El motiu és evident, comença en tardor i avui mateix les fulles han començat a precipitar per forjar una fina capa de terra i deixar els arbres nuus, com les nostres paraules, com la nostra imaginació.
Espero que, els pocs que hi entreu, gaudiu de la curta estona que ens dedica aquest primer dia de tardor.
Sota mars de boira (nits de
tardor)
I
sota mars de boira
contemplo
un món nou,
tot
és difós, tot confón,
la
llum es reflexa sense sentit.
La
imatge es pertorba,
les
olors agafen nou tacte,
entre
colors que es dilueixen
i
sensacions palpables.
I
dibuixes aquest món,
amb
relacions geomètriques i espacials,
pertorben
el temps i la dimensió,
en
sentit quàntic i relatiu.
Que
les cordes deixaren enrere,
tots
els pensaments moderns
i
ara lluitem per la unificació,
entre
altres, del saber.
I
dibuixem el món que desitgem,
perquè
tothom és lliure de pensament,
d'opinar,
de criticar,
de
dir el que pensa i pensar el que diu.
Perquè
les paraules que trenquen el silenci
són
absurdes comparades amb el so,
que
deixa el vent quan tot és calma
en
aquesta nit de tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada