Al marcar síntomes personals i, què en moltes de les situacions qualsevol persona es pot sentir identificada, Del cel a l'infern està escrit des del 7 gener fins al 3 de febrer de 2011 per motius personals de rutina trencada.
Endinsar-nos dins la pell de l'autor, dins la nostra pròpia pell, en el treball més personal i més íntim del poeta, fa que aquesta obra pugui arribar a ser un petit fragment de la nostra vida, unes frases perdudes en una fulla en blanc del nostre diari, una imatge de tristesa i solitut quan el cel és fosc i tanquem els ulls, una companyia excel·lent quan estiguem en aquella avinguda de somnis sense sortida, sols, lluitant perquè després d'aquell magnífic cel viscut, no ens empresoni l'infern.
“ Me voy, me voy, me voy, pero me quedo,
pero me voy, desierto y sin arena;
adiós, amor, adiós hasta la muerte”
Miguel Hernández. El rayo que no cesa (1934-1935)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada