La teva mirada
Només vull que sàpigues
que estaré sempre amb tu.
Sempre.
Mira'm. T'estimo.
Mira'm vida, no em facis això,
no vull saber que plores i que no et puc mirar,
per calmar-te amb la meva mirada.
Reina, no calen gaires paraules, ni gaires gestos,
ni grans paràgrafs, ni parrafades,
ni milers de coses que et puguin atabalar,
simplement que em miris, que et miri,
i sentiràs que tot el que et vull dir ho llegiràs als meus ulls;
que tot el que sento per tu, que tot el que vals per mi,
és immens, imortal, infinit.
Estic segur que si ara mateix ens mirèssim,
se't posarien tots els pels de punta.
T'entraria pesigolles a l'estòmac,
t'entraria un fred suau i un lleu benestar,
una calma total i absoluta.
Estic segur que sentiries que els nostres llavis
impacten sense tocar-nos;
que els nostres cossos es fonen en una abraçada sense agafar-nos
i que tot el món se'n va a la merda i a nosaltres no ens importa.
perquè només quedem tu i jo dins el nostre propi planeta...
I estem, només tu i jo,
sols, sense res, sense ningú;
semblaria un espai buit en el que només
hi serien les nostres mirades,
els nostres ulls dormint l'un en dins de l'altre
i sentir totes aquestes coses;
que són les que sento cada vegada que em mires
cada vegada que em dius totes aquelles coses que s'aprecien
en cada silenci entre nosaltres, mentre ens fonem en les mirades
Sé que m'entens,
perquè jo sol no puc viatjar a aquest univers,
a aquest indret tan amagat del nostre cor, de la nostra ment,
perquè necesito els teus ulls;
que des de sempre t'he dit que m'han enamorat tant,
que em diuen tant, que són tant,
que m'encanten tant.
Sé que no em vols mirar,
perquè ens dominarien les llàgrimes.
Deixe'm mirar-te abans no te'n vagis,
no vull que te'm perdis de la mirada,
estiguis com estiguis,
els teus ulls sempre seràn la clau dels nostres sentiments.
Perquè sé que dins d'ells, siguin on siguin,
sempre hi podré sentir o llegir un t'estimo.
