Forces relatives

Iep! Ara feia un parell de dies que no hi entrava! Us comunico que això s'anirà allargant, és a dir, penjaré els poemes de tardor de ... vora el mar, el problema esdevé quan el primer bloc només consta de 6 o 7 poemes! Per tant el que faré per no trencar l'essència d'aquest llibre, aniré presentant altres poemes d'altres llibres que tinc fins ben arribat el canvi d'estació, que serà quan presenti els versos de transició a l'ocàs d'hivern.

Us en deixo un altre!! Espero que us agradi!

Forces relatives

Ens separen,

forces que no volem que ho facin,

ens separen

i és una sensació que em crema per dins.

Em roba l’aire, aire que desitjo,

aire dels teus llavis, que avui em maten,

que avui callen

i el silenci és el crit que emmudeix l’ànima.

I estàs al meu costat,

però jo estic amb tensió,

il·lusions trencades, paraules oblidades

sentiments que s’afoguen dins un mar de llàgrimes.

I és en aquests moments quan el teu somriure em mata,

quan sempre vull escoltar-lo, però en aquests moments em mata,

perquè no estem bé, a poc a poc s’apaga la flama

que mantenia fosos els nostres cossos.