Es(s)encial XVIII

XVIII

Us convido a pensar una mica,

a deixar la premsa rosa i a escoltar arguments importants

que no ens informin d'estupideses.

Vivim en un món envoltat de persones incompetents,

que ens persuadeixen amb els seus pensaments

i que ens podreixen amb les seves mentides,

sembla que la societat s'adapta a les adversitats

assumint que són l'última escòria de la classe social.

No interessa el coneixement ni el respecte ni la opinió personal;

qualsevol pensament és filtrat per un cervell global

per a que les paraules es permutin en l'ordre correcte

i es repeteixin una vegada rere una altra.

Tot està programat, no hi ha subjectivitat,

sinó que objectivitat disfressada de llibertat,

límits i barreres que la còmode civilització s'ha imposat per norma.

És més important la vida i les relacions d'una persona que el saber en

general.

De les boques resten les pudents anècdotes,

mentre que les veritats es perden en claveguerams de l'absurd.

Estem limitats perquè ens adjudiquem “topes”

i pensar és una acció tan esgotadora que ens acomodem a visualitzar

i suprimir lo essencial:

escoltar, sentir, pensar, opinar, lluitar i viure.