La dansa de les fulles
Cauen,
cauen lentament,
sols
el vent les empenta
i
es desfan com si res;
com
la meva ànima quan et sent.
I
entre una boira densa,
el
vent fa sonar el seu cant;
mentrestant,
els arbres, amb harmonia,
afegeixen
els participants.
S'enfonsen
en la sorra
les
que no volen ballar,
com
els somnis que s'ensorren,
com
les il·lusions que s'ofeguen.
I
les llàgrimes cauen amb força
junt
amb el batec del meu cor,
la
vista se'm cega,
ja
no sento la teva olor.
I
no hi ha rastre de la teva veu,
que
es perd amb les onades del mar,
soroll
que confonc quan el vent fa
que
les fulles ballin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada