i grans són font d'alimentació;
petits coets que xisclen a l'aire,
cendra i bocins del petits tronadors.
 
Ja siguin els petards, les flames
o fins i tot el fum,
les causes de què el sol surti més aviat;
 
perquè la nit més curta de l'any
trasporta llegendes de bruixes i dracs
en una nit banyada de coques i champagne,
 
en la màgica nit de Sant Joan.

divendres, 21 de juny del 2013

Sobre catifes de sorra (dies d'estiu)

Comencem la temporada d'estiu!


Sobre catifes de sorra (dies d'estiu)

Sobre catifes de sorra romanc estès,
sota la teva atenta mirada, just a sota del cel blau,
contemplem de lluny l'infinit oceà agafats de la mà
i jugant tímidament amb els peus plens d'arena.

I avui és la platja qui ens acull amb calma,
ens perdem amb els ulls tancats amb el so de les onades
i les confonem fàcilment amb la remor de les fulles
dels arbres que fan ombra en aquesta bonica cala.

Més no tan bonica com els teus ulls,
que mentre els dos estem bocaterrosa els observo amb deteniment,
encara que siguin tancats, m'enamora esperar amb impaciència
el moment que et sentis observada i tornis a obrir-los.

I ara si que és bellesa destacada,
en aquests ulls on jo m'hi perdo
en els que toquen lleugerament el sol
i tornen mel el color negre.

Un somriure es dibuixa pels teus llavis,
fa un dia perfecte però aquest adjectiu se l'hi atributa
per la teva companyia, més sinó fos per aquesta,
mancarien de sentit totes les albes que em llevo pensant amb tu.

Tu ho ets tot per mi
i em fas sentir immens quan m'agafes de la mà,
quan em dónes un petó suau a la galta i a cau d'orella
em dius allò que m'encanta escoltar.

I et torno a mirar, amb una sola mirada
ens entenem i, amb aquesta; et torno tot el que m'havies donat
feia un instant; no suficient per justificar lo molt que m'importes
és doncs quan decideixo fer el mateix que havies fet.

I ara ens alcem, ens dirigim a l'aigua,
que bella que és la Cala de Sant Francesc;
allà de fons reptem l'eternitat, que ens mira amb els ulls
però no tenim por, jo veig el mateix quan et miro.

Dins els teus ulls veig l'eternitat,
doncs és amb tu amb qui la vull compartir.
Tampoc tens res a envejar a la bonica Cala,
doncs la bellesa és una de les teves qualitats.

Ara t'agafo de la mà i et miro:
“recordes com deixàvem les nostres petjades marcades
sobre la platja humida?”...

...“Tornem-les a dibuixar en aquests dies d'estiu.”



Nota informativa (Primavera-Estiu) ©

Bé, ahir vaig estar liat i no vaig poder publicar res! Així que tot seguit faig la publicació amb tota la secció de primavera i després us penjo el poema que obra la secció d'estiu! Ens veiem!!

Secció primavera

Entre reixes (pluges de primavera) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/entre-reixes-pluges-de-primavera.html



El ball de la pluja i les fulles: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/el-ball-de-la-pluja-i-les-fulles.html

Març ventós (final de trajecte) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/03/marc-ventos-final-de-trajecte.html



Calma inquieta: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/calma-inquieta.html

Contradiccions: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/contradiccions.html

Perdut en disjuncions: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/perdut-en-disjuncions.html

Res de res: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/res-de-res.html

Cara al vent, contra corrent: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/cara-al-vent-contra-corrent.html

Llum de l'esperança, opac resistit (Vaky) : http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/llum-de-lesperanca-opac-resistit.html

Abril plujós (trista primavera): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/abril-plujos-trista-primavera.html
 
Temporal primaveral (gotes de pluja): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/temporal-primaveral-gotes-de-pluja.html

Síndromes florals (pol·len): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/sindromes-florals-pollen.html

Camins de roses i gallarets (Sant Jordi): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/camins-de-roses-i-gallarets-sant-jordi.html


Trencaclosques amb sentit: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/04/trencaclosques-amb-sentit.html

Maig bonic i floral (sota l'ombra d'un faig): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/05/maig-bonic-i-floral-sota-lombra-dun-faig.html

Dansa de les estrelles (unificacions astrals): http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/06/dansa-de-les-estrelles-unificacions.html

Turó de l'home: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/06/turo-de-lhome.html

Les Enremades d'Arbúcies: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/06/les-enramades-darbucies.html

La Patum de Berga: http://frasesperdudes.blogspot.com.es/2013/06/la-patum-de-berga.html



Recordeu que tots els escrits i les obres són de l'autor i per tant no es poden copiar. Tots els drets reservats. ©
 

dimecres, 19 de juny del 2013

Bocins de pètals primaverals

Aquests dies he estat una mica liat i he viscut de la vida abans no comenci l'estiu! Com be ja s'apropa, avui presento el poema que dóna lloc al canvi d'estació, demà repasarem tota la secció de primavera i divendres començarem el solstici d'estiu! Gaudiu dels dies!



Bocins de pètals primaverals

Ara cullo del terra
tots els pètals de les roses.
Cada dia més seques,
ataca amb fúria la calor latent.

Sobre l'asfalt si dorm la calma,
del gran astre avui lluent,
doncs immenses capes de vapor s'alcen,
quan del cel s'hi plora amb fam.

El món de tots colors deixa pas
a un altre ple de colors secs i vius.
Vermells, grocs i algun que altre verd,
amenacen la calor propera de l'estiu.

Doncs s'ha acabat el període de canvis,
s'ha acabat la disjunció de la temperatura,
s'ha acabat l'alteració d'un ecosistema;
s'acaba un equinocci per donar entrada a un solstici;

S'acaben les flors belles i les tempestes primaverals,
s'acaba la primavera per donar entrada un estiu “infernal”.